Estic entristit per la mort dels dos xiprers de la plaça dels coloms

Comparteix-ho amb els teus amics:

Estic entristit per la mort dels dos xiprers de la plaça dels coloms, d’ençà que m’heu assabentat que eren arbres estimats, emblemàtics, catalogats, batejats i tan alts com per fer ombra al rellotge de Sant Esteve i parlar, cara a cara, amb Sant Francesc.

M’estranya que vós, exregidor del PSC, no conegueu les martingales polítiques municipals, ni sapigueu el temps adient per portar a terme tales, podes, trasplantaments i implants de decisions difícils de fer en el seu temps, pel rebuig del terrer o del personal.

Sense cap dubte, el millor temps per fer aquestes feines, més o menys brutes, són les vacances d’estiu, quan la gent escampa la boira i volta per aquests mons de Déu, pren la fresca sota una ombrel·la o es torra de sol, mar i aire, panxa enlaire.

No fou el nostre cas, senyor meu, temps feia que ens l’anaven podant. Quan quasi no quedava cap branc ens el tallaren de cop. Era alt, gran i ben plantat, batejat amb el nom del patró de Catalunya i jo crec molt més estimat. Ho feren d’un cop sec i amb l’astúcia d’un gat. Durant tres anys el govern municipal convergent disfressat en deixava fer estelles per esclafar només el jovent. Ara, mireu quin contrasentit, en plena rua del carnaval li han tret la disfressa i ha quedat amb la cara descoberta i el cul a l’aire. El Casal Sant Jordi depèn d’ell.

Amb el tancament, en un campi qui pugui, els avis es trasplantaren sols: uns sota el seu terreny, en un petit esplai; altres al Casal de la Gent Gran; altres mostraren rebuig, després de vint-i-cinc ans arrelats en el Sant Jordi a reimplantar-se arreu i es quedaren a casa, i alguns varen trobar la pau eterna sota els xiprers de Sant Francesc.

Que n’esperàveu d’uns mitjans de comunicació que viuen de les gràcies i subvencions del govern municipal de torn? Que us ensenyessin, un per un, els talls que els hi féu la destral, els esqueixos de carn o la saba com brollava fins a fer-los caure i morir, com uns braus, a la plaça dels coloms, o que us diguessin quants diners nostres, ara desaprofitats i perduts, havia costat adequar el vell cinema Núria com a centre pel jovent en el seu temps?

Els mitjans de comunicació municipals en fan dels esdeveniments: silenci, informació adient o desinformació oportuna per contrarestar els rumors que escampa la mala gent, entre les quals m’hi compto jo: Pel silenci informatiu de la tala dels xiprers, el trasplantament de lledoners al carrer Castanyer; pel mutis del tancament del Casal Sant Jordi, l’ampliació del Casal de la Gent Gran amb tota la parafernàlia.

Al traspàs del local del Sant Jordi a l’Ajuntament li tocava el silenci per no fer reviure ferides de mentides i propostes incomplides. Ara, a causa de les cartes a “La Comarca” i a les preguntes al ple municipal, va ser necessària una intervenció urgent de la televisió municipal explicant les activitats que hi faran els quatre gats que són, amb la subvenció de deu mil euros de sa generosa majestat, el govern municipal.

Tan enganyosa era la informació visual, que en ella, s’hi barrejaven imatges d’una comissió de jovent i tècnics al Sant Jordi explicant com se’ls gastarien, amb d’altres, fàcilment confusibles, del casal Marià, ple de gom a gom, crec d’una assemblea, feta fa temps, de delegats de les escoles d’Olot.

Jo que no sóc entès d’arbres de fullam que roman i que caduca, però si estimo la natura i, odio l’engany i la mentida, crec que aquest trasplantament fet a la força, a contra natura i en mala lluna, tot i estar ben adobat, serà de fulla caduca, ja que no hi ha arrelament suficient per a sostenir un arbre plantat en males maneres.

Àngel Moliner