Catalunya experimenta 800 terratrèmols l’any, quasi tots no percebuts

Comparteix-ho amb els teus amics:

El sisme més destructor va arribar als 6,3 graus i es va produir el 1428 a la zona de la Garrotxa i el Ripollès

Cada any, Catalunya registra una mitjana de 800 terratrèmols. La majoria, però, tenen una magnitud inferior a 2 graus a l’escala de Richter, fet que els fa imperceptibles per a la població. De fet, d’aquest 800 terratrèmols, només tres van ser percebuts el 2015: un a la Costa de Tarragona el 9 d’abril, de magnitud 3,4; un al golf de Roses el 20 d’octubre, de 4,3 graus, i un més a la Cerdanya, el 18 de novembre, de magnitud 3. Si agafem com a referència les dades històriques, els terratrèmols de magnitud superior a 3 tenen lloc cinc cops a l’any. Els de magnitud 4 o superior, cada dos anys i mig. I els de més de 5, cada 30 anys. Amb les dades disponibles, el terratrèmol que més danys ha provocat, de 6,3 graus, es va produir l’any 1428 a la zona de la Garrotxa i el Ripollès.

L’enclavament de Catalunya a l’occident de la Mediterrània fa que el risc de patir terratrèmols sigui baix. Ens hem de remuntar fins al 21 de setembre del 2004 per trobar l’últim sisme que va provocar danys, que, a més, van ser de caràcter lleu i només van afectar alguns edificis. Es va registrar al Ripollès i va ser de magnitud quatre.

“No hi ha manera de preveure un terratrèmol”, ha afirmat Xavier Goula, cap de l’àrea de Geofísica i Sismologia de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). Per tant, tota la previsió que es pot fer es basa en els registres històrics i tota prevenció possible depèn de la capacitat d’actuació dels serveis i entitats de respondre al Pla especial d’emergències sísmiques a Catalunya (SISMICAT). L’ICGC disposa de 16 estacions sísmiques al territori. Els punts on es registra més activitat sísmica són els Pirineus i la costa.

Pel que fa als nuclis urbans, els edificis construïts a partir dels anys 70 estan preparats per resistir terratrèmols de la intensitat que acostumen a tenir lloc a Catalunya. El problema radica en els edificis anteriors, que queden fora de la normativa que es va aprovar fa quatre dècades. El punt fort d’aquest edificis més antics és que molts d’ells, principalment els situats als centres històrics, solen assentar-se sobre mineral dur, fet que els protegeix dels sismes.

Sobre si activitats industrials com el fracking, que busca l’extracció subterrània de fonts d’energia, són un factor afavoridor de l’aparició de terratrèmols, Xavier Goula afirma que “cal molt més debat”. “La necessitat econòmica és evident però no podem amagar el cap sota l’ala i hem de saber que pot haver-hi riscos”, ha dit. Goula ha criticat la “ignorància” tant d’algunes empreses que duen a terme aquestes pràctiques sense les precaucions necessàries, com d’una part de la societat que actua des de “l’alarmisme” per falta d’informació.