Coses del PSC a la Comarca

Comparteix-ho amb els teus amics:

Per Àngel Moliner

Buscar cinc potes al gat és el que féu Sr. Josep Guix, Cap del Grup Municipal Socialista a l’Ajuntament d’Olot, en la qüestió del nou mercat i la plaça dels coloms, quan lamenteu la concessió per quaranta anys a una empresa privada de la plaça del mercat i un supermercat de la seva cadena; la sortida del pàrquing, la tala de castanyers i un xiprer, segons dieu emblemàtic de la ciutat, la reducció d’espai i la contaminació acústica i ambiental de la plaça dels coloms.

Jo us demano, amb l’estat econòmic i a les mans de bancs, grans cadenes i multinacionals en què vàreu deixar el país, entre uns i altres. Creieu que es podia fer una nova plaça de mercat sense comptar amb els diners d’una gran cadena de supermercats? És segur que molts de nosaltres no veurem el retorn de la plaça a la ciutat quaranta anys després. Però: ¿Hauríem vist mai en vida, si no fos així, una plaça de mercat nova de trinca amb pàrquing i amb una gran i cèntrica superfície comercia?

Tot el que entra ha de sortir, i no crec que hi haguessin gaires més sortides possible en un espai tan farcit i concorregut que no fos la plaça dels coloms. Una plaça que fou l’assignatura pendent dels serveis tècnics dels governs municipals anteriors. Qui no recorda els enormes embassaments d’aigua que s’hi formaven en temps de pluges. Prou la varen remenar i drenar diverses vegades… per deixar-la igual. ¿I la brutícia que deixaven fulles, cloves espinoses i castanyes bordes d’aquells caralls de castanyers cada tardor? I els jardinets que feien pena per no dir fàstics de tan trepitjats, mal cuidats i bruts.

Un dels vostres emblemàtics xiprers, de ressec va cremar com una torxa encesa per un incendiari nocturn, mentre la mare amb els dos nens de l’escultura en memòria del Dr. Candi Agustí i Trilla, benemèrit ciutadà olotí i fundador de la Caritat, s’ho mirava plena de pols i verdet. L’altre sobrevivia a un ambient enquitranat i hostil essent com són arbres de masia i cementiri, de benvinguda i pau.
El parc infantil no taparà despropòsits. Tornarà al seu lloc, certament una mica més petit, però, segur millor del que era, amb unes mesures de seguretat que mai havien existit i amb una contaminació, acústica i ambiental, que mai s’havia tingut en compte, i que no crec que hagin variat amb la sortida del pàrquing.

Parleu d’un cost proper als 60.000 euros del parc infantil. Però, us en recordeu del temps en què lligàveu els gossos amb llonganisses, de quan va valer, i encara ens costa el vostre mal fotut i mal acabat, per dins i per fora, arxiu municipal, i el trencadís firalet dissenyat per les millors joies de la corona, i el que ens val als ciutadans el pou sense fons, del teatre municipal mai acabat, incòmode i de mala visibilitat. És que potser no es mereixen els nostres infants en aquest món de disbarats el que val aquest parc infantil i més?

Canviant de tema, m’ha cridat l’atenció que en l’acte de l’aniversari de la mort d’Ernest Lluch, el nou capitost del PSC., Miquel Iceta faci servir com a definició del seu socialisme els conceptes republicans de “Llibertat, Igualtat i Fraternitat” nascuts de la revolució francesa, dels quals jo ja me’n donaria per satisfet si el seu partit els hi apliqués. Però, que continuï el seu discurs proposant una monarquia federal, ja propugnada pels partidaris de l’arxiduc Carles a principis del segle XVIII ho trobo fora de lloc, en ple segle XXI, d’un partit que es diu socialista i progressista.