El centenari del número mil del setmanari olotí El Deber a la vitrina del mes

Comparteix-ho amb els teus amics:

El 12 de febrer de 1916, el setmanari olotí El Deber (1897-1936) arribava al número mil. Era la primera vegada que una publicació olotina ho aconseguia. Amb motiu d’aquest centenari, l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa dedica la Vitrina del Mes de febrer a aquest setmanari, amb una petita mostra amb exemplars i altres materials relacionats amb aquesta revista catòlica que al llarg del primer terç del segle XX va tenir una incidència notable en la vida política i religiosa de la ciutat.

El Deber

L’any 1897, un grup de membres de la Congregació de Sant Lluís Gonçaga tragué a la llum El Deber. La iniciativa de fundar un setmanari catòlic a Olot estigué avalada per Esteve Ferrer, el poderós rector de la parròquia de Sant Esteve, però el control sobre la publicació que en els últims anys li han atribuït alguns historiadors no està provat documentalment. De fet, la responsabilitat última ideològica d’El Deber al llarg dels quaranta anys d’existència mai no fou evident, entre centenars d’articles amb pseudònim o sense signar. Alguns col·laboradors, com el prevere tradicionalista Josep M. Burch, marcaren la línia de la publicació, que tingué com a fil conductor la crítica de la modernitat en les seves diferents manifestacions: el naturalisme, les teories evolucionistes, el cinema, l’ensenyament laic, la piscina, etc.

Atès que aquestes idees considerades dissolvents s’expressaven a través de les publicacions periòdiques, El Deber s’autoproclamà apòstol de l’anomenada “bona premsa” i es convertí en fustigador de la “mala premsa”. En aquest sentit, la història d’El Deber és també la crònica de les seves disputes amb bona part de les revistes olotines.

Políticament, El Deber defensà la unió de les dretes, una fórmula que li donà bons resultats i que personificà la figura del diputat olotí Pere Llosas, a qui el setmanari publicà diversos discursos parlamentaris. Aquesta opció, però, s’estroncà l’any 1915, quan els carlins no donaren suport a la candidatura nacionalista, trencaren la unitat i fundaren La Tradició Catalana. El naixement del nou setmanari (1917) deixà temporalment El Deber en una posició moderada fins que l’adveniment de la República radicalitzà novament la seva actitud. La Guerra Civil significà la seva desaparició.

El Deber fou una publicació formalment acurada, amb una estructura que no canvià gaire amb el temps i que inclogué sempre el butlletí indicador de les funcions religioses setmanals. Publicà una desena de fulletons i donà cabuda a algunes sèries interessants, com les llegendes de Josep Berga i Boix o les epístoles de Josep Saderra contra les normes ortogràfiques de l’Institut (que El Deber, en canvi, adoptà).