HI HA ALGÚ QUE NO RIU

Comparteix-ho amb els teus amics:

Un dels mals de la societat és voler ser i tenir més que l’altre.

Però a vegades això es porta a l’extrem. Quants milions d’euros necessita una persona per ser feliç i no haver de treballar mai més? Dos? Tres?

Jo diria que són suficients per tenir una caseta, cotxe, viatjar i gaudir de la vida.

I els que tenen la sort de ser artistes, esportistes d’elit, empresaris, polítics…no en fan prou amb cinquanta milions, i en volen cent. No els gastaran mai tots…ni tan sols els seus fills, però volen més. I no volen pagar impostos. Això ho deixen pels pobres.

Recordo l’anècdota d’un pobre escriptor que havia escrit un llibre d’aventures on parlava dels volcans i la natura garrotxina, volia presentar-lo i buscava alguna empresa amb força a Olot per patrocinar amb cinquanta o cent euros aquesta presentació. Va pensar en una hotel, d’una cadena important. Li van dir que no al patrocini.

Ara resulta, que la cadena d’aquest hotel ja no riu del que feia fins ara, que era amagar diners a Panamà per no pagar impostos. Aquest escriptor entén perfectament que aquest hotel no pogués donar cent euros, perquè els necessitava per evadir-los fiscalment.

L’escriptor, recorda i RIU.

Manel Fortis