Aconsegueixen fer tornar una nena a qui el pare es va endur a Gàmbia i que corria risc d’ablació

PI, XAVIER - ACN · ID 114281/919461 La cap de la unitat de Proximitat i Atenció al Ciutadà, la sotsinspectora Rosa Negre, a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Vistalegre de Girona
Comparteix-ho amb els teus amics:

Els Mossos d’Esquadra de Girona han aconseguit localitzar i fer tornar una nena de 8 anys a qui el pare es va endur a Gàmbia i que corria risc de patir l’ablació. Els pares de la petita estan separats i l’home va aprofitar un dels permisos per fer pujar la nena a l’avió. La mare va alertar els mossos i després de moltes gestions -es va contactar amb la Interpol- la nena ha tornat de l’Àfrica sana i estàlvia. Aquest és un dels quatre casos detectats el 2014 que han fet activar el protocol contra l’ablació. La sotsinspectora Rosa Negre assegura que en els darrers anys s’ha avançat molt però que queda una “assignatura pendent”: detectar casos de risc sense que hi hagi un viatge imminent al país d’origen.

PI, XAVIER - ACN · ID 114281/919461 La cap de la unitat de Proximitat i Atenció al Ciutadà, la sotsinspectora Rosa Negre, a la comissaria dels Mossos d'Esquadra de Vistalegre de Girona
PI, XAVIER – ACN La cap de la unitat de Proximitat i Atenció al Ciutadà, la sotsinspectora Rosa Negre, a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Vistalegre de Girona

D’ençà del 2002, les comarques gironines compten amb un protocol per lluitar contra els casos de mutilació genital femenina. Tot i que a Catalunya no hi ha constància que es facin ablacions, les ètnies que la practiquen -totes, subsaharianes- sí que aprofiten les vacances o un viatge al país d’origen per, un cop allà, marcar les nenes de per vida.

En aquests casos, el Codi Penal és categòric. La llei castiga l’ablació amb penes d’entre 6 i 12 anys de presó. I no només persegueix aquelles mutilacions genitals que es puguin fer en territori estatal, sinó també les que es porten a terme aprofitant un viatge a l’Àfrica.

Segons concreta la cap de la unitat de Proximitat i Atenció al Ciutadà, la sotsinspectora Rosa Negre, durant els darrers anys s’ha fet una feina ingent per lluitar contra aquesta xacra social. Sobretot, conscienciant aquelles famílies immigrants que viuen a les comarques gironines i que pertanyen a ètnies on es practica l’ablació.

“S’ha aconseguit trencar el tabú amb la comunitat subsahariana, posar el tema sobre la taula i, en molts casos, els mateixos pares han decidit abandonar la tradició”, explica Negre. I hi afegeix: “No només per imposició legal, sinó també per convenciment”.

Tot i la pedagogia que han fet Mossos d’Esquadra i agents socials, però, també hi ha casos en què salten les alarmes. Cada vegada que es detecta que hi ha risc evident que una menor sigui mutilada, sovint arran d’un viatge, s’activa el protocol.

L’afer es posa en coneixement dels jutjats i la fórmula que se sol adoptar és prohibir que la nena agafi l’avió. Si després de parlar amb els pares, però, finalment es permet que la menor viatgi a l’Àfrica, un cop torna se li fa una revisió ginecològica per assegurar-se que no ha estat mutilada.

Quatre casos de risc

Aquest 2014, en el que portem d’any, s’han detectat quatre casos de risc a les comarques gironines. En tres d’ells, les menors encara no havien viatjat a l’Àfrica. Però en un altre, la nena -que té 8 anys- ja es trobava al continent, vivint al poblat d’on el seu pare era originari.

La mare de la petita, que viu en un municipi del Gironès, va ser qui va alertar els mossos. Ella i el pare estan separats i l’home, aprofitant els dies que li tocava tenir la nena, la va fer pujar a un avió i se la va endur a Gàmbia sense el permís de la mare (que és qui en té la custòdia).

“La mare va venir molt angoixada, perquè no tenia cap manera de fer tornar la seva filla, i a més tenia molta por que li fessin l’ablació”, explica Rosa Negre. A partir d’aquí, els mossos van fer múltiples gestions -fins i tot, es va demanar ajuda a la Interpol-, van poder localitzar la petita i tornar-la a Catalunya sana i estàlvia.

A càrrec dels avis

En un altre cas, una mare també va anar a comissaria per demanar ajuda als mossos. La dona té dos fills, un dels quals és una nena de 9 anys, i el seu marit volia endur-se’ls a Gàmbia i deixar-los a càrrec d’un familiar. “Ella ens va explicar que, si el viatge s’acabava fent, hi havia un risc elevat que a la nena se li practiqués l’ablació”, concreta la sotsinspectora. Per això, els Mossos d’Esquadra van posar l’afer en coneixement dels jutjats.

No sempre, però, s’acaba prohibint el viatge. Aquest 2014, per exemple, s’ha permès que una nena de 8 anys viatgés a Gàmbia amb una tieta i passés tres mesos al poblat dels avis materns. “Davant una autorització de petició per sortir a l’estranger, vam veure que hi podia haver risc d’ablació; al final, però, el jutjat, després de mirar-s’ho tot, va creure que no hi havia perill i va permetre el viatge”, diu Rosa Negre.

Assignatura pendent

Durant tot l’any passat, el protocol específic per lluitar contra l’ablació a les comarques gironines va detectar sis casos de risc. El 2012, en van ser cinc. La sotsinspectora dels Mossos d’Esquadra explica que el protocol i la xarxa de detecció funcionen, però també admet que encara queda una “assignatura pendent”: detectar casos de risc d’ablació sense que hi hagi un viatge programat al país d’origen i es “verbalitzi el temor” que la menor sigui mutilada genitalment. I això, segons Rosa Negre, passa per estar encara més alerta.

Per exemplificar-ho, la sotsinspectora posa un exemple. “Si sabem que una família prové d’una ètnia practicant i, durant una exploració de les seves filles al CAP no tenen un posicionament clar sobre l’ablació, hem de ser capaços de veure que hi ha risc, activar-nos i passar l’afer als jutjats perquè adoptin mesures si ho creuen convenient”, diu Rosa Negre. I conclou: “Hem de tenir en compte que ara no rebem població nova, i que s’ha fet molta pedagogia, però a data d’avui hi ha nenes que estan en risc i que si no es fa res seran mutilades”.