Els impulsors de la recuperació de la cabra catalana volen començar a difondre l’espècie constituint més ramats

Bosch, Oriol: Detall del ramat de cabres catalanes pasturant pels voltants de Vilanova de Meià, .
Comparteix-ho amb els teus amics:

Després de cinc anys l’únic ramat que hi havia amb 20 caps de bestiar a Vilanova de Meià ha crescut fins a 120 exemplars

Bosch, Oriol: Detall del ramat de cabres catalanes pasturant pels voltants de Vilanova de Meià, .
Bosch, Oriol: Detall del ramat de cabres catalanes pasturant pels voltants de Vilanova de Meià.

Els impulsors del projecte de recuperació de la cabra catalana volen començar a despendre’s de diferents exemplars per tal que altres ramaders els acullin i col·laborin així amb la consolidació d’aquesta espècie arreu del territori. Fa cinc anys que membres del col·lectiu Cultures Trobades van comprar l’únic ramat del que es considerava una raça extingida. El van traslladar de Sant Salvador de Toló, al Pallars Jussà, fins a Vilanova de Meià, a la Noguera i ha passat de tenir una vintena de caps de bestiar a uns 120. La Cabra Catalana té unes característiques que la fan única per la seva robustesa i capacitat de netejar boscos i zones brutes de vegetació.

Al febrer de 2011 Cultures Trobades va comprar l’últim ramat de cabra catalana que quedava a un ramader de Sant Salvador de Toló, en Ton Pallissé, que va conservar per ”atzar o saviesa” l’espècie fins que es va veure sense forces per continuar amb la professió, tal com explica l’actual responsable del ramat, Artur Bòria. Va ser llavors, quan es va obrir la possibilitat de recuperar una espècies que fins a la primera meitat del segle XX havia comptat amb milers de caps de bestiar repartits per la Catalunya interior.

El ramat estava compost per una vintena de cabres, la majoria femelles menys dos mascles. A partir d’aquí i mitjançant un treball de recerca es va aconseguir ampliar-lo amb algun exemplar o ”vestigi” més que havia quedat amagat entre algun ramat del Pallars i la Noguera. Aquesta raça es caracteritza per ser autòctona dels territoris de mitja muntanya, com el Prepirineu, on el terreny és aspre, sec i pedregós. Això fa que siguin animals ”rústics, resistents i adaptables”, amb els braguers molt recollits per poder saltar per les roques, una circumstància que fa que no produeixin gaire llet. A més a més, s’adapten tant a la forta calor com el fred.

Segons Bòria, deixar perdre uns animals així no s’ho podia permetre ni la pagesia ”ni la humanitat. Ara el ramat s’ha incrementat fins a 120 cabres i després d’uns primers anys on s’ha reservat la cria per als impulsors del projecte, l’objectiu per al proper any és el de començar a difondre el bestiar perquè altres ramats de cabra catalana es puguin anar constituint arreu del territori. Segons Bòria, hi ha molts particulars i pastors que estan esperant cabres catalanes per fer-ne un ramat. A més a més, considera aquest pas com a fonamental per tal de mantenir l’espècie, ja que un sol ramat a Vilanova de Meià és molt ”fràgil per a la seva evolució”.

Cabres fàcils de mantenir

Les cabres catalanes pasturen i l’efecte que això genera repercuteix positivament ja que deixen els boscos més nets i lliures del risc d’incendis. Per aquest motiu, es considera una espècie fàcil de mantenir ja que el 80 o 90% de la seva alimentació prové de la pastura de matoll i bosc, un recurs disponible i a l’abast.

De la cabra catalana se n’aprofita, principalment la carn en forma de cabrit o de crestó, que és un cabrit capat que s’ha deixat créixer fins als 3 o 4 anys. La carn d’aquesta espècie és molt apreciada i antigament s’equiparava a la vedella. Pel que fa a la llet, com que en produeixen poca no se’n fa formatge i de moment si que s’ha començat a fer una petita producció de iogurts.

Jornada amb els ”padrins” de les cabres catalanes

Amb motiu dels cinc anys del projecte de recuperació de la cabra catalana, aquest diumenge es porta a terme a Vilanova de Meià la jornada anual d’aquesta espècie. Hi assisteixen principalment la vintena de padrins que des del principi del projecte estan col·laborant econòmicament perquè sigui viable. Al llarg de la jornada es fan conferències, una excursió de pastura amb el ramat fins a l’ermita de Santa Maria de Meià i un dinar amb un menú a base de cabra catalana.