Catalunya1901-1931, un país en transformació, tema del cicle anual del PEHOC

Comparteix-ho amb els teus amics:

El catedràtic d’Història Contemporània de la UPF, Enric Ucelay da Cal va inaugurar divendres el cicle del PEHOC amb la conferència “La Catalunya del 1901 al 1931. De la Lliga Regionalista a Esquerra Republicana”.

Ucelay va remarcar com a una de les característiques fonamentals del període el ràpid desenvolupament industrial i urbanístic de la ciutat de Barcelona que va accentuar les diferències demogràfiques de la ciutat amb la resta de Catalunya, mantenint el desafiament amb la ciutat de Madrid com a nuclis urbans en ràpida transformació i creixement.

La crisi política espanyola de finals del XIX va estimular un sector de la societat civil catalana a participar en la política estatal, reclamant un paper més actiu de les regions més industrials i, a la vegada, reivindicant una major capacitat de decisió en els afers polítics que afectaven Catalunya.

A nivell polític, aquest moviment es va concretar en la fundació, l’any 1901, de la Lliga Regionalista que, amb un selecte grup de representants de les institucions civils catalanes i recolzant-se en les Diputacions i Ajuntaments, va iniciar tot un seguit de transformacions en el terreny econòmic i cultural. Aquestes es van concretar, l’any 1913, en l’aprovació, per part del govern d’Eduardo Dato, de la Mancomunitat de Catalunya, organisme que a més de la tasca de coordinació administrativa d’ajuntaments i diputacions, tenia la voluntat de dotar de funcions d’estat algunes institucions de l’administració catalana.

El ràpid desenvolupament industrial i econòmic, amb l’agreujament de les desigualtats socials, sobretot coincidint amb el final de la Primera Guerra, va desencadenar tensions socials a Catalunya, amb el creixent protagonisme del moviment anarcosindicalista. Aquestes tensions es van manifestar de manera violenta en enfrontaments armats entre sindicalistes i pistolers a sou de les organitzacions patronals.

Aquest període, conegut com el pistolerisme, va ser decisiu per al debilitament del protagonisme polític de la Lliga: el partit Acció Catalana va néixer l’any 1922 com una escissió del partit de Cambó. A més, va assenyalar Ucelay, es produeix el recolzament d’una part de la burgesia catalana al Cop d’Estat del General Primo de Rivera, Capità General de Catalunya, l’any 1923.

El període dictatorial, que a nivell econòmic es va caracteritzar per un intervencionisme i per una important despesa pública en infraestructures, millora de carreteres, l’electrificació i desplegament de la xarxa telefònica, va fer augmentar el malestar entre el món obrer i menestral , amb la pèrdua de prestigi polític dels representants de la burgesia per la seva connivència amb el dictador, enfortint-se a Catalunya els partits obrers i els sectors catalanistes escindits de la Lliga, com ara els sectors més partidaris de l’activisme, entre els quals l’Estat Català de Francesc Macià.

Pocs mesos abans de les eleccions municipals d’abril de 1931, que van donar lloc a la proclamació de la República, es va fundar Esquerra Republicana de Catalunya, que seria el partit central en la política catalana fins al final de la Guerra l’any 1939.

El dia 7 de novembre, a l’Arxiu Comarcal, a les 19h es farà la presentació dels treballs guanyadors dels Premis Salvador Reixach 2014, acte inclòs en el programa del Cicle. La propera conferència la farà Pere Parramon el dia 14 de novembre, novament a l’Orfeó Olotí, que parlarà de Modernisme, Noucentisme i avantguardes en els inicis del Segle XX.