Els municipis de Catalunya compten amb un 44% de regidores i només un 23% d’alcaldesses

Comparteix-ho amb els teus amics:

Són dades que ha fet públiques avui l’Observatori de la Igualtat de Gènere en la seva reunió plenària

La presidenta de l’Institut Català de les Dones, Núria Balada, ha presidit avui la reunió plenària de l’Observatori de la Igualtat de Gènere (OIG) on s’ha donat a conèixer que, constituïts els consistoris sorgits de les eleccions municipals del mes de maig, aquests compten amb un 44% de regidores i només un 23% d’alcaldesses. Les dades formen part de l’informe “La presència de les dones als plens municipals de Catalunya” realitzat per aquest òrgan assessor del Govern.

Ara bé, l’anàlisi de l’OIG també posa de manifest que en els darrers anys l’evolució de les dones en aquest àmbit ha estat molt lenta però que en les darreres eleccions municipals s’ha registrat a Catalunya el major augment de dones alcaldesses en els municipis catalans des de 1979. L’informe també destaca el fet que, des que es van celebrar les primeres eleccions democràtiques, Catalunya estava per sota de la mitjana dels municipis de l’Estat espanyol pel que fa a la proporció de dones alcaldesses i que el resultat de les eleccions municipals del 26 de maig ha capgirat aquesta posició.

Per comarques, l’informe subratlla el fet que el Garraf té totes les alcaldies (6) ocupades per dones i que, en l’altre extrem, la comarca del Pla de l’Estany no té presència de dones alcaldesses en cap dels seus 11 municipis. Només quatre comarques tenen més dones que homes al capdavant dels ajuntaments: el Garraf, l’Alta Ribagorça, el Barcelonès i l’Alt Urgell. La ràtio d’alcaldesses a la meitat de les comarques no arriba al 20%.

L’informe també posa de manifest que els municipis de menys de 20.000 habitants tenen menys representació de dones alcaldesses (en un 22% dels casos) i que els municipis de més de 100.000 habitants aquest percentatge incrementa fins al 45%.

Per altra banda, en el plenari, la portaveu del grup de treball de l’anàlisi de la situació de les dones en l’àmbit laboral, Raquel Saco, representant de la Direcció General d’Igualtat, ha posat de relleu el canvi de tendència de la bretxa de gènere de les pensions contributives de jubilació. L’any passat, contràriament a allò esperat, va incrementar la distància entre la quantia de les pensions que cobren les dones respecte la quantitat de la que cobren els homes, situant-se en un 42,3% quan l’any 2017 era d’un 41,3%.

L’objectiu de l’OIG és contribuir al coneixement de la situació de les dones per a una millor presa de decisions, planificació i avaluació de les polítiques públiques des de la perspectiva de gènere i de les dones i analitzar la situació a Catalunya pel que fa a igualtat de gènere respecte la resta d’Europa.

També Cristina Rovira, subdirectora general de Producció i Coordinació Estadística de l’IDESCAT, ha presentat les projeccions de població amb perspectiva de gènere, així com els resultats obtinguts fins a dia d’avui dels indicadors necessaris per al càlcul de l’Índex d’Igualtat de Gènere.

L’OIG està format per un Grup de coordinació permanent i cinc grups de treball:

· Grup de treball de dades i càlculs (defineix un sistema d’indicadors d’igualtat)
· Grup de treball d’anàlisi de la imatge pública de les dones (elabora codis de bones pràctiques per eliminar estereotips)
· Grup de treball de proposta de polítiques públiques d’igualtat
· Grup de treball sobre la situació laboral de les dones
· Grup de treball sobre violència masclista

L’OIG promou l’elaboració d’estudis i informes de dades estadístiques i recerca especialment en els àmbits de la violència masclista, de la situació laboral i de la imatge pública de les dones, i proposa al Govern les actuacions que consideri adients per a corregir situacions de desigualtat. Les àrees d’intervenció són la participació política i social de les dones; l’ educació, la cultura i el coneixement; el treball, l’ocupació i l’empresa; les polítiques socials; el medi ambient; l’urbanisme,l’ habitatge i la mobilitat, i la justícia i la seguretat.

Aquest òrgan assessor del Govern, adscrit a l’ICD, està presidit per la presidenta de l’ICD; la vicepresidenta és la directora executiva de l’ICD; i la secretaria és una persona funcionària de l’ICD. Hi representen la Generalitat les direccions generals de: Comunicació, Atenció a la Família i Comunitat Educativa, Policia, Administració de la Seguretat, Política Lingüística, Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil, Igualtat, Famílies, Atenció a la Infància i l’Adolescència, Desenvolupament Rural, i la Secretaria General del Consell Interuniversitari de Catalunya, l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya i el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya. També en formen part representants dels següents Consells: de l’Audiovisual, Interuniversitari, Il·lustres Col·legis d’Advocats, i els Col·legis de Metges, Infermeres i Infermers, Cambres Oficials de Comerç, Indústria i Navegació, Psicologia; Pedagogia; Politologia i Sociologia; Periodistes; Treball Social i d’Educadores i Educadors Socials. Així com representants de les organitzacions sindicals i organitzacions empresarials més representatives, del Consell Nacional de les Dones de Catalunya, la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista i la Federació de Municipis de Catalunya i l’Associació Catalana de Municipis.

Va ser creat per la Llei 17/2015 de 21 de juliol d’igualtat efectiva de dones i homes com una de les mesures per garantir el compliment de la Llei i assolir la igualtat efectiva de dones i homes. L’ICD informa anualment dels resultats de l’activitat de l’Observatori a la Comissió Interdepartamental per a la Igualtat Efectiva de Dones i Homes, el Consell Nacional de les Dones de Catalunya, la Comissió Nacional per a una Intervenció Coordinada contra la Violència Masclista i la Comissió d’Igualtat del Parlament de Catalunya.