Crònica: UE Olot 0 – 0 Hércules CF

Comparteix-ho amb els teus amics:

Partidàs en majúscules de la Unió Esportiva Olot, que frena les aspiracions del líder amb una primera part aclaparadora, la millor de la temporada.

Joc atractiu i oportunitats molt clares per obrir la llauna que han fet despertar els alacantins a la represa, topant amb un Xavi Ginard celestial sota pals. Porteria a zero i un empat de valor incalculable que ens manté a la zona mitjana amb un marge de seguretat respecte el descens. Propera sortida, dissabte a Vila-real.

Comentava Garrido que calia mostrar la millor versió de tots els jugadors per combatre un gegant de la categoria com l’Hércules d’Alacant. Doncs la versió ha estat premium, de gourmet o com li vulgueu dir, ja que la UEO ha signat una actuació sensacional per esgarrapar un punt davant d’un conjunt que només havia cedit un empat a domicili (tota la resta, victòries). Al minut 2, declaració d’intencions de Pedro del Campo amb un míssil que ha fet tremolar la creueta.

L’han seguit Marc Mas, des la frontal, i sobretot una doble de Guzmán i Xumetra que no s’ha convertit en gol de miracle. Domini absolut dels olotins en totes les facetes, ofensiva i defensivament, sense rastre de les figures visitants. L’ex de l’Olot Carlos Martínez, molt aplaudit i estimat per l’afició, ha estat desaparegut en aquest primer acte fruït de la bona tasca del trio de centrals, amb un Aspar totalment consagrat. Mentrestant, Héctor Simón remenava les cireres al seu gust i els garrotxins seguien produint.

Una altra de Blázquez, amb una rematada forçada al lateral de la xarxa, abans de dues opcions més que els defenses han pogut desbaratar en última instància. Assetjament per totes bandes d’un Olot que ha merescut el gol però, novament, la inspiració avui tampoc s’ha deixat veure. Descans amb satisfacció i optimisme per la manera de sotmetre a un autèntic transatlàntic del futbol estatal.

Havien de despertar els de Planagumà, estava cantat. Però tampoc comptaven amb la participació d’un tal Xavi Ginard, estratosfèric en les seves intervencions sota pals. Doble aturada miraculosa amb un tir final de Pol Roigé que el mallorquí ha resolt amb èxit. Un minut després, Sant Ginard ha tornat a volar per evitar la diana del mateix Roigé. I també en un llançament de falta de Benito. Després de l’embranzida de l’Hércules, poc a poc l’Olot ha recuperat el domini territorial i ha trepitjat amb més facilitat l’àrea rival.

Garrido ha apostat per més presència i corpulència amb l’entrada de Marc Nierga i Marc Cosme i l’equip no ha deixat d’intentar-ho. Destacables internades de Pedro i Guzmán dins l’àrea que per poc no han suposat la inauguració del marcador. Segurament la més clara ha estat d’Héctor, que s’ha trobat amb la bona parada de Falcón i la oposició d’un defensa en segona instància. Els dos conjunts volien guanyar i s’han llançat a l’atac de forma decidida i arriscada.

Una sortida de Ginard ha tornat a salvar els mobles abans que Nierga, pràcticament en l’últim sospir, es quedés sense angle per transformar una acció de Cosme. Final del partit amb un regust positiu, de solvència i de creixement constant en una categoria molt complexa. 1.111 espectadors han gaudit amb l’entrega absoluta dels nostres jugadors, que s’emporten un tros d’empat davant tot un Hércules d’Alacant. Un zero que suma, un punt per valorar, un tresor per apreciar. Dissabte, més exigència a Vila-real, feu del nou líder del categoria.

Font: Oriol Boix / Comunicació UE Olot
Foto: Andrea Bolcato-UE Olot