El rival que ens espera: Espanyol B

Comparteix-ho amb els teus amics:

“Alguns dels nostres jugadors estaven més pendents de marxar de vacances que del partit.” “Fa ràbia perquè l’equip és capaç de jugar bé, però no té caràcter i avui ha faltat també actitud.” “No recordo haver passat una vergonya com la d’avui.” Aquestes van ser algunes de les dures paraules que el tècnic de l’Espanyol B, Manolo Márquez, va fer després de la derrota contundent contra l’Alcoià (0-4) en l’últim partit de la primera volta. Un 0-4 que va fer esclatar l’entrenador del filial blanc-i-blau, ja que la desfeta contra el conjunt de David Porras va agreujar encara més la situació. Perquè l’Espanyol B no reacciona i encadena una ratxa de mals resultats que el col·loquen en zona de perill.

RCDE

Amb un partit menys, els periquitos tenen 19 punts, els mateixos que la Unió Esportiva Olot, i són a tocar de les places de descens. Aquesta temporada, només han estat capaços de guanyar 5 enfrontaments, pels 4 empatats i els 9 perduts. Uns números que no agraden entre la parròquia perica, que veu com l’equip esperançador que s’havia configurat a l’inici de temporada fa aigües.

L’equip més filial dels últims anys

Aquesta temporada, a Can Perico s’han fet millor les coses. Durant els últims cursos, el club havia experimentat molts canvis en la seva estructura organitzativa i tècnica. Per al filial, s’havien fitxat jugadors experimentats, pensant a curt termini i no pas en el futur, especialment l’any passat. A més, l’equip comptava amb pocs futbolistes “de la casa”, fet que no agradava entre l’aficionat de l’Espanyol. Aquesta temporada, però, s’ha redreçat una mica la política de fitxatges. Així, l’equip que dirigeix Manolo Márquez va complementar els futbolistes procedents de les categories inferiors amb l’arribada d’altres jugadors sub23. El resultat va ser un equip rejovenit, amb qualitat i que formava una opció de futur.

A l’hora de la veritat, però, els pupils de Márquez han estat molt irregulars, també en part per culpa de la joventut que es desitjava. La manca d’actitud i caràcter que assenyalava l’entrenador també han estat clau. A més, en plena dinàmica negativa, les carències s’evidencien: defensivament l’equip és un pèl tou i ofensivament només s’ha vist alguna espurna individual de qualitat, suficient per desencallar un partit travat, sobretot a casa.

La tònica de la temporada és que l’equip ha pecat de manca de profunditat i molt sovint ha faltat l’última rematada. També per culpa de la dinàmica negativa, els jugadors s’han anat enfosquint i homes cridats a ser figures importants, com Xavi Puerto, Canario, Kilian o Jairo, han desaparegut dels onzes.

La cara, la Copa Federació; la creu, la lliga

La disputa de la Copa Federació, i la obligació de fer rotacions, ha fet aparèixer les alternatives a aquests jugadors. L’extrem dret Borja, el lateral esquerre Aitor i el central africà Éric Bertrand en són exemples.

De moment, la trajectòria de l’equip en aquesta competició és immaculada i ja són a vuitens de final. Però aquesta actuació contraresta amb els resultats a la lliga, ja que l’última victòria és del 9 de novembre, a casa contra el Sant Andreu (1-0). A partir d’aquí, derrota contra l’Hospi a domicili, empat a casa contra el Balears i tres derrotes consecutives contra l’Ontinyent, el València Mestalla i l’Alcoià, que, a més, trencava la imbatibilitat a la Ciutat Esportiva.

Fins aquest últim partit, el 21 de desembre passat, l’equip s’havia aguantat pels resultats obtinguts com a local. Fins i tot havia aconseguit un empat de mèrit contra equips com el Vila-real B o el punt ja esmentat contra l’Atlètic Balears. Però, després del 0-4, tot va saltar pels aires.

L’entrenador encara no ha dit l’última paraula

És un fet que l’equip no està bé, però si al capdavant es troba Manolo Márquez no es pot donar per mort. Un entrenador amb les coses clares, amb sentit comú. Un entès del futbol amb grans coneixements i que sap treure el millor dels seus equips.

De fet, la seva trajectòria l’avala, amb quatre bones temporades consecutives. Primer, va portar el Prat a disputar el play-off d’ascens, quan jugava a Tercera Divisió. Tot i que no va aconseguir-ho, la seva espectacular temporada va fer que el Badalona es fixés en ell. Així, durant dues temporades més, també va portar l’equip del Barcelonès Nord a disputar dues promocions.

A l’Espanyol també ha demostrat el què és capaç. El tècnic català, que no va continuar a Badalona, estava lliure quan Raúl Longui va ser destituït a mitjans de la temporada passada, amb l’Espanyol B en zona de descens directe. En poques jornades, Márquez va treure l’equip del descens ràpidament i, finalment, no va patir per salvar la categoria. Si ja ho va fer un cop, per què no ho pot tornar a repetir? La fórmula no és una altra que un canvi d’actitud i caràcter per part d’uns futbolistes amb qualitat suficient per mantenir-se a Segona B sense problemes.

Per Patricia Pérez