El Suprem conclou que la Fundació Dalí “no té legitimitat” per protegir els drets d’imatge del pintor

Comparteix-ho amb els teus amics:

L’origen del litigi és una demanda contra una exposició que va estar del 2004 al 2012 al Reial Cercle Artístic de Barcelona

La sala civil del Suprem ha rebutjat el recurs de cassació interposat per la Fundació Gala-Salvador Dalí contra la sentència de l’Audiència de Barcelona. En concret, havien recorregut un punt de la resolució que desestimava que l’empresa Faber Gòtic S. L. hagués vulnerat els drets d’imatge de l’artista fent servir el nom i la imatge del geni empordanès sense permís de la fundació. Els demandants reclamaven, com a indemnització, el pagament de l’1% de la xifra de negoci obtinguda amb l’exposició.

dali museu

La Fundació va presentar una demanda àmplia per vulneració de drets de propietat industrial i de propietat intel·lectual, competència deslleial i per protegir el dret a la pròpia imatge. Segons els demandats, l’empresa dirigida per Juan Javier Bofill, havia incorregut en aquestes infraccions amb l’exposició dedicada a Dalí al Reial Cercle de Barcelona amb finalitats “clarament comercials” i que recollien obres escultòriques atribuïdes al pintor surrealista que formen part de la denominada ‘Col·lecció Clot’.

Tant el jutjat mercantil com, després, l’Audiència de Girona van condemnar els demandats per tot allò referent als dret de marca i de propietat intel·lectual. Els tribunals va obligar a retirar de la sala d’exposicions, situada al costat de la Catedral, el nom de Dalí, les seves fotos i les obres que es deia que pertanyien a la col·lecció que l’artista va fer per Isidro Clot.

Les sentències, però, no van fer el mateix pronunciament condemnatori amb allò relacionat amb el dret d’imatge. Aleshores, la fundació va recórrer al Suprem al·legant que s’havia vulnerat usant el nom i imatge de l’artista amb finalitats publicitàries i comercials tant a l’exposició com amb fulletons, cartells, panells, bosses i una web de promoció.

El Suprem resol ara que, el fet que l’estat espanyol com a hereu universal de Salvador Dalí cedís tots els seus drets a la fundació, no justifica la “legitimació activa” d’aquesta per a l’exercici de la tutela del dret a la imatge. “La demanda ha estat interposada quan el titular de la imatge i el nom, l’artista Salvador Dalí, ja mort. Això suposa que els seus drets fonamentals de la personalitat, i en concret el dret a la imatge, es van extingir amb el seu decés”, conclou el Suprem, que recorda que es tracta d’un dret “personalíssim”.

A més, el tribunal apunta que “no existeix cap persona designada” per a l’exercici d’aquesta funció i indica que la fundació “no està pretenent la protecció de la memòria de Salvador Dalí, sinó l’explotació del contingut estrictament patrimonial de la imatge de l’artista”.

A banda de desestimar la petició, el Suprem imposa el pagament de les despeses processals als demandants.

Es limita, segons l’entitat, a la utilització de la imatge de Salvador Dalí en el vessant constitucional

La Fundació Dalí ha fet públic un comunicat en què indica que la sentència del Tribunal Suprem (TS) que ha transcendit aquest dimecres, segons la qual l’entitat “no té legitimitat” per protegir els drets d’imatge del pintor, té una repercussió “escassa” en la seva gestió. Segons la Fundació, l’abast de la sentència es “limita” a la utilització de la imatge de Salvador Dalí d’una forma denigrant o d’un modus que no concordi amb la conducta observada per l’artista en vida. En canvi, no afecta el vessant estrictament patrimonial i econòmic del dret d’imatge del pintor, que la Fundació “continuarà defensant i gestionant”.

Al procediment en què s’ha dictat aquesta sentència, la Fundació exercia una acció per infracció del dret constitucional d’imatge regulat per la Llei Orgànica 1/1982 de protecció de l’honor, la intimitat i la pròpia imatge. Aquesta acció li ha estat denegada perquè el TS considera que no té la legitimació que aquesta Llei exigeix per defensar post mortem el dret d’imatge del pintor en el vessant constitucional, és a dir, pel que fa a la utilització de la imatge de Salvador Dalí d’una forma denigrant o d’un modus que no concordi amb la conducta observada per l’artista en vida.