A vegades cal fer un pas al costat

Comparteix-ho amb els teus amics:

Àngel Moliner – El Firalet no fou concebut per ser un lloc de mercat, de pas de furgonetes i camions, de parades i remolcs, de càrrega i descàrrega, de venda i de compra, de mestresses de casa carregades de bosses o estirant carrets, amunt i avall, tots ells trepitjant la gespa de basalt arrugat.

De dia hauria de ser un parc, amb els seus arbres, els seus bancs, i els seus llisos caminois, entre els parterres de gespa, que et porten fins a la porta d’aquest gran i sumptuós edifici de l’Ajuntament.

De nit és un imaginari bosc, al mig de la ciutat, de troncs lluminosos amb fullam simbiòtic d’arbres nostrats, que jo encara hauria volgut, més llarg i més ample, fins a tocar les parets de les cases. Sense els alts fanals de braç i llum horitzontal que trenca l’harmonia del conjunt. Fanals que mai han aconseguit, tot i ser després retocats, la llum que els pocs establiments i la gent, que hi viu o hi passa, vol i volia.

Quan t’hi endinses en la fosca de la nit et creus en un meravellós bosc de llums i, penombres, vives i fantasmagòriques amb el buf i la remor del vent. Immers en aquesta boscúria encantada, sota el pampallugueig de les estrelles i la clara mirada de la lluna, ets sents com un follet que hi viu i combrega del seu silenci, de la seva pau i soledat nocturna.

El govern municipal es va veure obligat, per la democràcia o dictadura dels vots, a renunciar a completar un projecte que, començava a la falda del Puig del Roser, per eixamplar-se en una colada de lava firal avall, fins a aturar-se als peus del Drac. Es va equivocar en demanar-nos, en un procés participatiu, com volíem que fos el Firal i a donar-nos veu i vot per escollir-lo. Sense tenir en compte que no teníem ni la qualificació tècnica per portar-lo a terme, ni la capacitat creadora per fer-ne una obra d’art.

La ciutat i els olotins, hem perdut, en nom d’una democràcia mal entesa, la possibilitat de ser un referent per a l’arquitectura mundial, completant l’obra ja començada per aquest equip d’arquitectes de la nostra ciutat que, després de fer un llarg camí, ha arribat arreu del món, fins a fer el cim en la seva professió.

Per això, jo crec que, a vegades és necessari, fer un pas al costat i renunciar a dir la nostra pobre opinió, com va ser en el cas del Firal, i aprofitar la sort de tenir al nostre l’abast, aquest equip d’arquitectes olotins del RCR, abans ja reconeguts i ara, els millors a nivell mundial.

Per Àngel Moliner