Era la xerrada número 100…

Comparteix-ho amb els teus amics:

Sobre la independència de Catalunya organitzada després de deu anys d’existència de l’Estelada 2014. Fita aconseguida gràcies a persones com en Raül Massanella, un de tants herois anònims que treballen, moltes vegades en la solitud i a contracorrent, tan sols per amor al seu poble i a Catalunya. Com ell, en una taula rodona, tres representants de la societat civil que amb el seu esforç desinteressat empenyen el dret a decidir pel camí de la independència.

– La Muriel Casals d’Omnium Cultural, una dona senzilla d’un aspecte delicat que contrasta amb una fermesa poc comuna. Una veu fràgil i una mirada maternal que t’amaren fins a fer teus els seus sentiments.

-L’alcalde Josep Maria Vila i Abadal de l’Associació de Municipis per la Independència, em féu pensar en aquells ferrenys patriotes vigatans que lluitaren en la defensa dels drets de Catalunya.

– En Marfany de l’Assemblea Nacional fou potser la veu de l’àrea metropolitana, aquella que lluita en camp contrari i que, com molts, del Barça també en fa pàtria.

En el torn de preguntes el Sr. Espadalé mostrà el suport de la Cambra de Girona al dret a decidir i el posterior seguiment, gràcies a ella, de la resta Cambres de Catalunya. Un servidor davant tanta eufòria patriòtica va demanar la paraula, per mostrar la satisfacció que em produïen les seves paraules, però recordant-li el mal que havia fet al nostre poble l’entitat, fent de promotora de la Fundació Príncep de Girona. Institució creada sota el seu aixopluc per uns pocs empresaris i algun, que altre polític ambiciós sense escrúpols, interessats a complaure i treure’n partit de la introducció de la monarquia en les nostres comarques.

La Fundació de la qual ara se’n vanten és un corc monàrquic malèvol i sibil·lí que volen introduir untant amb càrrecs, sous i gratituds els seus lleials promotors, servidors i botiflers nostres, en la nostra més vella fusta per fer forat, buidar-la de la seva noble saba, i fer-la servir per als seus propòsits propagandístics monàrquics.

Una Fundació d’un Príncep que serà coronat rei amb el nom de Felip VI just als tres-cents anys que deixarem de ser Estat per la força de les armes i el decret de nova planta del seu avant passat Felip V. Si ho penseu bé, nom i any de coronació, mostren la insensibilitat, o potser el menyspreu de la monarquia envers al nostre poble?

Una Fundació que havia de capgirar les nostres comarques en projectes socials, en desenvolupament tecnològic i d’investigació, és en realitat una fastuosa festa, transmesa arreu per tots els mitjans de comunicació haguts i per haver-hi, de llums i globus de colors que se’ls emporta el vent i rebenten en l’oblit, el buit i l’obscuritat. Una deu de diners que raja per abeurar una multitud d’invitats, protagonistes i protagonismes que només busca la repercussió mediàtica del gran foc d’encenalls de la monarquia, del qual se’n farà ús i abús, any darrere any, per mostrar la nostra adhesió a la causa borbònica.

Podem confiar en una Cambra que es va deixar endur, no fa tant, per aquest tipus d’empresaris o polítics caragirats sense escrúpols que només miren els seus interessos, i encara amb menys vergonya remenen la cua tant, com a fervorosos independentistes en actes del partit del govern, com quan són lleials súbdits de la Corona?

La mesa va apagar el foc ràpidament, demanant, que no hi hagués retrets per actes anteriors a fi de sumar persones i col·lectius cap al dret a decidir i la independència. Jo, entre els aplaudiments a la proposta vaig sortir moll i avergonyit, i amb la cua entre cames per haver aixecat el dit.

Àngel Moliner