Els musulmans també rebutgen els atemptats de París

Comparteix-ho amb els teus amics:

 Article d’opinió de Jordi Gasulla i Flavià

Escric aquest article encara en xoc pels atemptats de França. Una vegada més, el fanatisme i la violència s’han volgut imposar per la força de les armes. No s’han fet esperar les peticions de venjança (el diari ABC en feia portada) o de recuperar la pena de mort (com si no haguessin mort prou persones, ja).

   Sorgeix la por. És natural. Qualsevol de nosaltres agafa por només de veure què ha passat. Però la qüestió és saber exactament a qui o a què hem de tenir por. Per respondre aquesta pregunta, deixeu-me donar quatre dades molt breus:

   1) La comunitat musulmana de França va respondre el mateix dia a través de la seva màxima autoritat, el Consell Francès del Culte Musulmà, que va dir que estaven «horroritzats per la brutalitat i el salvatgisme» i que «aquest no és el comportament musulmà, l’islam condemna qualsevol mort, qualsevol atemptat contra la vida».

   2) A casa nostra, també amb la mateixa rapidesa, la Federació del Consell Islàmic de Catalunya i la Unió de Comunitats Islàmiques de Catalunya van fer un comunicat rebutjant i condemnant «amb totes les forces» els atemptats, i reivindicant que l’islam és pacífic i «no tolera cap violència ni encara menys homicidis».

   3) El policia francès mort a sang freda quan estava a terra era musulmà i es deia Ahmed. Tal com va dir el periodista de la televisió Al Jazeera Imran Khan, «als assassins no els importava la religió, els importava la violència».

   4) Sis hostatges del supermercat segrestat a París van salvar la vida gràcies a un treballador musulmà d’origen de Mali, Lassana Bathiely, que els va amagar en una cambra frigorífica i va evitar així que els matessin.

   Aquesta setmana he parlat amb molts amics musulmans. Estan tots igual d’horroritzats. A més, m’expliquen que han d’aguantar comentaris del tipus «per què feu això?», com si ells tinguessin alguna cosa a veure amb aquests assassinats.

   Permeteu-me un últim apunt: L’any 2011 un jove de Noruega anomenat Anders Breivik, militant d’un partit d’extrema dreta i fanàtic del catolicisme va posar un cotxe bomba al centre de la capital, Oslo. Va matar vuit persones. Tot seguit, se’n va anar a una illa on el partit laborista feia una acampada i va matar seixanta-nou joves noruecs més. Va ser un horror.

   En tots dos atemptats, el problema no és la religió, el problema són les interpretacions fanàtiques que en fa una minoria i l’ús de la violència per defensar-les. Aprenguem-ne. Tallem les ales a qualsevol extremisme, vingui d’on vingui. La comunitat musulmana francesa i catalana, com han demostrat, hi ajudaran. Teixim amistats i complicitats, treballem per la cohesió social, i serà impossible que el fanatisme triomfi.

Jordi Gasulla i Flavià