Article d’opinió: L’Espai Cràter o una esquerda per a la ciutat

Comparteix-ho amb els teus amics:

L’Espai Cràter o una esquerda per a la ciutat

Des que l’Espai Cràter va fer aparició al panorama polític olotí ha generat dos tipus de reaccions: l’entusiasme per part d’aquells que hi veuen tots els béns possibles, i la incertesa d’aquells que no tenen totes les respostes que caldrien per a un projecte d’aquesta magnitud.

La majoria absoluta de les darreres municipals ha donat ales públiques al projecte, que ja s’havia anat definint de portes endintre, sobretot pel que fa a la recerca de finançament (dels prop de 4 milions d’euros del projecte, 1’85 milions els aporta el pla FEDER de la UE, 920.000 la Diputació de Girona i 600.000 euros venen del Pla de Foment Turístic, total, 3.370.000 d’euros) i de recursos propis (al voltant de 630.000 €, segons comptes nostres, no confirmats encara per l’equip de govern), però també per la brevetat del termini (gran part de l’obra ha d’estar acabada el desembre del 2020). En canvi, la definició del projecte museogràfic a través de la metodologia de la co-creació, és a dir, elaborar un treball de forma col.laborativa a través de la participació de l’administració, l’empresa, la universitat i la ciutadania, ha estat per a nosaltres un encert. Finalment, aquest setembre, la presentació en societat del projecte arquitectònic va despertar força expectació, vista l’assistència al saló de plens, que poques vegades llueix així per a un ple.

Durant tot el procés, des de la CUP Olot hem expressat moltes reserves al projecte, tant pel que fa a la milionària inversió pública com per la indefinició d’alguns aspectes del projecte. Encara no sabem el cost real i final de tot el projecte, incloses les actuacions a la via pública, ni tampoc el cost de manteniment d’un equipament d’aquestes característiques, que aniran tots a càrrec del pressupost municipals. A més, per a nosaltres, la nostra comarca ja tenia un espai d’interpretació del vulcanisme, el Museu dels Volcans del Parc Nou, que es va deixar morir i, com a recanvi, es va decidir políticament crear la necessitat de disposar d’un nou equipament que expliqués el fenomen vulcanològic. Aquest projecte podria haver anar perfectament cap a la recuperació i la rehabilitació d’un espai industrial en desús o per rendibilitzar algun equipament ja existent a la comarca, com can Trona, de la Vall d’en Bas, convertint així el projecte en comarcal.

Ara, un cop definit arquitectònicament i museogràfica el projecte, pertoca l’inici de les obres, que no només afectaran l’illa on s’ubicarà, sinó que encara té massa peces per definir i explicar: la mobilitat de la zona, sobretot pel que fa a l’arribada d’autocars escolars a través del carrer Macarnau des del carrer Pintor Domenge o l’avinguda Morrot, que pot ser que suposi altres obres a càrrec del pressupost municipal; el destí de l’actual Museu dels Volcans; el destí també de l’aparcament del cementiri (per als veïns o per als visitants?), ja que ens algunes imatges del projecte arquitectònic apareix afectat; l’accés a peu a l’equipament a través del carrer Macarnau o el propi accés dels visitants al volcà Montsacopa, que exerciran una pressió ja actualment desmesurada sobre un espai natural excessivament humanitzat.

Massa interrogants per a un projecte que es planteja pedagògic, però que no pot amagar el seu vessant turístic i de porta d’entrada a un nucli antic que cau a trossos.

Assemblea de la CUP Olot