La qualitat assistencial no ha millorat i solament és acceptable
El preu mitjà per dia és de 28 euros (un 22% més que el 2006), encara que els centres públics voregen els 20 euros diaris; els privats, els 36; i els concertats, els 23.
El nostre país es fa gran. Les persones amb més de 65 anys arriben ja al 17% de la població (més de set milions de ciutadans), un col.lectiu que, en la majoria, necessita atencions i cures especials. Els centres de dia són, juntament amb les residències d'ancians, un recurs més per seguir atenent les necessitats de la nostra gent gran i per donar un respir, durant unes hores al dia, als familiars que se n'encarreguen.
EROSKI CONSUMER ha estudiat 130 centres de dia (30 de públics, 48 de privats i 52 de concertats) per a gent grans situats a Àlaba, Alacant, Astúries, Barcelona, Biscaia, Cantàbria, Còrdova, la Corunya, Granada, Guipúscoa, Madrid, Màlaga, Múrcia, Navarra, Saragossa, Sevilla, València i Valladolid. Amb aquest objectiu, s'ha sol.licitat informació als responsables de cada instal.lació sobre la qualitat assistencial, els serveis que proporcionen, els preus i la informació a les famílies. Per complementar aquesta investigació els tècnics d'aquesta revista van visitar, entre els mesos de febrer i març, les instal.lacions per comprovar-ne in situ l'estat, la seguretat, la netedat i l'accessibilitat de les infraestructures.
El balanç dels resultats obtinguts és bastant positiu: la nota mitjana obtinguda per aquests 130 centres de dia és d'un "bé", sense diferències en funció de la titularitat del centre i semblant a la nota obtinguda fa quatre anys en un estudi similar elaborat per EROSKI CONSUMER. Per províncies, Astúries, Àlaba, Biscaia, Cantàbria, Granada, Guipúscoa, Múrcia, Saragossa, València i Valladolid obtenen un "bé"; superen la nota amb un "molt bé" Alacant, Barcelona, Còrdova, Madrid, Màlaga i Navarra. Hi destaquen negativament Sevilla i la Corunya: la primera no aconsegueix més que un "acceptable" i la segona suspèn amb un "regular". Un bon nivell global que es ratifica amb el fet que dels 130 centres visitats únicament un de situat a Múrcia suspèn l'examen de la revista.
Qualitat assistencial: solament acceptable
Quan els familiars d'un ancià es decideixen per aquest tipus d'instal.lacions exigeixen en primer lloc una atenció difícil de mesurar: afecte, respecte i afabilitat. No obstant això, hi ha un altre tipus d'atenció a què cal prestar una cura especial. Entre altres aspectes, busquen que la dotació d'assistència directa (personal d'infermeria, auxiliars o gerocultors) sigui l'adequada: la ràtio recomanada pels experts és d'un per cada sis usuaris. L'existència de sales de consulta mèdica i per a les cures, la disposició d'un metge de forma permanent al centre o de serveis de fisioteràpia i rehabilitació són aspectes que tampoc hi haurien de faltar. Amb tot, la nota resultant després de l'anàlisi d'aquest capítol posa en evidència mancances, un escarit "acceptable", similar a la nota assolida en l'estudi elaborat el 2006. Les millors províncies en qualitat assistencial són Cantàbria, Múrcia, València, Àlaba i Valladolid (un "bé" en tots els casos); Alacant, Barcelona, Còrdova, Màlaga, Navarra (aquestes cinc províncies comparteixen un "molt bé"); i Madrid, que aconsegueix un "excel.lent". En canvi, els centres de dia analitzats a Astúries, Granada, Biscaia i Saragossa solament registren un "acceptable", mentre que la Corunya, Guipúscoa i Sevilla ("regular") suspenen.
Dos de cada tres centres analitzats disposen d'un cuidador per a sis usuaris, ràtio que, segons els especialistes, pot considerar-se òptima per a aquests centres (proporció similar a l'obtinguda en l'estudi realitzat el 2006). Tanmateix, a aquesta dada se'n suma una altra de menys positiva: una de cada cinc instal.lacions estudiades declaren comptar amb més de 10 ancians per cuidador, una plantilla insuficient. Finalment, es va constatar que en la resta de centres analitzats (un 17%), a un cuidador corresponien entre 7 i 9 ancians. Per titularitat de la instal.lació, l'índex recomanat es compleix en gran mesura en les públiques (74%), mentre que en les privades i en les concertades aquesta circumstància es dóna en una proporció inferior (56% i 61%, respectivament).
La qualitat en l'atenció també es mesura per la cobertura mèdica permanent del centre: tan sols la meitat disposen d'assistència mèdica en tot moment, una mica més en els privats i concertats (en un 48% dels casos) que en públics (un 39%). Un altre dels serveis de gran importància en la qualitat assistencial d'un centre de dia, especialment entre els discapacitats físics, és el tractament fisioterapèutic i de rehabilitació. Tanmateix, el 14% dels centres estudiats no n'ofereixen i fins i tot un 18% dels que sí que en proporcionen, no comptaven amb una sala específica adaptada a aquesta comesa.
Netedat i seguretat excel.lents
Durant la seva observació, els tècnics de la revista van comprovar que les condicions de netedat i manteniment d'aquests centres de dia no admeten queixa, per això la nota mitjana és de "molt bé". I és que la netedat tant exterior (edifici i jardins) com interior dels edificis és bona o molt bona (en una proporció que supera el 90% dels centres). Un dels espais on aquesta higiene ha de ser extrema és el bany: en més de sis de cada deu centres visitats els lavabos estan impol.luts, en un de cada tres la netedat és correcta i en només un 3% la falta d'higiene i netedat és cridanera.
La seguretat constitueix un apartat transcendental en instal.lacions que acullen gent gran, apartat que s'ha valorat amb un satisfactori "bé". Per bé que les notes per províncies són diferents: mentre que Granada, València, Àlaba i Biscaia comparteixen aquesta qualificació, Alacant, Barcelona, Madrid, Màlaga, Valladolid i Saragossa la superen amb un "molt bé" i Còrdova, Guipúscoa i Navarra ho fan amb un "excel.lent" en els tres casos. D'altra banda, aconsegueixen un aprovat just les instal.lacions visitades a Astúries, Cantàbria, Múrcia i Sevilla, i suspenen els centres de dia de la Corunya ("regular"). Malgrat que totes les instal.lacions concertades i més del 90% dels privats i públics disposen d'un pla d'emergència elaborat per escrit, un de cada quatre reconeix que mai ha dut a terme un simulacre d'incendis. No obstant això, al voltant d'un 40% dels centres assegura que aquest pla d'evacuació és conegut tant pel personal del centre com pels usuaris.
Les mesures de seguretat són una constant en aquests espais: llums d'emergència, extintors en totes les zones, sortides d'emergència senyalitzades i detectors de fum es van observar en la majoria de centres. En canvi, no es van veure ruixadors d'aigua (en el 39% dels centres), mànegues (33%), portes tallafocs (30%) o boques d'incendi (19%).
Moltes de les persones que es troben en aquests centres pràcticament no es poden moure o ho fan amb dificultat. L'accessibilitat d'aquests edificis és, per tant, essencial. Els tècnics van valorar l'accessibilitat mitjana de tots aquests centres de dia amb un més que satisfactori "molt bé". Així, excepte en un 3% del total d'instal.lacions per a gent gran visitades, la resta dels edificis o bé comptaven amb una entrada adaptada (rampes que salven escales) o bé no era necessària, ja que l'accés estava al mateix nivell que el carrer. Així mateix, els tècnics de la revista van observar en el 60% dels centres baranes a les parets de totes les estances perquè les persones grans puguin agafar-s'hi mentre caminen.
Abans de triar un centre...
Requisits: Cada administració autonòmica fixa uns requisits mínims. En tots aquests hi ha una sèrie de condicions comunes, com són l'edat que determini cada administració (al voltant dels 60-65 anys); estar empadronat al municipi on se situï el centre; no patir malalties infectocontagioses o cròniques en estat terminal; i acreditar, si cal, la necessitat d'ajuda econòmica, personal o de la unitat familiar.
Equipament: Abans de decantar-se per un centre, és recomanable visitar-lo per comprovar que totes les dependències disposen d'unes condicions d'higiene i salubritat extremes. Cada règim autonòmic determina unes dimensions determinades per a la zona del menjador i l'àrea d'activitats. En el cas dels banys, aquests han de ser accessibles per a les persones grans i comptar amb banys geriàtrics. A més, s'exigeix a tots els centres una climatització i una ventilació adequades.
Horaris i preus: Els familiars interessats a utilitzar-los han de saber que, tal com reflecteixen els resultats de l'estudi, els usuaris poden romandre al centre una mitjana de 10 hores diàries. La tendència és que les instal.lacions no obrin els caps de setmana ni els festius (en l'estudi es va comprovar que menys d'un de cada quatre ho feia). En molts dels centres de dia la tarifa mensual varia en funció del nivell de dependència dels usuaris, per la qual cosa és difícil establir un preu estàndard. En l'estudi, el preu mitjà diari d'un centre d'aquest tipus se situa al voltant dels 30 euros. Abans de donar el sí definitiu, el més apropiat és sol.licitar informació sobre els serveis que s'inclouen i els que no en aquesta tarifa.
