Frau de llei?

ACN El president de la Generalitat, Artur Mas, presidint un dels últims consells executius de la legislatura.
Comparteix-ho amb els teus amics:

La manera com han estat convocades les eleccions al Parlament de Catalunya del proper 27S ha estat un digne colofó a la trajectòria de la política catalana durant aquesta legislatura, la tercera en cinc anys. Tot un record. Un té la sospita que tot això no ha sigut ni més ni menys que un artifici del president Mas per poder amagar les corrupteles que li han esquitxat com a dirigent d’un partit processat i per impedir que s’analitzi una gestió de govern desastrosa.

De la “Llista del President” s’ha passat a una altra encapçalada per un exmembre de l’esquerra transformadora acompanyat de les persones que han encapçalat les mobilitzacions per la independència. D’una llista que teòricament no havia de tenir polítics a una altra on el president i el pseudocap de l’oposició es posen en quart i cinquè lloc. I tot això amb una candidatura on tot el programa de govern és declarar la independència, sense concretar cap mesura davant els greus problemes que afecten la societat catalana: el model sanitari, la reforma del sistema educatiu o com fer enfront de la borsa de pobresa on s’han vist abocades centenars de milers de persones.

I no n’hi ha perquè la candidatura és un batibull de gent amb procedència ideològica tan diferents, que més enllà de la meta final, no hi ha res. És certament una aposta arriscada, perquè què passarà si no guanyen? Què si no obtenen la majoria? Què faran si obtenen la somniada victòria i ni el govern de l’Estat ni cap altra d’Europa reconeix una declaració d’independència? Serà president Mas o…qui? . Pel que hem pogut llegir de les declaracions del trànsfuga que encapçala la candidatura, tampoc està gens clar que Mas hagi de ser el pilot que porti la nau a Ítaca. Moltes incògnites per poder exemplar el nombre d’adeptes més enllà dels qui ja ho estan.

És per tot això que em demano si tot plegat no serà un frau a la llei. En primer lloc a l’Estatut que ens permet elegir un parlament del qual sortirà un govern que hauria d’administrar el país amb mesures contingudes en un programa. I en segon lloc a la trajectòria democràtica d’aquests anys d’autogovern que ens ha fet guanyar unes competències com mai havia tingut Catalunya. Un frau encara més inconfessable perquè sembla que, al seu darrere, el que hi ha és l’interès de perpetuar-se en el poder d’unes elits parasitàries del sistema polític, aprofitant la crisi econòmica i la mol·lície d’un president Rajoy, al qual el càrrec li ve massa gran.

Julio Clavijo