El conseller Damià Calvet visita la Garrotxa per explicar els detalls de l’adquisició pública del cràter de Santa Margarida

Comparteix-ho amb els teus amics:

El conseller Damià Calvet destaca: “Amb aquesta compra conjuminem la identitat i el progrés del país”

La gestió del cràter queda a càrrec del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, que realitzarà actuacions immediates per garantir la fesomia característica del volcà i evitar-ne l’erosió

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i el president de la Diputació de Girona, Pere Vila, han explicat aquest divendres els detalls de l’adquisició pública de la finca corresponent al cràter de Santa Margarida, situat a Santa Pau (Garrotxa), dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. La Diputació de Girona s’ha fet càrrec de la compra per un import d’1,16 milions d’euros, dels quals la Generalitat n’assumeix la meitat (580.000 euros) a través d’una subvenció a la Diputació que, alhora, en cedirà la gestió a l’equip del Parc Natural.

Per a Calvet, “amb aquesta compra conjuminem la identitat i el progrés del país”. El conseller ha remarcat que “la perseverança ha permès culminar el procés i preservar aquest espai natural”. Vila ha volgut posar en valor la importància de l’adquisició explicant que “les Administracions estem per ajudar les persones, el país i el seu patrimoni”. Tots dos han coincidit a destacar “el consens que hi ha hagut en tot moment amb els antics propietaris”.

Valor ambiental, social i econòmic

D’aquesta manera, la finca, d’unes 12 hectàrees de superfície, ha passat a ser de titularitat pública, afegint-se a una d’adjacent, de 17 hectàrees, que ja era de la Generalitat. En total, 29 hectàrees del volcà, comptant el cràter i la finca El Roure, situada a la banda sud del con, són públiques, 33 si es tenen en compte els camins de l’Ajuntament de Santa Pau i, per tant, representen el 19,4% de la reserva natural del volcà –de 170 hectàrees i 16 propietaris–. Amb la compra queda garantida la gestió pública dels tres pols d’atracció del Parc Natural: Santa Margarida, el Croscat i la Fageda d’en Jordà.

L’oportunitat de l’adquisició es va plantejar l’any 2014, quan els antics propietaris van manifestar la intenció de vendre la finca, però amb la voluntat de fer-ho a l’Administració en primera instància, conscients del seu valor i singularitat. Atenent a l’àmbit de la reserva natural, a la seva necessitat de conservació i a l’excepcionalitat de l’element, d’alt interès paisatgístic, dins de la zona volcànica, la Generalitat i la Diputació han estat d’acord en la importància de col·laborar perquè finalment la finca esdevingui propietat pública. Existeix un clar consens a l’entorn del valor únic del volcà de Santa Margarida, i especialment en tot allò que aporta, tant des del punt de vista ambiental com social i econòmic, qüestions que condueixen a una clara justificació del fet que aquest bé resti a disposició i en benefici de tota la ciutadania.
Actuacions immediates

A Santa Margarida, el Parc Natural es planteja, a curt termini, iniciar les tasques de correcció de l’erosió del terreny en els camins d’accés al con i ordenar-ne els accessos. També farà una estassada de la vegetació per recuperar els prats de pastura i preservar la distribució tradicional d’usos que dona lloc a la fesomia característica del volcà. Pel que fa a la casa de la finca, s’hi farà un manteniment i s’executaran les reparacions més urgents, tot i que en un futur s’hi planteja situar-hi un mirador o punt d’observació del cràter. L’ermita de Santa Margarida, del segle XI, continuarà en mans del Bisbat de Girona.

Un volcà emblemàtic

La zona volcànica de la Garrotxa forma part d’un conjunt geològic que constitueix el paisatge volcànic més ben conservat de la península Ibèrica. A més, disposa d’una vegetació rica i exuberant, produïda per una climatologia singular, que li atorga uns valors complementaris de naturalesa extraordinaris que sempre han estat reconeguts. En el seu interior existeixen 28 reserves naturals parcials (1.180 hectàrees) protegides pel seu interès geològic i botànic que preserven, de forma majoritària, els cons volcànics de major interès geomorfològic. Una d’aquestes reserves naturals és el volcà de Santa Margarida, de tipus freatomagmàtic, del qual en destaca la morfologia circular del cràter, molt poc habitual en el volcans de la zona, amb uns 350 metres de diàmetre i uns 70 metres de fondària. Al bell mig del cràter s’hi troba l’ermita, d’origen romànic, molt modificada posteriorment. Tot plegat conforma una imatge que fa del Santa Margarida, juntament amb el Croscat, un dels volcans més emblemàtics i coneguts.

Info i fotos: gencat.cat