Brussel·les denuncia que cinc municipis catalans incompleixen la directiva de tractament d’aigües residuals

Comparteix-ho amb els teus amics:

La Comissió Europea ha denunciat aquest dimecres al Tribunal de la UE que cinc municipis catalans incompleixen la directiva comunitària de tractament d’aigües residuals. Berga, Figueres, Banyoles, Abrera i Capellades no disposen encara de “sistemes adequats de col·lecció i tractament d’aigües residuals urbanes, que representen un risc per a la salut humana, els aqüífers i el medi marí”, ha advertit Brussel·les. Tot i que “s’han resolt alguns problemes” des de la seva primera queixa el 2003, “el ritme lent de millores ha portat ara” el nou eurocomissari de Medi Ambient, Afers Marítims i Pesca, Karmenu Vella, a denunciar-ho als jutges de Luxemburg, que podrien imposar una sanció a l’Estat.

Brussel·les alerta que “encara no es fa un tractament adequat” de les aigües residuals “en aglomeracions com Berga, Figueres i El Terri (Banyoles), a Catalunya”. La Comissió Europea també ha denunciat per la mateixa raó Pontevedra-Marín-Poio-Bueu, a Galícia. Pel que fa als municipis d’Abrera i de Capellades, l’executiu de Juncker lamenta que les seves al·legacions i “dades enviades són incompletes o mostren que s’estan incomplint els estàndards adequats”. Aquest és també el cas de Bollullos Par del Condado, a Andalusia.

“Espanya sempre s’ha quedat enrere en la implementació d’aquesta legislació” de tractament d’aigües residuals que és del 1991, lamenta Brussel·les. Des del 1993, els estats membres estan obligats a identificar “àrees sensibles on és necessari un tractament més rigorós (incloent-hi aquelles zones on s’extreu aigua fresca per al consum de boca)” i des del 31 de desembre del 1998 “han d’haver posat en funcionament sistemes per recollir i tractar” les aigües residuals, recorda l’executiu comunitari. Berga, Figueres, Banyoles, Abrera i Capellades fa setze anys que vulneren la legislació comunitària.

Brussel·les avisa que “les aigües residuals no tractades poden estar contaminades per bactèries perjudicials i virus que presenten un risc per a la salut pública”. “A més, contenen nutrients com nitrogen i fòsfor que poden malmetre aqüífers i el medi marí, promovent el creixement excessiu d’algues que asfixien altres organismes vius”, es queixa l’executiu comunitari.