Eliminen plantes invasores que creixen als voltants de l’estany de Banyoles injectant productes químics a les soques

DIPUTACIÓ DE GIRONA - ACN · ID 108683/895306 Un operari foradant una planta exòtica que creix a les ribes de l'estany de Banyoles -en aquest cas, una truana- per injectar-li producte químic a la soca
Comparteix-ho amb els teus amics:

La proliferació de plantes exòtiques en jardins tant privats com públics, i el fet que a vegades les restes de poda es llancin al bosc, ha fet que alguns espais naturals, literalment, s’hagin vist invadits per aquesta flora invasora. Aquest és el cas de tota la riba de l’estany de Banyoles on, a més, les característiques del sòl -ric en nutrients- afavoreixen el creixement d’aquestes plantes. Per frenar-ne l’avenç, durant els darrers mesos dos operaris s’han dedicat a arrencar-les o bé a matar-les, injectant productes químics a les seves soques. En total, s’ha actuat en 46 hectàrees, compreses a la zona de llevant, nord i ponent de l’estany. Els treballs han tingut un pressupost de 20.000 euros.

DIPUTACIÓ DE GIRONA - ACN · ID 108683/895306 Un operari foradant una planta exòtica que creix a les ribes de l'estany de Banyoles -en aquest cas, una truana- per injectar-li producte químic a la soca
DIPUTACIÓ DE GIRONA – ACN Un operari foradant una planta exòtica que creix a les ribes de l’estany de Banyoles -en aquest cas, una truana- per injectar-li producte químic a la soca

Els treballs per eliminar part de la flora invasora que creix als voltants de l’estany de Banyoles van començar el novembre passat. Els han impulsat el Consorci de l’Estany, la Diputació de Girona i ‘la Caixa’. Tots ells van signar un conveni, que ha permès invertir 20.000 euros per frenar l’avenç de les plantes exòtiques a l’indret.

Els treballs els han portat a terme dos operaris del COIET, el centre especial de treball del Pla de l’Estany. Durant aquests mesos, han pentinat 46 hectàrees de les ribes de l’estany, eliminant totes aquelles plantes exòtiques que es trobaven.

En concret, s’han netejat finques públiques compreses a la zona de llevant, nord i ponent de l’estany, i també la parcel·la coneguda com l’Hort del Castell. Totes aquestes finques es troben incloses de ple dins l’espai natural protegit de l’estany de Banyoles, que forma part de la Xarxa Natura 2000 i del catàleg internacional RAMSAR, com a zona humida d’interès mundial.

A l’hora d’eliminar la flora exòtica, la brigada ho feia amb dos mètodes diferents. O bé tallaven les plantes i en retiraven les restes, o bé els injectaven productes químics a la soca per matar-les. Amb aquest sistema s’han aconseguit eliminar diverses espècies invasores, com ara la picaranta o espina de foc, la troana, la palmera excelsa, el pruner bord, el xuclamel japonès o el bambú groc.

A més, en paral·lel, els operaris també han retirat alguns peus de pollancre americà, falsa acàcia o plàtan, que amenaçaven de caure. Gràcies a la retirada d’aquestes plantes exòtiques, ara les espècies autòctones tindran més aigua, llum, espai i nutrients per créixer. Els treballs, doncs, afavoriran les zones de canyissars, els salzes, els àlbers i els alzinars que creixen a les ribes de l’estany de Banyoles.

Segar prats

D’altra banda, a finals de l’any passat, la brigada que s’encarregava d’eliminar les espècies exòtiques també va segar alguns prats situats al nord de l’estany. L’objectiu era, igual com a les zones boscoses, frenar l’avenç de flora invasora.

En concret, als camps compresos a la zona de llevant i el nord de l’estany (al sector del mas Arbeig i dels Amaradors) durant els darrers anys s’hi ha instal·lat una planta herbàcia nord-americana que impedeix que les gramínies i les lleguminoses hi creixin. La planta, coneguda amb el nom de cels estrellats, setembrines o àster pilós, es caracteritza per les seves flors compostes.

Quan la planta ocupa un camp abandonat -aquests es van conrear fins a finals dels 80- impedeix que les espècies de la zona hi creixin. I és que tota la zona queda entapissada per les restes de les seves tiges i flors mortes, i això no permet que les altres tinguin prou llum i espai per créixer. Per això, cal segar els camps entre dos i tres cops l’any, per evitar que la planta americana els colonitzi. ACN