Actes pel 93è aniversari de la Unió Esportiva Olot

Comparteix-ho amb els teus amics:

Coincidint amb el 93è aniversari del club, després del partit contra l’Alcoià es celebrarà un dinar amb els jugadors que han disputat més partits al llarg de la història de la Unió Esportiva Olot. Martí Gratacós, migcampista dels anys setanta i vuitanta, és el primer del rànquing i es mostra ben orgullós d’aquesta distinció.

Aquest acte està organitzat per l’Associació d’Exjugadors de l’Olot, encapçalada per Pep Solés, i comptarà amb la presència de Marti Gratacòs, Abel Solé, Jordi Prat, Pep Solés, Joanma Fernández, Alex Terma, Jordi Danés, Jordi Freixa, Xevi Berga, Jep Camós, Pere Pla, Tomàs Melero, Albert Barnadas, Roger Vidal, Samu Barranco, Joan Luque, Jaume Pagès, com a convidats Xevi Fabregó, Eudald Capdevila i també el president actual, Joan Agustí i tota la junta directiva.

Martí Gratacós, migcampista de contenció, és el futbolista que ha jugat més partits a la UEO, el més fidel al color vermell de la nostra samarreta. En total, 419 enfrontaments en les 13 temporades que va estar al club (1973-74/1985-86).

ELS 10 MÉS FIDELS A LA UNIÓ ESPORTIVA OLOT:

1- Martí Gratacós i Boix: 419 partits

2- Abel Solé i Planas: 365 partits (*en actiu)

3- Jordi Prat i Franch: 328 partits

4- Pep Solés i Esquena: 317 partits

5- Joanma Fernández: 302 partits

6- Àlex Terma i Pare: 297 partits

7- Jordi Danés i Tió: 279 partits

8- Pere Pla i Reixach: 245 partits

9- Jordi Freixa i Hernández: 234 partits

10- Roger Vidal i Corominas: 232 partits (*en actiu)

Amb la col·laboració de l’Associació d’Exjugadors de l’Olot (en especial, de Pep Solés), hem elaborat un rànquing amb els 10 jugadors que han disputat més partits amb la samarreta del club des de la seva fundació, l’any 1921. Al capdavant de la llista hi trobem l’històric Martí Gratacós, que va jugar a la UEO des del curs 1973-74 fins a la 1985-86. Campió de lliga de Tercera Divisió a la 1982-83, Gratacós era un migcampista que es va caracteritzar per la seva regularitat.

En la segona posició, un futbolista que us sonarà una mica. Es tracta d’Abel Solé, l’etern capità, que encara està en actiu i diumenge passat va complir el seu partit número 365 amb la indumentària vermella. Migcentre de contenció, Solé les ha vist de tots colors al club; va arribar al primer equip durant la campanya 99-00 a Primera Regional (tot i que ja havia disputat alguns minuts com a juvenil), i actualment compleix el segon any a Segona B després d’una escalada espectacular. Completa el podi en Jordi Prat, conegut com a “Branques”, el jugador que ha estat més temporades a l’Olot. En concret, des de la 1963-64 fins a la 1977-78. Feia de porter i va competir en les categories de Tercera Divisió, Preferent i també a Primera Regional.

equip UEO temp.68_69
Equip de la 68-69 amb Prat i Danés. // Pep Solés

Pep Solés, un dels que més en sap de la història de l’entitat, es troba en el quart lloc. Va estar sota els pals de l’Estadi Municipal des de la temporada 1982-83 fins a la 92-93 jugant a Tercera Divisió i a Primera Catalana. El cinquè és enJoanma Fernández, de Besalú, que ocupava la posició de lateral o central. Va venir del Barça juvenil i va militar a l’Olot des de la 1983-84 fins a la 1993-94, tot i que entremig també va passar pel Banyoles.

Un dels altres referents de la història moderna de la UEO és l’actual director esportiu, Àlex Terma, que es podria definir com un home de club. Un mitjapunta que va debutar en el curs 1976-77 i ho va deixar en la 1984-85 competint a Tercera Divisió. Ha exercit d’entrenador en diverses etapes, l’última ara fa dos anys ascendint a la divisió de bronze del futbol espanyol en l’eliminatòria contra l’Arandina.

Tornant a la dècada dels seixanta, Jordi Danés va ser un altre jugador molt lligat al conjunt de la capital de la Garrotxa. Jugant de lateral dret, Danés va ser campió de lliga l’any 1966-67, una plantilla on també hi havia en “Branques”. Havia arribar dos anys abans i va fer les maletes la 1974-75. Un dels homes més carismàtics al qual se li va fer un homenatge. Després, també va fer d’entrenador del primer equip. En els setanta també va destacar Pere Pla, que va acumular 245 partits fins a la 82-83. Un central de Banyoles que va tenir el privilegi d’estrenar-se a Primera Divisió a les files del Granada.

I acabem aquest “top ten” amb dos vells coneguts de l’afició olotina, Jordi Freixa i Roger Vidal. El de Castellfollit, un mite al lateral dret, va recalar a l’Olot l’any 2005 a Primera Regional, després de triomfar en categories superiors. Aquest estiu va penjar les botes i el club li va fer un merescut homenatge després de 8 temporades al màxim nivell. Roger Vidal, migcampista tot-terreny, encara té corda i actualment juga a la UE Figueres de Tercera Divisió després de deixar la UEO per incompatibilitats laborals. Va arribar al 2006, també a Primera Regional, i va encadenar 7 temporades al club, formant un doble pivot amb Abel Solé que ja és llegenda viva del futbol olotí.