Dolors… dolors…

Comparteix-ho amb els teus amics:

Dolors, quan em van posar aquest nom no es podien imaginar que seria la definició exacta de la meva vida. Dolors, no puc trobar un mil·límetre del meu cos que no experimenti aquesta sensació.

Com deu ser viure sense dolor? Ja no ho recordo.

No sóc creient però sovint demano a l’ésser superior (sigui el que sigui), que em deixi sentir, ni que sigui per un minut, la sensació de no tenir dolor. Però això no és possible, el porto enganxat al cos sense remissió.

Sóc valenta, animada, decidida, haig de dir ERA. Vaig perdent l’energia, les forces, les ganes de lluitar i el pitjor, L’ESPERANÇA d’una “vida” millor, dic vida perquè se li ha de posar un nom, però us asseguro que això que jo estic vivint NO se’n pot dir vida, només es pot dir d’una manera: DOLORS…

Hi ha moments que penso que no puc més, que vull que això s’acabi. Però vull viure, hi ha molt per viure i per lluitar, però l’esforç que faig cada día per fer les coses bàsiques del dia a dia de vegades em superen, em deixen sense humor per tirar endavant.

Continuaré “vivint” el que em quedi, amb la força que em deixi tenir el meu cos, intentaré posar-li optimisme per més que em costi. He de “VIURE” el que m’ha tocat per feixuc que sigui, no em queda mès remei…

Escrit per Dolors Fortis Artacho, administrativa d’Olot, amb motiu del dia Mundial de la Fibromiàlgia, el dia 12 de maig.