9 de cada 10 famílies amb fills vulnerables no poden garantir la qualitat i la quantitat d’aliments necessàries

ACN Un estudi de la Creu Roja alerta que la inseguretat alimentària en les famílies vulnerables afecta un 22% de les persones ateses per l'entitat.
Comparteix-ho amb els teus amics:

L’accés físic, social i econòmic als aliments suficients, innocus i nutritius es coneix com a seguretat alimentària, un fenomen que només és a l’abast d’un 10% de les famílies amb fills i risc d’exclusió que atén la Creu Roja. L’entitat, en el 8è estudi de l’Observatori de la Vulnerabilitat, ha detectat que en 9 de cada 10 famílies amb fills no es pot menjar el què es necessita i en la qualitat desitjable. En un 22% dels casos, la inseguretat és severa i tant adults com infants arriben a passar gana i en més d’un 9% de les famílies enquestades, els nens han passat tot un dia sense menjar. A més, 6 de cada 10 famílies necessiten millorar els àpats per acostar-se a la dieta la mediterrània.

ACN Un estudi de la Creu Roja alerta que la inseguretat alimentària en les famílies vulnerables afecta un 22% de les persones ateses per l'entitat.
ACN Un estudi de la Creu Roja alerta que la inseguretat alimentària en les famílies vulnerables afecta un 22% de les persones ateses per l’entitat.

La fam s’ha estès entre les famílies més vulnerables i cada vegada són més les llars que no poden garantir ni la qualitat ni la quantitat necessària d’aliments als membres de la seva família. Així ho demostra el darrer Observatori de la Vulnerabilitat de la Creu Roja, el vuitè, que s’ha presentat aquest dimarts i que incorpora el concepte d’inseguretat alimentària, per demostrar la delicada situació de les famílies més vulnerables, que ja reben atenció per part de l’entitat.

A través d’aquest estudi, Creu Roja ha posat de manifest que la situació econòmica i la manca d’ignressos de moltes famílies, que prioritzen el pagament de l’habitatge per sobre del menjar, està posant en risc l’alimentació saludable dels infants. Així, en només un 8’2% de les llars es gaudeix de seguretat alimentària, és a dir, que accedeixen de manera física, social i econòmica als aliments suficients, agradables, nutritius i saludables, fent que el nucli familiar tingui vida autònoma. En el 90%, és a dir en 9 de cada 10 famílies amb fills i risc d’exclusió, es pateix inseguretat alimentària, i en gairebé un 22% d’aquestes famílies, la inseguretat és severa.

Això significa que en aquest col·lectiu, la gana arriba als nens i nenes. En un 9’2% dels casos, les famílies reconeixen que algun menor ha passat tot un dia sense menjar, i en un 16’5%, 165 famílies, s’accepta que els nens han anat a dormir amb gana alguna vegada. I és que els ingressos i les donacions no arriben per poder cobrir les necessitats necessàries i les famílies renuncien a qualitat alimentària i també quantitat.

Per això, des de Creu Roja, s’alerta que la població afectada està ”en una situació molt precària” i s’ha de conèixer perquè entre ingressos públics i prestacions de les institucions i entitats es pugui ”corregir”. Així ho ha demanat Josep Marquès, president de Creu Roja a Catalunya.

La inseguretat moderada afecta a un gruix més important d’aquest col·lectiu, un 40%, i normalment són els adults els qui mengen menys, se salten algun àpat, o tenen una dieta menys variada, però també hi ha un 16’2% de les famílies que reconeixen que els nens han menjat menys quantitat d’aliments per poder arribar a tots els membres. La inseguretat lleu afecta al 30% d’aquestes famílies. En aquest cas, la quantitat d’aliments està garantida, és a dir, en un principi ningú passa gana però se’n ressent la qualitat dels aliments. En un 66’2% dels casos s’ha deixat de tenir una alimentació sana i variada i tot i que l’afectació és sobretot en adults, els menors d’edat se’n ressent més de la meitat dels casos.

El 8è Observatori de la Vulnerabilitat ha incorporat aquest concepte, seguretat alimentària, més propi de l’esfera de la cooperació internacional al desenvolupament, per conèixer l’abast de la crisi en els col·lectius més vulnerables. A més, ha estudiat la qualitat de les dietes i ha recalcat que en 6 de cada 10 famílies, els nens i nenes no tenen una dieta òptima. En més d ela meitat dels casos cal millorar-la, sobretot incorporant producte fresc, i en un 6’2%, la dieta es considera de baixa qualitat.

Segons ha explicat Josep Marquès, Creu Roja ha tramès l’informe a les administracions però utilitzarà les dades també per redefinir la seva estratègia. En aquest sentit, Marquès ha valorat positivament la implantació de targetes de prepagament que, més enllà de la donació d’aliments, permet a les famílies aconseguir comprar per ells mateixos el què necessiten i aprendre, conseqüentment, a elaborar menús equilibrats i nutritius.

Tot i això, reclama una renda de ciutadania bàsica que permeti deixar d’estigmatitzar aquests col·lectius. Conscient que l’administració no té prou recursos per fer arribar aquesta ajuda a tothom qui ho necessita, per Marquès, cal que ”es comenci de forma gradual” per als més necessitats. Per Marquès, ”si no es comença no s’aplicarà mai” i el problema és que la situació de crisis començarà a desaparèixer però en canvi, hi haurà persones que no se’n podran sortir. Per això, també creu que calen polítiques fortes d’ocupació i ajuda humanitària. En aquest sentit, ha valorat positivament la injecció de pressupost en beques menjador que ha fet el Govern aquest curs escolar, perquè tot i que no arriben a tothom, s’ha notat en molts dels infants que només fan un àpat principal al dia, i és a l’escola.

L’estudi s’ha fet a partir de 1.001 enquestes telefòniques a famílies amb fills d’entre 4 i 12 anys i usuaris d’algun programa de pobresa de Creu Roja. Més de la meitat de les famílies enquestades no tenen ingressos superiors als 500 euros, i des de l’entitat, es recorda que segons l’Agència de Salut Pública de Catalunya, per seguir una dieta equilibrada en una família de 4 membres, calen entre 520 i 600 euros mensuals per dedicar-los a l’alimentació.

Barcelona (ACN)