A judici per falsificar documents perquè els estrangers aconseguissin permisos de residència i feina a Girona

Comparteix-ho amb els teus amics:

El fiscal demana 6 anys de presó per al principal processat i 3 anys per als onze que van pagar fins a 6.000 euros per acreditar un arrelament inexistent

El fiscal demana 6 anys de presó per a un treballador de la subdelegació del govern espanyol a Girona acusat de cobrar diners a estrangers d’origen marroquí a canvi de falsificar-los documents per aconseguir “els papers” i regularitzar la situació al país. L’acusació ha detectat que, abans de juliol del 2001, el processat va falsificar segells d’estada al país, certificats de residència, ofertes de feina o certificats d’empadronament de fins a onze immigrants que vivien arreu de les comarques gironines. Per a ells, el fiscal demana 3 anys de presó. La majoria van aconseguir permís de residència i feina per un arrelament fals. Els estrangers pagaven fins a 9.000 euros al processat per les gestions.

Aprofitant que treballava a l’oficina d’estrangeria de la subdelegació de govern espanyol a Girona, l’acusat va idear un pla per lucrar-se falsificant documents per a estrangers a canvi de quantitats elevades de diners. Així, en una data que no s’ha pogut determinar però anterior al juliol del 2001, va començar a assegurar als marroquins que atenia que podia aconseguir-los els papers que necessitaven per regularitzar la seva situació legal al país.

El mateix acusat utilitzava un ordinador i una màquia d’escriure per confeccionava els documents falsos que necessitaven, com ara justificar que estaven al país abans de l’1 de febrer del 2001, que tenien una oferta de feina a les comarques gironines o que estaven empadronats a un municipi de la demarcació. “Així, Mohamed Oussar va elaborar documents no autèntics per als expedients de regularització de fins a onze acusats que, en la seva majoria, van aconseguir els permisos per arrelament després de pagar les quantitats que els reclamava”, exposa el fiscal a l’escrit de conclusions provisionals.

El fiscal acusa Oussar d’un delicte continuat de suborn i d’un delicte continuat de falsedat en document oficial. Demana que el condemnin a 6 anys de presó, a pagar una multa de 50.000 euros i que l’inhabilitin per a feina pública durant 12 anys. Als onze immigrants que van pagar per aconseguir documents, els acusa de suborn impropi i també d’un delicte continuat de falsedat en document oficial. Per a cadascun d’ells demana una condemna de 3 anys de presó, multa de 3.600 euros i inhabilitació de 6 anys.

L’escrit d’acusació del fiscal recull que Oussar exigia xifres de fins a 6.000 euros als altres onze acusats. Per a un d’ells, va presentar sol·licitud de residència i feina temporal falsa el dia 9 de juliol del 2001. El document base per a aconseguir el ermi era el passaport que constava com a expedit a Barcelona el 27 d’abril del 2000. El passaport tenia segells i firmes alterades intencionadament per l’acusat. També va simular un certificat de residència a Banyoles i una oferta de feina a un escorxador que també va resultar ser falsa. L’acusat Khalid Azirar va pagar 200.000 pessetes per aconseguir-ho.

Per a un altre dels processats, Karim Naili, va presentar la sol·licitud el 21 de juny del 2000. En aquesta ocasió, indica el fiscal, Oussar va alterar els segells i les dates d’expedició del passaport per justificar una estada al país anterior a la real, va simular una oferta de feina i va elaborar un certificat d’empadronament fals a Torroella de Montgrí. Naili va pagar 6.000 euros pers documents.

Ouarda Amakrane va pagar 800.000 pessetes perquè Oussar li falsifiqués un certificat d’empadronament de l’Ajuntament de Calonge, una sol·licitud de preinscripció a l’Escola Oficial d’Idiomes de Girona i una ofert de feina fictícia a Torrelamata. Khaldia Amarkane va pagar un milió de pessetes per, també, un certificat d’empadronament fals a Calonge, un certificat del banc BCH i una oferta de feina simulada.

Per a Abbas Hajajou va falsificar un certificat d’empadronament a Llagostera per justificar que vivia a la població abans del 2000 i també va adjuntar una oferta laboral falsa. Li va cobrar 9.000 euros. Per a Bouchra Hahajou va falsejar també l’empadronament a la mateixa població i una feina a un hotel.

El fiscal també acusa Hamid Attar i Chamkha Attar de pagar per aconseguir el permís de residència i feina, tot i saber que estaven cometent una il·legalitat. Hamid va pagar 6.000 euros però li van denegar la sol·licitud. Chamkha va abonar 4.000 euros però, com que no va entregar 2.000 euros més que li reclamaven, tampoc va aconseguir els permisos.

Driss Haji va pagar 5.000 euros perquè li expedissin un certificat d’empadronament fals a Olot i també perquè li falsifiqués els segells del seu passaport per fingir que havia entrat al país en unes dates diferents.

A Hamid Jjellouli també li va manipular els segells d’entrada al país del passaport i li va confeccionar fraudulentament un document amb una oferta de feina per a ell. L’acusat també va fer un justificat d’assistència mèdica fals al Trueta per fer veure que el 2 de novembre del 2000 Jjellouli estava al país. En total, va pagar 685.000 pessetes pels documents.

Finalment, Driss Bouabda va pagar 6.000 euros per un passaport manipulat, una oferta de feina a Peralada i un certificat d’empadronament fals a Llançà.

Està previst que el cas arribi a judici a l’Audiència de Girona a principis de desembre.

ACN Girona