Estudi de les incidències a la Garrotxa entre les colles de caçadors, ramaders i habitants de les masies

Comparteix-ho amb els teus amics:

L’Agrupació Naturalista i Ecologista de la Garrotxa (ANGX) destinarà una beca a l’estudi de les incidències entre les colles de caçadors, els ramaders i els habitants de les masies. La idea és documentar els incidents per saber els efectes de la cacera en la ramadèria, l’agricultura i en la vida quotidiana a l’àmbit rural. A més, volen comprovar la repercussió real de les colles de caçadors en l’expansió dels senglars. “Veurem si es pot canviar la percepció escampada pels caçadors -ha dit Carles Santaeulària (portaveu de l’ANGX)-, a partir de la qual ells resolen el problema del senglar. Ha precisat que es tracta d’impressions propiciades pels propis caçadors que no responen a una realitat comprovada.

senglar

A més. una iniciativa particular inciada, amb l’assessorament de l’Agrupació Naturalista de la Garrotxa, ha activat la pàgina http://www.problemescaçadors.cat. La pàgina exposa: “Arran dels múltiples problemes causats per l’activitat de la caça, hem creat aquesta web per mirar d’agrupar tots els afectats per aquestes situacions. Afegeix: “Agrairíem qualsevol cooperació d’organitzacions o persones que es vulguin unir a la nostra causa”.
La idea és que els afectats puguin exposar a la pàgina la desaparició o mort del bestiar o desperfectes. Un dels creadors de la pàgina, Josep Paredes de les Planes, ha considerat que “moltes vegades els propis afectats no volen denunciar els problemes per falta de proves o perquè els caçadors parlin malament d’ells.

Senglars i caçadors
L’augment dels senglars efectuat en les darrers anys per causa del creuament entre porcs domèstics i salvatges ha propiciat la demanda de batudes. Els arguments són que els senglars entren als cultius i se’ls mengen. A més amb el morro fan forats als camps, amb els quals les màquines dels pagesos ensopeguen. També entren a les carreteres secundàries a la nit i apareixen de sobte davant dels llums dels vehicles. A vegades, provoquen sortides de carretera i accidents.
Entre els peticionaris de batudes hi han pagesos i ajuntaments. Al llarg del temps, les peticions han suposat un allargament de la temporada de caça. Això fa que la presència de les colles de caçadors també hagi pujat. Això no obstant, fins ara no havia transcendit que la caça del senglar hagués culminat en situacions de queixa. De tota manera, l’ANGX té constància del fet que tanta caça arriba a molestar els habitants de les masies.
La primera documentada és la que fa pocs dies ha obtingut sentència del Jutjat de Pau de les Planes d’Hostoles. L’origen del litigi acabat van ser les amenaces d’un caçador que va al·legar haver-se sentit intimidat pel gos de l’habitant d’una masia. El propietari de l’animal va mantenir que és inofensiu i com que el caçador va reconèixer el que va dir va ser castigat amb una multa.
Al Ripollès, un caçador també va ser denunciat pels agents rurals per haver mort un cabirol i no haver-li posat un senyal a la banya. El caçador va demanar el suport del president de l’àrea de caça i no es va sentir prou recolçat. De fet, el van expulsar per un any de l’acotament.
A partir d’aquí va exposar a l’opinió pública un seguit de males pràctiques com la de matar ocells protegits o de no obeir les ordres dels agents rurals. Li van dir que s’havia de demostrar.

llierca.wordpress.com

Comparteix-ho amb els teus amics: