El Suprem confirma 17 anys i mig de presó per a l’home que va matar a cops de culata l’empleat de banca de Roses

ACN · ID 119097/789682 El jurat popular va declarar Porfirio Fernández culpable d'assassinat i d'un delicte de tinença il·lícita d'armes.
Comparteix-ho amb els teus amics:

El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat íntegrament la sentència de la Secció Tercera de l’Audiència de Girona que va condemnar Porfirio Fernández a 17 anys i mig de presó per matar a cops de culata un empleat de banca de Roses (Alt Empordà) el 18 de setembre del 2009. El Suprem ha desestimat el recurs de la defensa i conclou que hi ha suficients indicis per condemnar-lo per un delicte d’assassinat i un altre de tinença il·lícita d’armes. Ara que la sentència ja és ferma, l’Audiència de Girona ordenarà al jutjat que investigui si la parella de l’acusat i exdona de la víctima va cometre un delicte de fals testimonis mentint durant el judici per encobrir Fernández i proporcionar-li una coartada.

ACN · ID 119097/789682 El jurat popular va declarar Porfirio Fernández culpable d'assassinat i d'un delicte de tinença il·lícita d'armes.
ACN El jurat popular va declarar Porfirio Fernández culpable d’assassinat i d’un delicte de tinença il·lícita d’armes.

L’abril de l’any passat, l’Audiència de Girona va condemnar Porfirio Fernández a una pena de 17 anys i 6 mesos de presó després que el jurat popular el declarés culpable d’assassinat i tinença il·lícita d’armes. La defensa del condemnat va recórrer la sentència, primer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i després al Tribunal Suprem. Els dos tribunals han desestimat les peticions de la defensa i han confirmat íntegrament la condemna que li va imposar l’Audiència de Girona.

Ara, ja és ferma la sentència que declara provat que Porfirio Fernández va colpejar la víctima fins a debilitar-lo tant que va caure de genolls a terra. Llavors, va agafar el revòlver que duia -per al qual no tenia llicència- i el va colpejar repetidament al cap amb la culata fins a la mort.

El Suprem ressalta que les proves i indicis que van portar a condemnar-lo són “rotunds”. Entre les proves hi ha que l’ADN de Porfirio Fernández estava sota les ungles de la mà dreta de la víctima i també en els guants que portava l’assassí i que va abandonar a l’escena del crim, que a la porta del jardí de casa de l’acusat hi havia sang i que a l’hora del crim, Fernández havia marxat de casa seva.

Una altra prova és que, segons diversos testimonis, el processat estava enemistat amb la víctima -que era l’exmarit de la seva actual parella- i l’havia amenaçat en diverses ocasions. A més, recorda la sentència, ell mateix va confessar el crim als Mossos a comissaria tot i que després va assegurar que els agents s’ho havien inventat.

La sentència també ratifica que Porfirio Fernández va planificar el crim a consciència. Un parell de setmanes abans de l’assassinat va estar vigilant els moviments de la víctima. El matí del crim, va anar fins al garatge de l’edifici on vivia l’empleat del banca, es va amagar darrere d’un cotxe i, quan el va veure arribar, el va atacar a traïció.

El jurat no va donar cap credibilitat a la versió de l’acusat, que assegurava que en el moment del crim estava a casa seva feinejant al jardí i drogant-se. Tampoc ho fa el Tribunal Suprem que recull que totes les explicacions que Fernández va donar “han estat contradites per proves objectives” tot i que, al judici, va comptar amb la versió de la seva parella -i exdona de la víctima- que avalava que Fernández no havia sortit de casa aquell dia.

Fals testimoni

La sentència de l’Audiència de Girona, però, no només va condemnar l’autor material del crim sinó que va ordenar obrir un procediment judicial per fals testimoni contra Paloma Escribano, l’exdona de la víctima i parella sentimental de Porfirio Fernández.

La magistrada Fátima Ramírez argumentava que Escribano -que després de la mort de la víctima es va convertir en administradora dels seus béns- va cometre un delicte quan va anar a declarar a l’Audiència. La sentència relatava que, al judici, la dona va assegurar que el condemnat “no va sortir de casa” el dia del crim però, en canvi, va quedar molt clar “en base a proves objectives i declaracions d’altres testimonis” que Porfirio Fernández va ser l’autor del crim i que, per tant, necessàriament havia sortit de casa a primera hora del matí.

Ara que la sentència ja és ferma, l’Audiència de Girona enviarà la declaració de Paloma Escribano al jutjat d’instrucció perquè investigui si va cometre un delicte de fals testimonis, que pot arribar a suposar una condemna de 2 anys de presó.