Opinió: Més estat, menys autonomies? Doncs ens veiem l’1-O

Comparteix-ho amb els teus amics:

Més estat, menys autonomies? Doncs ens veiem l’1-O

Per Raül Massanella

Com més s’acosta l’1 d’octubre, més nerviosisme es nota en l’ambient. A totes bandes, tant dels que defensen el vot pel sí, els del no o els que diuen que no hi haurà referèndum. I cada bàndol esgrimeix les seves raons, acompanyades d’una bona dosi d’esverament.

La veritat és que es fa difícil saber com acabarà tot plegat, tant si es vota com si no. Però el que és segur és que res serà com abans, passi el que passi. El país ha canviat molt durant els darrers cinc anys i el que passi el dia 1 accelerarà encara més canvis, tants que encara no som capaços d’imaginar-los. Cada dia, llegim a la xarxa i als mitjans afirmacions, declaracions i comparacions que fan pensar que tot plegat està devaluant-se massa. Amenaces, insults, desqualificacions, exageracions i pujades de to són ja tan habituals que ens costa desgranar el gra de la palla.

Però n’hi ha que no descansen. Per això poden haver passat desapercebudes les últimes decisions del govern espanyol que continuen el procés de desconstrucció de l’autogovern que va començar amb la sentència de l’Estatut. Segons va informar a través de Twitter el jurista i politòleg Josep Costa (@josepcosta), el Tribunal Constitucional (TC) va dictaminar el desembre passat que els jutges ordinaris no calien que portessin fins al TC els seus dubtes de constitucionalitat de les lleis que les autonomies aproven i poden aplicar directament la normativa estatal. D’aquesta manera, els jutjats ordinaris aconsegueixen un rang superior i descarreguen la càrrega de treball de l’alt tribunal, però lamina l’autogovern de les comunitats i elimina la possibilitat que els Parlaments o els governs autonòmics al.leguin a favor del seu cos normatiu. L’únic requisit que caldrà complir és que la llei estatal posterior sigui bàsica, és a dir, que reguli una d’aquelles competències que la Constitució dictamina com a compartides o concurrents entre les comunitats autònomes i l’Estat, i en què l’administració central té potestat per regular el marc general. La decisió s’ha pres a partir de l’aprovació de la llei de la funció pública del País Basc, però demostra, una vegada més, que l’anomenat Estat més descentralitzat d’Europa s’està convertint, en canvi, en el més recentralitzador i, per tant, el deteriorament de la democràcia a Espanya està més que servit. De fet, amb paraules de Josep Costa, “el resultat és una subordinació de les lleis autonòmiques a les estatals en un sentit que mai no s’havia admès. Així, d’un dia per l’altre”.

Aquesta decisió del TC, que va comptar amb el contundent vot particular de l’exvicepresidenta Adela Asúa, demostra una vegada més que el “cas dels catalans” ha provocat una reacció en cadena de les institucions estatals per blindar la sagrada unitat de l’Estat, aquella unitat que la Constitució va escriure amb el so dels sabres de l’exèrcit a l’habitació del costat.

Una vegada més, els intrèpids catalans hem decidit forçar les costures d’un estat que se sustenta sobre les bases del règim franquista que, lluny d’haver-se acabat amb la mal anomenada transició espanyola, continua encara ben establert en totes les institucions. No cal, sinó, recordar el contingut del magnífic reportatge Las cloacas del estado.

La pena de tot plegat és que a la resta d’Espanya aquesta informació no només no es donarà o passarà desapercebuda enmig de la calorada de l’estiu, sinó que tampoc se li donarà la importància que té, atès que els diferents governs autonòmics, governats per PP-PSOE, ja els va bé aquesta recentralització perquè els garanteix el manteniment de les seves estructures sucursalistes, plenament subvencionades, a expenses d’una antiga Corona d’Aragó espremuda i gairebé eixuta.

En aquest context, tots els catalans estarem cridats a participar del referèndum del proper 1 d’octubre per decidir si volem continuar pertanyent a un estat que s’està recentralitzant mentre desconstrueix l’estat de les autonomies, o volem emprendre l’aventura de crear des de baix un nou estat, del qual n’escombrem, com diu la campanya de la CUP, els vicis i les rèmores d’un passat que mai no hauria d’haver ocorregut i molt menys haver-se mantingut.

Raül Massanella