Absolen un jove banyolí acusat de destrossar un cotxe com a revenja

Comparteix-ho amb els teus amics:

La sentència deixa palès que existia una enemistat manifesta però conclou que no hi ha proves per condemnar-lo

El Jutjat Penal 2 de Girona ha absolt un jove banyolí acusat de destrossar un cotxe com a revenja pensant-se que era el dels seus veïns, amb qui tenia una enemistat manifesta. Els fets van passar fa dos anys i mig a Serinyà (Pla de l’Estany). L’acusat es portava malament amb els veïns de baix. Tant, que va arribar a barallar-s’hi i va colpejar l’home que vivia sota seu. Aquella matinada, després que els veïns tornessin de denunciar-lo, un individu va destrossar un cotxe aparcat prop de l’edifici on vivien. Li va arrencar un retrovisor, va trencar el vidre del darrere, el va ratllar dels dos laterals i en va abonyegar el sostre. El cotxe, un Seat Ibiza, era de la mateixa marca i model que el dels veïns. Però no era el seu, sinó el d’una altra dona. L’afectada va portar el jove a judici, acusant-lo de ser l’autor de les destrosses. El noi, defensat per l’advocat Jordi Colomer, s’enfrontava a una multa de 6.000 euros i a pagar una indemnització propera als 1.700. Ara, però, la sentència, tot i fer evident l’enemistat entre veïns, conclou que no hi ha proves concloents per condemnar-lo.

Els fets que s’han sentenciat van tenir lloc la matinada del 2 de setembre del 2013. Aleshores, el jove acusat –que ara té 30 anys- vivia a Serinyà i no es portava gens bé amb els veïns de baix. Segons va dir al judici, perquè no deixaven de discutir, els molestaven i feien soroll.

L’enemistat era tan manifesta que, fins i tot, la tarda anterior, l’acusat s’havia barallat amb el veí i l’havia colpejat. Aquella matinada, cap a dos quarts de dues de la nit, i poc després que la parella tornés de denunciar l’acusat als mossos per les lesions, un individu va destrossar un cotxe aparcat al carrer Ramon Genover (prop de l’edifici on hi havia el focus del conflicte).

El vehicle, un Seat Ibiza, va patir danys de consideració. Li van arrencar el retrovisor esquerre, li van esberlar el vidre del darrere, li van abonyegar el sostre i el van ratllar dels dos laterals. Casualment, el cotxe era de la mateixa marca i model que el que tenien els veïns. Però no era el seu, sinó el d’una altra dona de Serinyà.

L’afectada va portar aleshores el jove banyolí a judici, acusant-lo d’haver-se confós i de destrossar-li el cotxe com a revenja contra els seus veïns. El fiscal demanava que l’acusat pagués una multa de 6.000 euros per un delicte de danys, als quals s’hi afegia una indemnització de gairebé 1.700 euros per les destrosses (a repartir entre l’afectada i l’asseguradora). Les acusacions particulars rebaixaven la pena a una multa de 300 euros. I la defensa, que portava l’advocat Jordi Colomer, en demanava l’absolució.

Cap prova més enllà de l’enemistat

Durant el judici, que es va celebrar al Penal 2, si una cosa es va fer evident era l’enemistat entre els veïns. Però més enllà d’això, la jutgessa no ha trobat proves concloents per pensar que l’acusat fos qui realment destrossés el cotxe.

Per una banda, el processat va negar haver-ho fet. Segons va dir, perquè ell no resolia els conflictes d’aquesta manera. I per l’altra banda, els veïns el van assenyalar clarament com el causant de les destrosses, argumentant que s’havia confós de vehicle (perquè el seu Seat Ibiza i el de l’afectada eren iguals, només que un tenia els vidres tintats i l’altre no).

La jutgessa del Penal 2, però, conclou que tot i que és “evident l’existència d’un possible mòbil de ressentiment o enemistat arran de la mala relació de veïnatge”, no hi ha res objectiu que pugui portar-la a condemnar l’acusat. Precisament, perquè les declaracions dels veïns amb qui es portava malament són “contradictòries” i, a més, no s’ha d’oblidar que són “parcials”.

Per últim, tot i que l’afectada va dir al judici que l’acusat li havia demanat perdó per allò que li havia fet al seu cotxe, la sentència tampoc ho considera determinant per condemnar el jove banyolí. Segons recull, perquè “un testimoni d’oïda” no és prova suficient, sinó que s’ha de recolzar amb d’altres. I en aquest cas, no n’hi ha cap més.

Per tot plegat, el jutjat absol el jove banyolí de 30 anys. La sentència no és ferma i, en un termini de deu dies, s’hi pot interposar recurs davant l’Audiència.