Intervenen cinc dones per reconstruir el clítoris després de patir una ablació

Nerea Guisasola: Un moment durant la presentació de l'estudi 'Replay' que s'ha fet a la jornada contra la mutilació genital femenina.
Comparteix-ho amb els teus amics:

Des del 2012, s’han detectat unes 500 nenes i joves en risc de patir una mutilació genital femenina a Catalunya

Nerea Guisasola: Un moment durant la presentació de l'estudi 'Replay' que s'ha fet a la jornada contra la mutilació genital femenina.
Nerea Guisasola: Un moment durant la presentació de l’estudi ‘Replay’ que s’ha fet a la jornada contra la mutilació genital femenina.

Aquest dissabte, coincidint amb la celebració del Dia Internacional contra la Mutilació Genital Femenina, la Coordinadora d’Associacions Senegaleses de Catalunya (CASC) ha portat a terme una jornada a Girona amb taules rodones i amb l’assistència del secretari d’Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós, o el regidor de Serveis Socials de Girona, Eduard Berloso.

Ha estat en aquesta trobada on s’han donat a conèixer algunes xifres importants. En primer lloc, des del 2012, s’han detectat unes 500 nenes i joves en risc de patir una mutilació genital, un centenar d’elles aquest mateix 2015. Es tracta d’una xifra que s’ha anat estabilitzant, segons ha explicat Amorós. Des de la Generalitat assenyalen que l’executiu català va ser “pioner” en l’àmbit de la prevenció d’aquesta “tradició denigrant” creant des del 2002 les primeres taules de coordinació per prevenir la mutilació genital femenina a les comarques gironines i el Maresme.

“El 2007 es va estendre a tot Catalunya i ara ja estem en unes 60 taules, equips territorials conformats per mestres, mossos, personal de Salut i serveis socials”, ha explicat el secretari d’Igualtat. Els equips treballen de forma interdisciplinar i en permanent contacte per detectar algun canvi en l’estat d’ànim, el comportament o la salut de les nenes que poden estar en risc de patir una ablació.

Amorós destacat que en els últims 20 anys hi ha hagut un canvi de discurs pel que fa a les comunitats africanes respecte aquesta problemàtica que ha passat de veure la implicació de les administracions com una intervenció per modificar les tradicions culturals a implicar-s’hi directament per aturar l’ablació.

“Les xifres no les sap ningú, no es pot dir que tots els senegalesos, malians o egipcis estan a favor d’aquesta pràctica i, per tant el que podem explicar és que en els últims quatre anys, el protocol per possibles víctimes d’ablació s’ha activat unes 500 vegades”, ha comentat Amorós. En 400 casos, els pares han signat un document on es comprometien a evitar la mutilació de les seves filles. “Saben que si ho fan tindran conseqüències legals. No podem dir que hem salvat a 500 nenes però el que sí que podem dir és que d’aquestes 500 joves, cap d’elles ha patit una ablació”, ha assegurat Amorós.

De cara al futur, la Generalitat té clar que cal continuar en aquesta mateixa línia. D’una banda, afinar més els casos que es tracten des de les taules, que els professionals no baixin la guàrdia i s’impliquin més en totes aquelles tradicions que vulneren els drets de les dones. “Hem obert camí amb aquesta metodologia que funciona i ara el que cal és treballar amb altres temes paral·lelament com són els matrimonis forçats”, ha assegurat Amorós.

La mutilació genital femenina és aquell procediment que lesiona o altera els òrgans genitals femenins. Una forma extrema de violència masclista que durant anys s’ha fet emparant-se en “tradicions” de determinades poblacions i que vulnera els drets de les dones. Tal i com s’ha donat a conèixer en la jornada realitzada a Girona, és una pràctica molt dolorosa físicament i psicològicament i que, a més, té greus conseqüències per a la salut a curt i llarg termini ja que pot produir hemorràgies greus, problemes urinaris, quists, infeccions, infertilitat, complicacions en el part o, fins i tot, la mort. A més, també afecta l’estabilitat emocional i la vida sexual de les dones.

Des de la comissió de dones de la territorial del CASC, la seva presidenta, Sira Kande, assenyala que cal potenciar la implicació de les comunitats i l’educació entre els més joves. “Avui és un dia molt important per a nosaltres perquè per primer cop organitzem una jornada així nosaltres, des de l’entitat, i això demostra que les comunitats comencen a estar conscienciades”, ha explicat.

Kande assenyala que cal enfocar aquesta xacra des de la Sanitat Pública amb més informació i xerrades perquè tant les dones com els homes coneguin els efectes que genera la mutilació femenina. “Nosaltres de cara a l’any vinent editarem material didàctic i ho donarem a conèixer a partir del teatre, una bona eina de sensibilització, molt potent”, ha detallat.

En aquest sentit, la presidenta assegura que està convençuda que els casos d’ablació a les comarques gironines han disminuït els darrers anys. Tot i això, tal i com assegura la mediadora i membre de l’estudi ‘Replay’, Dialla Diarra, cal implicar més les comunitats. “Hem vist amb aquest estudi que hem fallat en moltes coses, les xerrades i tallers estan molt bé però no funcionen si la comunitat no s’implica”, ha lamentat.

Segons Diarra, les mateixes entitats i ciutadans subsaharians volen acabar amb aquesta pràctica però no sabem “com fer-ho”. “Hi ha moltes dones que desconeixen que els problemes que pateixen provenen de l’ablació, els fa vergonya parlar-ne o tenen por. També hi ha molts joves i nens que no saben que això succeeix avui en dia i cal informar més”, ha assegurat.

La jornada d’aquest dissabte a Girona, a l’espai Marfà, ha comptat amb la lectura de poemes entorn a aquesta temàtica, taules rodones, xerrades i la lectura d’un manifest conjunt. Durant la trobada, s’ha posat especial èmfasis en la necessitat d’implicar els homes en la lluita contar l’ablació i s’ha destacat com el context cultural també té a veure en la tipologia de mutilació genital que es porta a terme i la necessitat que siguin les pròpies comunitats que, a través del debat i la informació, s’adonin i prenguin consciència de les conseqüències perjudicials d’aquesta pràctica.

Segons les dades provisionals del padró a gener del 2015, a Catalunya hi ha 6.595 nenes i joves de 0 a 19 anys de nacionalitat estrangera que provenen de països amb ètnies practicants de l’ablació, principalment a Senegal, Gàmbia, Nigèria o Mali.

Segons les estimacions de Nacions Unides, al món hi ha entre 100 i 140 milions de nenes i dones mutilades. Si continua la tendència actual, al 2030 aproximadament 86 milions de nenes d’arreu del món patiran alguna forma de mutilació genital femenina.