Divendres passat es va dur a terme una taula rodona a Can Trincheria per debatre sobre el passat, present i futur de l’ecologisme

Comparteix-ho amb els teus amics:

Divendres passat es va dur a terme una taula rodona a Can Trincheria per debatre sobre el passat, present i futur de l’ecologisme, amb una taula formada per Josep Maria Mallarach (geòleg i ambientòleg, exdirector del parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa), Montse Miralles (pagesa agromotivada), Pedro Burruezo (periodista, músic i activista social) i Lluís Amat (mestre i alcalde de la Vall d’en Bas).

Ecològic és un terme que sona molt i fins i tot és tendència social, però ecologisme no atrau tant, com es va veure l’escassa assistència. Això no obstant, tots quatre ponents van destacar la gran importància que ha tingut i que ha de tenir la visió i acció ecologista.

Segons Burruezo, director de la versió castellana de la revista The Ecologist, revista referent mundial fundada per un dels pares de l’ecologime Edward Golsmith, és impossible “salvar” el planeta dels drames als quals s’enfronta, sense substituir el sistema polític i econòmic que ha creat els problemes que tenim. Per aquest motiu, va plantejar una crítica als grups ecologistes reformistes i tots els partits polítics que no qüestionen el sistema. Amat, va remarcar la importància de transmetre missatges positius i en la necessitat de què l’ecologisme estigui a la base del creixement econòmic, apostant per la qualitat en lloc de la quantitat eixamplant simpatitzants i defugint missatges pessimistes que creïn rebuig. Miralles va exposar que l’ecologisme ha de dir clarament que hi ha límits al creixement. Mallarach va dir que l’ecologisme s’hauria d’oposar al creixement econòmic indefinit i, en els països rics, com el nostre, optar pel decreixement quantitatiu.

La ignorància i inconsciència de les causes de la crisi sistèmica en la qual estem immersos es tradueix en actituds irresponsables. Mallarach, parlà de l’enorme petjada ecològica de Catalunya, que no es calcula des de 2003, i va recordar que la pressió ambiental del nostre país equival a la de 25 milions d’habitants, quan se suma l’impacte conjunt dels residents, turistes i la ramaderia intensiva, sobretot la porcina, que supera de llarg l’impacte de la població humana. Montse Miralles manifestà el desinterès de l’administració per fomentar l’agricultura, sobretot l’ecològica, i protegir-la davant d’altres sectors econòmics, i la gran quantitat d’obstacles que ha de superar per tirar endavant la seva feina, tot i estar dins del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

El públic assistent va participar activament en el col·loqui. Joan Vilanova va plantejar la crisi de la mobilització ecologista col·lectiva a La Garrotxa els darrers temps, quan havia arribat a ser tan important, i ho va atribuir a la desfeta i desarticulació de la plataforma Salvem les Valls contra el túnel de Bracons, a la junta de la qual havia pertangut durant 9 anys. Ariadna Pomar, membre de la Xarxa de Grups de Consum de la Garrotxa, destacà el concepte transició per esdevenir una societat ecològica.

Guillem Tendero, especialista en economia ecològica, ressaltà el paper de l’ecologisme social, que integra l’ecologisme en els moviments socials. Altres participants varen qüestionar les causes de què l’ANEGx tingui poca capacitat de mobilitzar. Joan Naspleda, en nom de l’ANEGx, va convidar a totes les persones que coincideixin amb els plantejaments ecologistes, a esdevenir membres actius de l’associació i a fer propostes concretes per impulsar campanyes amb objectius compartits.

Info i foto: ANEGx

Comparteix-ho amb els teus amics: