CARTA OBERTA AL GEGANT D’OLOT

Comparteix-ho amb els teus amics:

Els carrers d’Olot s’han vestit de gala per a celebrar que fa 125 anys que els gegants vàreu ballar. Per uns dies m’he deixat bigoti però mai serà com el teu. Avui ho he comprovat de nou quan m’he escapat un moment de la pastisseria per veure’t passar. Si, també sóc pastisser, tinc una pastisseria al barri vell i estic a punt d’obrir la segona. Però no t’escric per això, han canviat molt els temps d’aquest ofici i 5 generacions després hi ha algú que no ho oblida i que ho recupera de nou i pretén fer-ho com s’havia fet sempre, potser podem parlar-ne un altre dia. Ara t’escric per explicar-te com es troba Olot.

El nombre de la població és bastant estable des de fa uns anys, però hi ha un preocupant envelliment de la població. I tot i això hi ha hagut un creixement exponencial en construcció que ha acabat fent que a Olot hi hagi una bombolla immobiliària de més de 1300 habitatges buits. El que era el barri vell com a centre neuràlgic del poble (per molt que li vulguin dir ciutat) s’ha difuminat en projectar una població de 50.000 habitants que ni hi són ni hi seran. S’han creat zones residencials i serveis que han oblidat el centre després d’un esponjament necessari amb la creació de places, i paral·lelament aquestes han restat buides manllevant la idiosincràsia i personalitat olotina.

Es va ampliar l’eix comercial de la plaça Major fins a plaça Catalunya (d’una manera uniformitzadora que fa que t’hagis de pensar si estàs a Olot, a Hospitalet o a Sebastopol) i el resultat és que no funciona prou bé ni una plaça, ni l’altre.

Olot té un greu problema quan hi ha la percepció de què els negocis que estan als carrers pròxims a la plaça dels Gegants o al Firal estan mal situats. Hem perdut els orígens i la personalitat. Per si això no fos poc, quan arreu del país ja no s’obren més grans superfícies, perquè ja hi ha un excés d’oferta, a Olot no hem après de la resta i ara n’hi ha una que amplia, dues de nova construcció al costat del nou hospital i una tercera a la mateixa plaça mercat en nova construcció. Que tinguin/tinguem sort.

Si hi sumem el fet de treure l’hospital del centre i traslladar-lo en una nova zona per a també construir-hi serveis, zona residencial i els mateixos supermercats, molt em temo que el barri vell, el pinyol d’Olot i els seus carrers continuaran esperant nova vida.

No ens caldria replantejar el model? Cal créixer més encara si tenim espais de la ciutat en desús o erms? L’atractiu de la comarca perquè vinguin turistes (interns) és evident, però Olot en resta al marge més enllà de l’oferta compulsiva de fires que fan que ni firaires ni clients puguin/vulguin el mateix cada setmana. Què ofereix Olot als visitants?

I més important encara i als mateixos olotins i olotines? Un model fred i esberlat, desarrelat i inhòspit.

Ens cal ara més que mai una recentralització de l’oferta cultural, el comerç i la petita empresa, l’eix comercial, l’habitatge i tot això depèn de fer element central la plena recuperació del barri vell, de la zona antiga, dels carrers i les places de la memòria, de la reivindicació del que és autòcton i la revalorització del comerç de proximitat.

I això només es pot fer transversalment perquè el problema no és només teu i meu, sinó que és del poble (o la ciutat). Si Olot difumina més la seva essència, perdrà, tota la historia, el present i el futur. Comença a ser hora que ens plantegem conjuntament a on volem anar. Comencem?

Fem-ho gegant.

Lluís riera callís