Després de 100 anys, la relíquia més famosa de la Garrotxa sortirà pels carrers de Besalú

Comparteix-ho amb els teus amics:

Acte central del Mil·lenari de la Veracreu 1017-2017

DIUMENGE, DIA 2 D’ABRIL MATÍ A 2/4 de 12, Sortida de la Processó de la Veracreu, des de Sant Vicenç fins a la Col·legiata de Santa Maria. A les 12, MISSA SOLEMNE amb l’acompanyament del Cor Parroquial a la Col·legiata de Santa Maria. Presidirà la missa Mons. Francesc Pardo i Artigas, bisbe de Girona. També l’acompanyaran Mons. Juan Antonio Aznárez Cobo, bisbe auxiliar de Pamplona i bisbe titular de Bisuldino (Besalú), i Mn. Miquel Oliveras i Coll, rector de la Comtal Vila de Besalú.

Ressenya del llibre “La Santíssima Veracreu de Besalú”

Juan R Lejarza, Argelaguer (Garrotxa) – El llibre “La Santíssima Veracreu de Besalú. Història d’un mil·lenari (1017-2017)” d’Eva Llansana Benaiges d’Argelaguer, és una recerca i investigació envers un tema de la història de Besalú, la preuada relíquia formada per unes estelles sagrades de “lignum crucis” que primerament va ser custodiada a l’església de Sant Genís i Sant Miquel Arcàngel i posteriorment a Sant Vicenç, i d’unes narracions miraculoses al seu voltant que la van convertir en la més famosa de les relíquies de Catalunya, promoguin autèntiques corrents de pelegrinatge cap a Besalú i la seva comarca de la Garrotxa, i des dels més diversos punts de les comarques de Girona, i inclús més enllà de la península Ibèrica.

I que segons tradició oral va obsequiar el Papa Benet VII a Bernat I “Tallaferro” en el seu viatge a Roma, en l’any 1017, quan va aconseguir la creació d’una Seu Episcopal en els seus dominis.

Tot i així, transmesa en documents escrits hi ha una altra tradició que justifica la vinguda de la Veracreu de Besalú mitjançant la intersecció del Papa Sant Damas I que l’hauria regalat a la seva pàtria nativa Argelaguer, i que els comtes de Besalú l’haurien portat a la capella del seu palau l’any 1025.

Així mateix, trobem que Francesc Montsalvatje ens transmet, segons document de l’Arxiu de Santa Maria de Besalú:

“Després que el Sr. D. Guillem Comte de Besalú i Dª Adelaida muller sua la donaren a la Parroquial Església de Santa Maria, com consta a l’acta de dita donació als 9 de maig de 1025, i fou portada dins d’una caixeta plana per ordre del glorios S. Dámaso Papa a dita Sr. Comte, i en dita caixeta els ferros estan consumits i la fusta està sencera amb dues imatges pintades que hi ha la una de nostra Sra. I l’altre de S. Joan”. (Colección diplomática del Condado de Besalú Vol. XII, p. 58)

I encara més sorprenent, si més no en referència a Argelaguer, és un extracte de la narració que apareix en la publicació quinzenal “La Veu de Catalunya”, del dimarts 12 de desembre de 1899, en referència al seu Pontífex Sant Damas I i a la Veracreu de Besalú, una notícia que resulta tant interessant com curiosa:

“Des del segle onze en què va portar-la de Roma el comte Tallaferro, era guardada en aquesta vila, siguin cada dia més estimada i més venerada.[…] Son també moltes les tradicions que aquí sé conservant referent a la Vera Creu. Segons una de les més curioses, quan S. Damas, fill d’Argelaguer (un poble veí de Besalú) era Sant Pare, envia un exprés a la seva mare indicant-li el gran desig que tenia de veure-la i pregant-li que, ja que ell no podia anar a Argelaguer, anés ella a Roma. La mare de S. Damas donant compliment al desig del seu fill amb satisfacció immensa, i en acomiadar-se per a tornar a la seva terra, aquell li va donar tres Creus: la més grossa destinada a Argelaguer, la mitjana a Besalú i la més petita a Santa Pau.

La mare de Sant Damas s’atura a Besalú en tornar de Roma, i un cop aquí, crida a les persones principals i els hi digué que son fill li havia donat tres Creus, i que a Besalú li tocava la mitjana. Els de Besalú no s’hi conformaren en què a Argelaguer tinguessin una Creu més grossa que a Besalú, i de bella nit, quan la mare de Sant Damas dormia, s’apoderaren de la Creu que al poble de sa naixença enviava el Sant Pare”.

“La Santíssima Veracreu de Besalú. Història d’un mil·lenari (1017-2017)” és una munió tant de fets històrics com de tradicions que es van perdent de la memòria col·lectiva a poc a poc, i sens dubte, està bé recordar-los, i si així el voleu fer, llegiu aquest llibre d’història i us admirareu, i passareu una bona estona.