Es registra un augment del nombre d’hípiques o criadors que abandonen cavalls

GUISASOLA, NEREA - ACN El director de l'associació EQUUSOS, Xavier Fuertes, mira un dels cavalls del centre, un animal que va ser localitzat ara fa uns mesos al centre de Girona i que havia estat abandonat perquè té diversos càncers.
Comparteix-ho amb els teus amics:

La gent no està sensibilitzada amb l’abandonament de cavalls, molts ignoren que existeix”. Aquest és el resum de la situació actua que fa el president de l’associació sense ànim de lucre EQUUSOS, Xavier Fuertes, qui des del 2002 treballa acollint cavalls abandonats, maltractats o decomissats d’arreu de les comarques gironines. Actualment el centre – situat al mas Can Garrofa d’Aiguaviva- dóna aixopluc a dotze animals. Fuertes assenyala que s’ha notat un increment del nombre d’hípiques o criadors que, a causa de les dificultats econòmiques, tanquen el negoci, abandonen els animals o els obren la porta perquè es busquin la vida. “Les administracions s’han d’implicar més”, reclama.

GUISASOLA, NEREA - ACN El director de l'associació EQUUSOS, Xavier Fuertes, mira un dels cavalls del centre, un animal que va ser localitzat ara fa uns mesos al centre de Girona i que havia estat abandonat perquè té diversos càncers.
GUISASOLA, NEREA – ACN El director de l’associació EQUUSOS, Xavier Fuertes, mira un dels cavalls del centre, un animal que va ser localitzat ara fa uns mesos al centre de Girona i que havia estat abandonat perquè té diversos càncers.

L’associació EQUUSOS és una de les dues úniques protectores de cavalls oficials i reconegudes que existeixen a tot Catalunya. L’entitat que es dedica exclusivament a la defensa i ajuda d’aquests animals va néixer l’any 2002 de la mà de Xavier Fuertes, la seva parella i una colla d’amics íntims que estimaven els cavalls. Durant molts anys, l’entitat va poder tirar endavant gràcies a les ajudes de particulars i empreses privades. Amb l’arribada de la crisi econòmica, l’associació va veure com, de cop, els donatius es reduïen dràsticament.

“Vam començar a tenir problemes de finançament i vam tenir que buscar-nos una altra alternativa per poder mantenir el nostre programa d’ajuda”, recorda el fundador. Per això, ara fa tres anys van crear ‘El Centre del Cavall’ al mas Can Garrofa d’Aiguaviva. Es tracta d’una hípica diferent, on a més d’ensenyar a muntar, realitzen tasques terapèutiques, d’aprenentatge personal i ofereixen tota mena d’activitats culturals relacionades amb aquests animals. També participen a fires i aposten per tallers dirigits a infants i joves que vulguin apropar-se i conèixer d’una manera diferent aquest món.

“Els beneficis que surten del centre serveixen per finançar tota la protectora; de moment estem tirant-ho endavant, amb molt de sacrifici”, assegura Fuertes. I és que, tal i com denuncia el mateix president de l’entitat, els cavalls no estan considerats com animals de companyia i, per aquest motiu, l’associació no pot sol·licitar determinades ajudes o subvencions de la Generalitat. “Els equins estan catalogats com animals domèstics i, per això, no podem entrar en cap programa d’aquesta mena”, afegeix.

Indocumentats i abandonats

Una situació que es suma a les grans despeses que suposa fer-se càrrec d’un cavall. Tal i com detalla Fuertes, mantenir un equí al centre són entre 220 i 230 euros al mes. A això cal sumar-hi totes les despeses veterinàries, els medicaments que necessiten, la documentació i la col·locació del microxip. “Quan entra un cavall nou a l’associació el cost pot pujar, ràpidament, entre 400 i 600 euros”, subratlla Fuertes. Fins i tot quan un dels animals dissortadament mor, l’entitat ha de destinar uns 250 euros perquè puguin retirar el seu cadàver i incinerar-lo.

Des del naixement de l’associació eqüestre, el centre ja acollit més d’un centenar de cavalls abandonats, maltractats o decomissats. Un dels darrers casos és l’animal que la Policia Municipal de Girona va localitzar vagant per la ciutat i que actualment es troba en procés d’adopció. El cavall, que havia estat abandonat, va ser trobat a la ciutat totalment desnodrit, deshidratat i amb ferides. Es dóna la casualitat que aquest animal pateix diversos càncers. “El van abandonar per això, perquè el cost de cuidar-lo i mantenir-lo era molt alt. Quan el vam portar aquí estava molt prim i tenia ferides infectades”, subratlla Fuertes. Actualment, l’animal – a qui se li apliquen cures diàries- s’està recuperant.

Normalment, la majoria dels cavalls que arriben a la protectora són animals que han estat abandonats. “Els ciutadans ens avisen que coneixen algun cas d’un cavall que està essent maltractat o que l’han deixat sol. Nosaltres anem al lloc, intentem arribar a una entesa amb els propietaris i, si no és possible, presentem una denúncia als Mossos d’Esquadra, ens dirigim al Seprona de la Guàrdia Civil o al Departament d’Agricultura”, explica el fundador. A partir d’aquí la justícia fa el seu curs i comença la feina per a l’associació.

“En la majoria dels casos no estan documentats, no porten microxip, tenen paràsits, es troben en estat precari o pateixen ferides o seqüeles”, explica Fuertes. Els animals són traslladats a la zona del centre que es coneix com ‘El Refugi’ i allà passen “una quarantena” i, fins i tot, reben un nom. “Els animals arriben indocumentats i, segons el seu caràcter, els posem un nom o altre”, assenyala. “Aquest procés ens serveix per conèixer una mica l’animaló, veure com es troba i analitzar el seu procés de recuperació”, assegura. Si és possible, el cavall es posa en adopció i sinó l’entitat compta amb una agenda d’empreses col·laboradores i particulars – tots ells amants dels equins- que es fan càrrec durant un temps de l’animal.

“Tot i això hi ha cavalls que, com que han estat decomissats, no poden ser adoptats fins que acabi el procés judicial i, per això, només poden estar al centre”, explica Fuertes. En concret, el fundador subratlla que tenen un equí que fa set anys que espera una resolució judicial. “No ens podem sobrecarregar de cavalls i, per això, intentem col·laborar amb altres entitats i disposem d’un programa d’apadrinament; per quantitats molt petites els interessats ens poden ajudar molt, actualment tenim tres cavalls apadrinats”, explica el president. Durant aquest 2014, l’associació ha aconseguit posar en adopció dos cavalls i, en principi, està previst que tres més puguin trobar una nova llar en les properes setmanes.

La força dels voluntaris

Tot aquest treball és possible gràcies a l’esforç i voluntat d’un equip de vint voluntaris. La solidaritat no té edat ni fronteres. Tot i que el 90% de l’equip són persones joves – d’entre 15 i 20 anys- l’associació també disposa de voluntaris més grans, al voltant dels 60 anys, que venen tots els dies que poden des de Medinyà, Vilobí d’Onyar o altres indrets de les comarques gironines.

“No només hi ha feina al peu de la tanca, també cal fer gestions d’administració, organitzar les activitats externes, programar l’equipament necessari per assistir a les fires o totes les altres activitats que fem o les festes on participem”, explica Fuertes.

“Poca consciència i sensibilització”

Des de l’entitat asseguren que hi ha una gran manca de “sensibilització” entorn l’abandonament de cavalls. “Per les raons que siguin, la gent ignora que es pugui deixar un animal així i, per la part de qui abandona el cavall, és tracta d’una pràctica habitual perquè creuen que si l’animal està malalt ja no serveix, que no passar res si es desfan d’ell o el sacrifiquen”, subratlla Fuertes. Segons el president, la ciutadania està acostumada a veure aquests animals com si fossin una eina de treball i no com éssers vius que pateixen. “No és una eina, és un company com el que un infant pot tenir a l’escola o com el teu germanet”, assegura.

Per aquest motiu, des de l’associació realitzen multitud de tallers i activitats per a la gent jove, per intentar “canviar valors”. “Els fem veure que cal cuidar-los. És l’únic que podem fer per millorar la situació i generar un canvi perquè avui en dia, adreçar un arbre tort és molt complicat”, lamenta.

Fuertes detalla que les comarques gironines han estat, des de fa temps, una demarcació amb molta afició eqüestre. A grans trets, l’abandonament de cavalls pel que fa particulars no ha augmentat exponencialment però sí que s’ha incrementat el nombre de negocis, hípiques o criadors que, amb la crisi, han tancat portes i s’han despreocupat dels animals. “Darrerament ens hem trobat amb negocis que han obert les portes perquè els cavalls fugissin, altres que els han deixat tancats en un espai sense menjar perquè s’alimentessin de la seva pròpia brutícia o els han abandonat al mig del bosc”, comenta.

Davant d’aquesta situació, l’associació té clar què fa falta. “Cal més implicació per part de l’administració, tots som conscients que si no ens venen al darrere sancionant no canvia res”, explica. “Des del 2002, quan vam començar, no han fet res, no ha canviat res. Nosaltres som els únics que aportem el nostre granet de sorra. Cal conscienciar les noves generacions que això no pot continuar així”, afegeix. En aquest sentit, Fuertes també denuncia la manca de suport que han rebut per part de les administracions públiques quan han estat atacats. I és que l’associació ha patit actes vandàlics d’antics propietaris empipats que volien recuperar el seu animal per la força i han entrat al centre, trencant tanques o destrossant l’espai.

“Reps l’amor desinteressat dels animals”

L’Eva i la Maida són dos de les voluntàries de la protectora. Cap d’elles tenia coneixements sobre cavalls quan van començar a treballar al centre. “Em va semblar una cosa diferent, em va impressionar molt la tasca que fan aquí”, subratlla una de les noies, la Maida.

L’Eva ja fa dos anys que compagina ser professora de piano i donar classes particulars de matemàtiques amb la protectora. “És molt enriquidor i emocionant. Pots veure tot el canvi que fan els animals des de que entren fins que es recuperen, el seu caràcter canvia, millora la seva autoestima i pots crear un vincle molt especial”, assenyala. “Hi ha cavalls que arriben molt espantats, en males condicions. Altres no han tractat mai amb persones però és fantàstic poder ajudar, donar un cop de mà”, conclouen les dues noies.

EQUUSOS treballa majoritàriament a les comarques gironines però, en determinades ocasions, també ha donat un cop de mà a altres entitats o protectores de les comarques barcelonines, de Huelva o Màlaga. Fuertes detalla que, tot i les dificultats, no pensen llançar la tovallola i assegura que continuaran treballant per conscienciar i donar una nova llar a tots aquells animals necessitats.