Crònica: CD Alcoyano 1-1 UE Olot

Comparteix-ho amb els teus amics:

La Unió Esportiva Olot sap patir a El Collao i esgarrapa un punt que li permet acariciar l’objectiu de la permanència.

Un duel amb una part per cada equips; els olotins, superiors a la primera part, s’han avançat amb una diana d’Héctor des del punt de penal. El CD Alcoyano ha despertat a la represa i ha igualat les forces amb un autogol d’Alan Baró i molt perill en centrades laterals. Molta pluja, molt de vent i un ambient de futbol autèntic en el qual hem pogut resistir.

Les condicions climatològiques ja feien preveure un xoc duríssim a El Collao. Un escenari mític del futbol valencià i un rival que s’hi jugava el coll per treure el cap de les posicions més delicades. Un parell de dies de pluja intensa han deixat la gespa força malmesa i això ha propiciat un joc més directe, una batalla física per endur-se totes i cadascuna de les pilotes.

L’enfrontament ha tingut dues parts ben diferenciades. En la primera, la UEO ha sortit ben endollada i amb les idees ben clares de com havia d’actuar. De fet, en tota la primera meitat no tenim comptabilitzada cap arribada del CD Alcoyano, el que es pot considerar un èxit tenint en compte el potencial i la necessitat de l’adversari. En canvi, els olotins han trepitjat àrea amb freqûència i cert perill.

Abans del quart d’hora, Bañuz ha salvat sota pals una acció de Marc Mas, a punt d’aprofitar l’assistència de cap de Marc Cosme. També s’ha animat Barnils, primer amb un xut potent i després amb una rematada defectuosa quan entrava sol en una jugada d’estratègia. Fins a sis còrners ha llançat Héctor SImón en els primers 45 minuts, un clar símptome del domini de la UEO amb molt de joc a camp contrari.

I abans del descans, la fuetada. Pilota a banda per Blázquez, que centra dins l’àrea i Navarro agafa per la samarreta a Marc Mas. L’àrbitre no s’ho ha pensat i ha xiulat la pena màxima. Héctor SImón ha assumit la responsabilitat i ha enganyat a Bañuz per inaugurar el marcador (44′). De passada, el timó de Llançà ha trencat el malefici dels dos últims penals fallats a El Collao en els últims anys (Carlos Martínez i Perea). Al descan, i enmig d’una fina però persistent pluja, sensacions positives amb molta seguretat defensiva i avantatge mínim en l’electrònic.

Però ja sap que si vas a Alcoi, el més normal és que et toqui patir en alguna fase de partit, i més amb la posició compromesa dels alacantins a la classificació. Els de Mario Barrera han sortit amb molta embranzida a la represa i en cinc minuts han fet embrutir els guants de Ginard, nets i impecables del primer temps. El mallorquí n’ha tret una de miraculosa amb el genoll però tot seguit, en una altra acció a pilota aturada, no ha pogut evitar el gol en pròpia porteria d’Alan Baró.

El de Darnius, en la seva idea de rebutjar la centrada, l’ha introduir de forma desgraciada a la seva porteria (49′). El públic també s’ha sumat a la festa i han creat un caldo de cultiu díficil de combatre. L’Olot, però, ha tret l’orgull i el coratge per defensar a mort totes i cadascunes de les pilotes bombardejades a l’àrea.

Ginard, que avui recuperava la titularitat, ha blocat un tir molt perillós d’Óscar Díaz, que després n’ha enviat una altra a la base del pal. Els locals buscaven la victòria però Garrido tampoc renunciava a res i ha fet entrar Alfredo per intentar donar algun ensurt a la contra. A l’altre costat, Jose, Carles, Alan i companyia han hagut de remar a contracorrent i anar traient aigua del vaixell, i mai millor dit amb la que anava caient. Però aquest equip sap patir, sap competir i sap sortir amb vida dels moments més delicats.

Font: Oriol Boix / Comunicació UE Olot