Crònica: UE Olot 4-1 CD Teruel

La Unió Esportiva Olot capgira la diana inicial del CD Teruel i s’exhibeix en una segona meitat colossal davant d’un miler d’aficionats a l’Estadi.

Jordi Xumetra, amb un doblet, ha estat el gran protagonista en una tarda en la que també ha brillat Héctor Simón, amb dues assistències i un gol, i Marc Cosme, que ha tancat el resultat. Segona victòria seguida a casa i novena jornada sense perdre per signar la millor primera volta de la nostra petita història a Segona B. L’epíleg memorable d’un any d’emocions fortes i horitzons esperançadors amb Raúl Garrido com a principal artífex.

El tècnic valencià preveia un partit obert, un intercanvi de cops i un joc eminentment ofensiu dels dos equips i no anava pas gens mal encaminat. Al final, però, l’intercanvi de cops s’ha convertit en una plantofada de la UEO després d’un gerro d’aigua freda ben matiner. I és que Dieste, caçant un rebuig de Ginard, ha avançat els aragonesos quan la gent encara estava entrant a l’Estadi (7′). Es veia i s’intuïa que seria un partit amb espais i de futbol vistós, en el qual l’equip que estigués més precís i lúcid en les transicions s’enduria el gat a l’aigua. El gol ha despertat els olotins, un pèl endormiscats i buscant la millor manera de fer mal al rival.

La maquinària s’ha engegat amb un xut d’Héctor Simón, aturat per Conesa, i dues rematades de Marc Mas. Aquesta producció ofensiva feia pensar en la diana de l’empat, que ha sorgit de les botes d’Héctor just a la mitja hora del partit. El llançanenc s’ha inventat una passada en profunditat per Xumetra, que ha driblat el porter i ha definit amb molta tranquil·litat (30′). El control ja era totalment de la UEO, que tenia ganes de culminar la reacció abans del descans. Marc Cosme, amb la testa, ho ha tingut a tocar.

A la represa, i sota una lluna imponent, l’Olot ha brillant amb llum pròpia. I ho ha fet amb un cabal atacant desmesurat, fluïdesa i criteri en les accions i una efectivitat destacada. I això que Xumetra ha perdonat el 2-1 davant la sortida de Conesa, que ha tapat molt bé l’un contra un. Però avui era el dia de la bala de l’Estartit, i també de la seva societat amb Héctor Simón, un binomi de Primera Divisió.

El timó li ha cedit una assistència al segon pal que Xumi només ha hagut d’acompanyar amb cama dreta per signar el seu doblet (55′). Els de Dani Aso, totalment desbordats i trinxats per tots costats, només han tingut una ocasió en la represa, un tir de Jamelli que ha aturat Ginard. Era l’Olot qui volia fer més gran la ferida, aquest cop amb canvi de papers. Paret ràpida dins l’àrea entre Xumetra i Héctor per a que el de Llançà l’endreçés amb un cacau sec i inesperat per Conesa (75′). Sense temps ni per celebrar-lo, ja ha vingut el quart.

Jugada individual estratosfèrica d’Alfredo, que no pot batre el porter del Teruel i Marc Cosme, que passava per allà, la pica per sobre per desfermar la bogeria (77′). I en podia haver caigut algun més, ja que els visitants jugaven amb la defensa molt avançada i concedien espais a l’esquena, molt ben aprofitats per als nostres futbolistes. Final del partit i satisfacció absoluta. Sis de sis a l’Estadi i novena jornada sense perdre que ens dona dret a somiar. Més d’un miler d’espectadors han vibrat en una tarda d’un dissabte per a la història. Som setens amb 26 punts i això vol dir que la UEO ha signat la millor primera volta del club a Segona B… i encara queda un partit a Sabadell.

Font: Oriol Boix / Comunicació UE Olot
Foto: Andrea Bolcato-UE Olot