“UN GAT D’INTERIOR NO NECESSITA SER DESPARASITAT”
És un tòpic pensar que un gat d’interior està exempt de patir malalties parasitàries, però és un tòpic perjudicial tant per la salud dels nostres felins com per la nostra pròpia salut, ja que certs paràsits intestinals són transmissibles a l’home.
Els paràsits digestius que afecten el gat són les tènies o cucs plans i els ascaris o cucs rodons. Ambdós paràsits poden afectar tant el gos com el gat i es poden transmetre entre les dues espècies.
Les tènies o cucs plans es transmeten als nostres animals a través d’un ectoparàsit molt conegut: les puces, i qualsevol gat, encara que no surti al carrer, pot tenir puces. Perquè el nostre gat estigui infectat per tènies, aquest ha d’ingerir la puça, no es transmet a través del contacte o de la picada.
Els ascaris o cucs rodons es poden transmetre de la gata als seus gatets a través de la llet o per contacte, i el gat adult per ingestió d’ous del paràsit presents en l’entorn (herba, terra…) que han sigut eliminats pels seus congèneres a través de la femta o a l’ingerir una presa caçada que estava infectada.
Els ous d’aquests paràsits poden sobreviure anys en l’entorn en condicions òptimes, per tant poden arribar a les nostres llars en les soles de les sabates.
Si observem picor en la zona anal, el típic arrossegament del terç posterior per terra en el cas del gos, pèl poc brillant, diarrea/estrenyiment i/o pèrdua de pes sense que hagi disminuït la ingesta, podem sospitar de parasitosi intestinal.
Per evitar-ho es recomana desparasitar l’animal amb un antihelmíntic 3-4 vegades l’any encara que no hàgim vist els cucs en les femtes.
Si planegem cobrir la nostra gata, hem de tenir en compte que caldrà desparasitar-la abans i després del part. Els gatets s’han de desparasitar a partir de la tercera setmana de vida, i a continuació mensualment fins als sis mesos d’edat. Després se seguirà la mateixa pauta que en els adults.
Si es té més d’una mascota a casa l’ideal és desparasitar-los tots alhora.
