Carteres, joies, un àlbum de segells, una cabina antiga de telèfons i fins a 1.200 objectes esperant els seus propietaris

ACN · ID 119183/939904 Una de les pertinences que es perd més són les carteres; la responsable de l'oficina d'objectes perduts de la Policia Municipal de Girona en té caixes plenes
Comparteix-ho amb els teus amics:

Objectes més recurrents com ara carteres, mòbils, jocs de claus o ulleres. Però també altres més curiosos. Per exemple, una mena de sopera de plata, una crossa o un audiòfon. L’andròmina que s’enduu la palma, però, és una cabina de telèfons portàtil que quasi té categoria d’antiguitat. A l’oficina d’objectes perduts de la Policia Municipal de Girona se n’hi guarden més de 1.200. El més antic és del 1990 però la gran majoria hi han anat a parar entre aquest any i el passat. Només s’acaben guardant els que tenen més valor. La resta, passat un temps prudencial, es destrueixen o bé es donen. I en el cas dels diners -que se’n perden, i molts- els que no es poden retornar s’ingressen en un compte municipal.

ACN · ID 119183/939904 Una de les pertinences que es perd més són les carteres; la responsable de l'oficina d'objectes perduts de la Policia Municipal de Girona en té caixes plenes
ACN Una de les pertinences que es perd més són les carteres; la responsable de l’oficina d’objectes perduts de la Policia Municipal de Girona en té caixes plenes

Què és allò que la gent perd més? Davant aquesta pregunta, la responsable de l’oficina d’objectes perduts, Dolors Gutiérrez, respon sense dubtar: “Carteres, documentació personal, telèfons mòbils o peces de roba que es deixen oblidades a qualsevol lloc”. Per les mans de Gutiérrez hi han passat tots i cadascun dels objectes que es guarden al soterrani de la comissaria, esperant veure si se’n poden localitzar els propietaris.

Trobar-los, però, no sempre és una feina fàcil. En cas que hi hagi denúncia, l’interessat hagi anat abans a preguntar a comissaria o bé es disposi d’alguna dada personal seva (a dins les carteres, n’hi sol haver) posar-s’hi en contacte és qüestió de poc temps. Això sí, hi ha vegades en què la Dolors Gutiérrez ha de fer una veritable feina de formigueta.

La responsable de l’oficina recorda el cas d’un iPhone que li van portar ara fa pocs dies. L’aparell encara tenia bateria, però no es podia desbloquejar la pantalla. Tot i això, gràcies a les alertes del calendari, els agents van veure que la seva propietària tenia una visita programada al metge. A partir d’aquí, i després de trucar a la consulta perquè els fessin de mitjancer, la van aconseguir localitzar.

Aproximadament, des de l’oficina de la Policia Municipal aconsegueixen retornar tres de cada cinc objectes que la gent perd o es deixa oblidats arreu de la ciutat. L’any passat ho van fer amb 902 de les 1.583 pertinences que els van entrar; i aquest 2014, n’han retornades 889 de 1.474.

Però de la mateixa manera, també hi ha molts altres objectes que acaben guardats al soterrani de comissaria. I és que a vegades, intentar localitzar-ne el propietari és pitjor que buscar una agulla en un paller. Per exemple, com es pot saber a qui pertany un rellotge que s’ha trobat en ple carrer? O bé un cotxe de nen petit oblidat en un parc?

En aquests casos, tot i que s’intenta, el més probable és que l’objecte vagi a parar al costat dels altres que, dia rere dia, es guarden a l’oficina. Comptant els que s’hi han anat dipositant el 2013 i 2014, i els que ja porten anys allà, a hores d’ara n’hi ha més de 1.200.

De tota mena

Deixant de banda aquells més recurrents (com ara carteres, ulleres o jocs de claus) a l’oficina d’objectes perduts també hi ha altres objectes de tota mena. Alguns d’ells, realment curiosos. “Entre els que tinc ara hi ha una bossa amb una desena de ninos de peluix que em van portar des de l’estació del TAV, una crossa, un audiòfon, un manillar de bicicleta o la part inferior d’una dentadura postissa”, explica la Dolors Gutiérrez.

Aquest 2014, però, també n’ha aconseguit entregar altres de semblants. Per exemple, un parell d’esquís que algú es va oblidar de carregar al cotxe abans d’enfilar cap a muntanya, un aparell d’oxigen portàtil que un malalt es va deixar a la vorera quan va pujar al vehicle, una pistola d’aire comprimit o una bossa amb pals de golf que es va trobar perduda durant la celebració d’un torneig.

La majoria dels objectes que es guarden a l’oficina s’hi estan un màxim de dos anys. Passat aquest temps prudencial, si no es troba el seu propietari o ningú els reclama, o bé es destrueixen (com és el cas de la documentació) o bé se’n fa donació (com és el cas de les ulleres, la roba, els mòbils, les joguines o altres pertinences que puguin tenir un segon ús). Un destí curiós és el dels jocs de claus: després de netejar-se, es donen a l’àrea d’Educació de l’Ajuntament perquè les enviï a les llars d’infants i la mainada hi jugui.

Només es guarden aquells que o bé tenen valor material o bé en poden tenir d’afectiu. Aquí s’hi troben totes les joies i rellotges (la més antiga és una polsera del 1990 amb una inscripció que hi diu ‘Jordi’). Però també altres objectes com ara un àlbum de segells, una mena de sopera de plata o -fins i tot- una cabina de telèfons portàtil que faria les delícies d’un brocanter. La previsió és que, algun dia, se’n faci una subhasta.

Més de 9.000 euros

Una de les coses que més sobten a la Dolors Gutiérrez és la gran quantitat de diners que li acaben arribant al cap de l’any. Són els que es troben dins de carteres, moneders o -fins i tot- sobres que porten a l’oficina els ciutadans que s’ho troben pel carrer. Entre 2011 i 2013, van arribar a entrar 9.707 euros per aquestes vies, dels quals 8.578 es van poder tornar. Els 1.129 restants, es van ingressar en un compte municipal.

Gutiérrez explica que això demostra que la gent confia en la feina que fa aquesta oficina de la Policia Municipal. “Tots aquells qui, de manera altruista, ens porten efectiu o bé algun objecte que s’han trobat, ho fan perquè confien que ho podrem lliurar als seus propietaris”, diu la seva responsable.

Abans d’entregar un objecte, Dolors Gutiérrez també s’assegura que aquell qui ho rep en sigui l’autèntic propietari. Per exemple, demana que se li entreguin tiquets de compra (en cas que es guardin), que se li donin números de sèrie (si es tracta d’un aparell electrònic o un mòbil) o bé que se li descrigui alguna particularitat d’allò que s’ha perdut.

“Per exemple, ara fa dos dies em va arribar un moneder; no hi ha cap mena de documentació, però apart dels diners en efectiu, sí que hi ha un parell de coses a dins que només pot conèixer el seu propietari”, explica. I hi afegeix: “Si algú me la ve a reclamar, sabré que és ell perquè em dirà què conté”.

Gutiérrez també explica que, a vegades, des de l’oficina s’ha pogut evitar que algú passi un mal moment. “Hi ha casos en què la persona encara no sap que ho ha perdut quan nosaltres la truquem”, indica Gutiérrez, recordant el cas d’un jove. Al noi li va caure la cartera al carrer. Després que dues dones la trobessin i la portessin a l’oficina, Gutiérrez va trucar el jove per dir-li que tenia la cartera allà . El noi ni se n’havia adonat que l’havia perduda. Al cap de mitja hora, la va anar a recuperar. A dins, hi havia tota la documentació i els diners.

L’objectiu de l’oficina, en definitiva, és aquest: tornar allò que s’ha extraviat a qui pertany. I no només als gironins, sinó també a aquells turistes que perden la cartera o la documentació durant les vacances o un viatge. Des de Girona, se n’han arribades a enviar a llocs tan llunyans com els Estats Units, el Canadà, Austràlia, Egipte, Israel o Finlàndia, passant per altres països més propers com França, Bèlgica, Suïssa, Suècia i Alemanya.