Analitzada la qualitat de 100 càmpings en 18 províncies espanyoles
Un de cada tres càmpings visitats suspèn per deficiències en accessibilitat i seguretat
Les tendes de campanya i els bungalous desplacen estiu rere estiu les estrelles dels hotels. El contacte continu amb la naturalesa i l'estalvi que, a priori, comporta allotjar-se en aquestes instal.lacions són els principals motius pels quals el càmping s'ha convertit en una opció cada vegada més buscada pels espanyols. I és que les tendes de campanya tenen tirada: al nostre país, cada any prop de sis milions de turistes dormen sota el seu sostre. A Espanya hi ha més de 1.168 establiments dedicats al càmping i el caravàning. Amb la finalitat d'analitzar els càmpings del país i conèixer en quin estat es troben, EROSKI CONSUMER n'ha visitat 100 de 18 províncies: 10 a Barcelona i Madrid; 7 a Alacant, Astúries, Cantàbria i València; 6 a Màlaga, Múrcia, Navarra i Sevilla; 5 a la Corunya, Granada i Guipúscoa; 4 a Saragossa; 3 a Biscaia; i 2 a Valladolid, Còrdova i Vitòria. Més de la meitat (61) del total de càmpings estudiats estaven catalogats com de 2a categoria, 24 eren de 1a i els 15 restants s'engloben dins dels càmpings de 3a categoria. En primer lloc, es va contactar amb els responsables de cada un per preguntar-los sobre les característiques més importants de cada instal.lació i, posteriorment, els tècnics de la revista -fent-se passar per clients ficticis que desitjaven veure les instal.lacions- van visitar els càmpings. Durant el recorregut es va comprovar l'estat de manteniment de la instal.lació, l'accessibilitat i la seguretat, la dotació de mesures d'atenció sanitària o d'un altre tipus d'equipament i serveis i també la informació que es proporciona als usuaris. A més, s'han estudiat les diferents tarifes que aquests càmpings apliquen en temporada alta. La primera conclusió que es desprèn és que una de cada tres instal.lacions (proporció semblant a l'obtinguda el 2007, quan es va fer un estudi similar) suspèn l'examen a causa de les fallades, especialment greus, localitzades en els capítols d'accessibilitat per a persones discapacitades i per certes mancances presents en la seguretat dels recintes i en els serveis que ofereixen. La resta de notes no són gaire diferents: aproven amb un "acceptable" el terç dels càmpings visitats i el mateix ocorre amb els que obtenen notes d'entre "bé" (31 instal.lacions) i solament 3 càmpings del centenar visitats obtenen un "molt bé". Per tipus de càmping, la tendència és que mentre que els càmpings de 1a categoria superen amb un "bé" la nota mitjana, els de 2a categoria registren un "acceptable" i els de 3a directament suspenen l'examen de la revista ("regular"). Per províncies, també trobem detalls significatius ja que, mentre que els visitats a Còrdova, Navarra, València i Valladolid aproven l'examen de la revista amb un satisfactori "bé", la meitat de la resta de províncies estudiades no supera el mediocre "acceptable" i fins i tot n'hi ha que ni tan sols aproven l'examen, tal com passa a la Corunya, Astúries, Múrcia, Sevilla i Saragossa. Com triem el millor càmping
Localització: el càmping ha d'estar perfectament senyalitzat perquè l'acampador no faci tombs innecessaris per tractar de trobar-lo. Així mateix, i una vegada dins del càmping, convé que tots els equipaments i serveis estiguin indicats perquè l'usuari no es perdi buscant els banys, la piscina, la recepció o el supermercat.
Seguretat: tot el recinte de les instal.lacions ha d'estar tancat i ha de disposar de serveis de seguretat. Així mateix, hem de comprovar que es trobi situat en un terreny segur (res de terraplens, rambles, lleres de riu seques o espais propers a zones de poca salubritat). A més, la seguretat passa per tenir un bon pla d'actuació en cas d'emergència.
Professionalitat: el personal que atén el càmping ha de ser professional i estar disponible per a atendre les necessitats i els problemes que puguin sorgir a l'acampador en el seu allotjament. Quan arribi l'acampador, l'ideal seria que li expliquessin tot allò referent a la programació i els horaris dels serveis i les activitats, les localitzacions, què cal fer en cas d'emergència, les normes que s'han de complir dins del càmping o els possibles pagaments extres (aparcament, servei de bugaderia...).
Netedat: les zones d'acampada han d'estar perfectament condicionades, netes i, si pot ser, amb prou zones d'ombra per als dies de més calor. Higiene i bon estat de conservació que es mantindrà als banys, la piscina, les zones esportives, els safareigs de roba i les piques dels plats o a les instal.lacions interiors (bar, restaurant, saló social, recepció, supermercat...).
Assistència sanitària: almenys una farmaciola d'emergència és el mínim que hauria de tenir qualsevol càmping. D'aquesta forma es podran atendre les lesions més lleus sense haver d'acudir, si no és necessari, a un centre hospitalari.
Reclamacions: si l'estada no ha sortit com un s'esperava, el càmping haurà de tenir a disposició del client un llibre de reclamacions, igual com fulls de suggeriments.
Equipament i serveis: escassos i millorables Bona part de la satisfacció dels clients d'un càmping depèn de l'equipament i els serveis que ofereix. Una de les conclusions de la investigació és que aquest capítol necessita millores importants, ja que la valoració global que es mereix no escapa de l'"acceptable". No obstant això, la millor oferta d'equipaments es va observar als recintes analitzats a Àlaba, Alacant, Barcelona, Còrdova, València i Valladolid ("bé"), al contrari que a la Corunya, Sevilla i Múrcia (els dos primers comparteixen un "regular", mentre que els càmpings murcians suspenen amb un "malament"). Per categories, les notes oscil.len entre el "bé" amb què es reconeix el treball dels càmpings de 1a categoria, l'"acceptable" dels de 2a i el suspens ("regular") atorgat a aquells que s'engloben en la 3a categoria. Molta gent aprofita aquests dies de vacances per a practicar esport. La nostra visita va deixar palès que els càmpings no sempre disposen d'instal.lacions per a fer-ho: tan sols al voltant d'una vintena d'espais compten amb terreny per a la pràctica de futbol, de bàsquet o de futbol sala; en només 33 instal.lacions hi havia pistes polivalents per a diversos esports; únicament 27 càmpings tenien pistes de tennis; i solament 7 instal.lacions comptaven amb el seu propi gimnàs. No ocorre el mateix amb les piscines. I és que solament un de cada quatre càmpings no en tenien ni tan sols una. Un altre aspecte molt valorat, especialment per les famílies amb fills, és que els càmpings tinguin zones de jocs infantils: pràcticament la totalitat dels càmpings visitats (85 del centenar analitzats) en tenen en bon estat de manteniment. En l'apartat d'hostaleria i restauració, tret d'un exemple a Múrcia, la resta de càmpings analitzats disposen almenys d'un bar, vuit de cada deu tenen supermercat i tres de cada quatre compten amb un restaurant (el preu mitjà del menú del dia són 10 euros). El bar va ser parada obligatòria durant aquesta visita, tot i que 11 estaven tancats perquè encara no havia començat la temporada. En la majoria de casos la netedat era correcta en la cafeteria, encara que en 33 d'aquests no s'ofereix la llista de preus a l'usuari i en 21 instal.lacions apareix però pràcticament no es veu. Trobar-se enmig del camp no ha d'estar renyit amb les noves tecnologies. Una mica més de la meitat dels càmpings ofereix una zona amb ordinadors on es pot navegar per la xarxa. Si un prefereix utilitzar el seu propi ordinador, en gairebé nou de cada deu s'ha habilitat una zona Wi-Fi. A la cua de la innovació es troben 14 càmpings, la meitat dels quals de 2a categoria, cinc més de 3a i, curiosament, dos de primer nivell. En cap d'aquests no hi ha possibilitat d'accedir a Internet per mitjà de Wi-Fi ni hi ha zona d'ordinadors. Font: consumer.es
