A Sant Martí de Capellada a Besalú descobreixen pintures decoratives del segle XV i XVIII

Comparteix-ho amb els teus amics:

Juan R. Lejarza d´Argelaguer

Enfront de la vila de Besalú (Garrotxa), prop de la confluència del riu Capellada, que davalla de la part de Beuda, amb el riu Fluvià, hi ha l’església de Sant Martí de Capellada, de tradició romànica, amb una nau i absis i una capella afegida a la part septentrional, que té el campanar de torre quadrada sobre el mur de ponent. Fou bastida al segle XII pels antics canonges augustinians reformats, en substitució de l’església de Sant Martí de Juïnyà.

Besalú,_Església_de_Sant_Martí_de_Capellada

L’església de Sant Martí de Juïnyà fou cedida l´any 977 pel comte Miró a Santa Maria de Besalú, l’indret de Capellada apareix documentat per primera vegada l’any 1000 en una permuta de béns feta entre el comte Bernat I (dic Trencaferro ó Tallaferro) i el prior de la canònica de Santa Maria.

En l´any 1104 es va enrunar l’església de Sant Martí de Juïnyà. El comte Bernat III de Besalú va cedir aquest temple als canonges de Santa Maria, per tal que la reconstruïssin, mantenint l’advocació a Sant Martí.

El temple actual va ser construït sobre les restes de l’edificació del segle XII, aprofitant alguns dels seus elements. Segueix la tradició romànica en la seva estructura i les seves formes. Està formada per una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, que conserva la cornisa i la finestra de l’edifici original. La porta d’accés es troba en el mur sud i conserva el forrellat de tradició romànica

Ara el Servei de Monuments de la Diputació de Girona ha confirmat la descoberta de pintures decoratives del segle XV i del XVIII a l’interior de l’església s’ha fet un detallat estudi sobre restes pictòriques que ha tret a la llum diferents capes. Són restes fràgils i testimonials i s’estudia la conservació d’una part, s’ha pogut constatar que hi ha almenys quatre capes de diferents períodes. Els que s’han pogut datar amb més precisió han estat els morters i decorats del segle XV i uns altres del segle XVIII. “Són curioses perquè fan com un sòcol vermell amb motius florals mentre que els d’època barroca tenen tons de blaus i grocs”, detalla el cap de Servei de Monuments de la Diputació de Girona, Lluís Bayona Prats (1.

Una de les curiositats d’aquest edifici romànic que el fan especial és que la volta de l’església està feta de calç i guix, un material molt abundant a la zona però que normalment s’utilitzava per a revestir i no pas per ser utilitzat en una estructura.

A mes s’han trobat a Besalú restes de ceràmica ibèrica a Can Bellsolà i restes romanes a prop de diferents indrets del terme: restes d’una vil·la a Can Llandric, una necròpoli a la carretera d’Olot-Argelaguer, i ceràmica diversa a la carretera de Besalú a Figueres, als voltants de l’església de Sant Vicenç i al puig de Santa Maria.

El 2004 es trobaren les restes de l’antiga església de Sant Genís i Sant Miquel que testimonien la primeria del romànic.

El Bisbat de Girona ha recuperat 2 fragments de manuscrits o còdexs procedents de

Besalú, un del monestir de Sant Pere i l’altre del de Santa Maria.

1). Dins dels Annals del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca, 24 (2013):

BAYONA PRATS, LLUÍS I BUSCATÓ SOMOZA, LLUÍS, Evolució arquitectònica de Sant Martí de Capellada (Besalú): una petita església amb molta història, pp. 15-33.

Comparteix-ho amb els teus amics: