Besalú commemorarà el 70è aniversari de l’alliberació del camp de concentració d’Auschwitz

Comparteix-ho amb els teus amics:

El dimarts 27 de gener de 2015 es commemorarà el 70è aniversari de l’alliberació del camp de concentració d’Auschwitz, on varen ser assassinades més d’un milió cent mil persones, entre les quals més d’un milió de jueus i milers de polonesos, gitanos, presoners de guerra i opositors del règim nazi. Es faran diferents activitats per tan trist aniversari. Besalú, com no podia ser menys, el divendres dia 30 de gener a les 19 h a l’interior del Micvé o Casa de Banys Rituals, situada a Plaça dels Jueus. Es farà una encesa d’espelmes per part de diferents entitats de la vila i de l’alcalde de Besalú, Lluís Guinó. Al final de l’acte, es llegiran fragments de les vivències de les víctimes de l’Holocaust.

La fi d’Auschwitz
La retirada alemanya de tots els fronts de guerra, i especialment davant l’avanç soviètic, obligaren Himmler a plantejar-se el tancament dels camps d’extermini. A la tardor de 1943 s’evacuen els camps de Treblinka, Sobibor i Belzec. El mes de juliol de 1944 els soviètics entren al camp de Lublin i donen a conèixer l’assassinat massiu als camps.

A finals de 1944, només Auschwitz continuava en funcionament com a camp d’extermini, però la fi era pròxima. El 25 de novembre, Himmler ordena que es procedeixi al seu desmantellament. El 17 de gener de 1945 es destrueix el bloc mèdic del camp i es passa llista per darrera vegada. Al recompte hi ha 31.894 reclusos a Auschwitz i 35.118 als camps satèl·lits. Alhora, el personal nazi inicia l’evacuació d’Auschwitz. La majoria dels presoners van haver de marxar cap a l’oest. Els qui eren massa dèbils per caminar eren deixats endarrere. El 20 de gener un destacament de les SS afusella a dues-centes jueves i, després, destrueix els edificis on hi ha els crematoris I i II. Per la seva banda, la indústria IG Farven destrueix els seus arxius. Durant els dies següents, les SS continuaren assassinant reclusos i destruint les instal·lacions. El dia 27 de gener procediren a destruir el darrer crematori, el IV. La tarda del mateix dia apareixen les tropes soviètiques. El camp d’extermini d’Auschwitz finalitzava la seva macabra existència. Al voltant de 7.500 presoners van ser alliberats per l’exèrcit Roig el 27 de gener de 1945.

Només quedaven dempeus sis dels trenta-cinc magatzems. Als que van quedar s’amuntegaven 368.820 vestits d’home, 836.255 de dones, 5.525 parells de sabates de dona, grans quantitats de roba de nen, raspalls de dents,… En una altra dependència hi havia set tones de cabell humà. Entre els cadàvers els soviètics trobaren set mil supervivents.

Des del 1949, Witold Pilecki, un soldat de l’Armia Krajowa (organització de resistència polonesa a l’ocupació nazi) va ser voluntari per ser portat com a presoner a Auschwitz i va produir una considerable quantitat d’informació que es va portar fins a Varsòvia i d’allà a Londres. D’altra banda, els aliats tenien una informació aèria més detallada dels camps des del maig de 1944. Dos presoners que es van escapar (Rudolph Vrba y Alfred Wetzler) havien reunit descripcions precises i mapes que van arribar als aliats durant l’estiu de 1944. El 13 de setembre de 1944, bombarders americans van bombardejar la fàbrica de Buna Werke associada amb Auschwitz III, destruint-la parcialment.

Durant els anys d’operació del camps, al voltant de 700 presoners van intentar escapar, dels quals 300 ho van aconseguir. La pena aplicada per intent de fuga era la mort per inhalació. Generalment, les famílies dels escapats eren arrestades i internades a Auschwitz per ser exhibides com a advertència als altres presoners. El nombre total de morts produïdes a Auschwitz encara està en debat, però s’estima que entre un milió i un milió i mig de persones hi van morir.