Duaita Prats publica el seu singular “Diccionari de records d’una xava garrotxina”

Comparteix-ho amb els teus amics:

Editat en si mateix com una obra d’art, el llibre reuneix i explica amb experiències un munt de “paraules que hem perdut, i d’altres que estem a punt de perdre”.

Ha estat prologat per Carme Forcadell, que com a lingüista coincideix en la necessitat de la seva defensa rescatant-les de l’oblit perquè sinó “moriran amb les persones que les parlen”.

En el títol està la clau, però potser per a molta gent ja d’entrada mereixi una explicació donat que inclou la paraula “xava”, emprada en algunes zones de la Garrotxa per referir-se als barcelonins. Aquesta és justament la descripció de sí mateixa que fa Duaita Prats en la condició dual de persona nascuda a Olot i criada entre la Vall d’en Bas i Barcelona, que en la seva estimació per les paraules ha col·leccionat i acabat bolcant en el llibre tot un seguit de termes, avui la majoria ja en desús, heretats dels avantpassats amb els quals ha conviscut.

I no s’ha quedat aquí, sinó que en molts d’ells ha fet un viatge emocional cap als records que li suggerien, saltant contínuament entre els dos mons tan diferents, el rural i el metropolità, dels quals ha format i forma part. Així, aquest particular diccionari, difícil de catalogar però treballat de manera estricta, no és només un recull de mots en perill d’extinció sinó també la memòria autobiogràfica d’uns costums en desús, els quals l’artista es sent privilegiada d’haver experimentat en la seva infància i joventut en llocs on el temps s’havia aturat durant segles.

La publicació compta amb el pròleg de Carme Forcadell, a qui Prats va conèixer l’any 2012. Amb la lingüista i després presidenta del Parlament, van mantenir una llarga conversa al voltant de l’ecologia de les paraules i la seva conservació com a tret identitari dels pobles, que des de llavors la va guiar de forma inspiradora cap al resultat literari que acaba de veure la llum.

Comparteix-ho amb els teus amics: