JARC-COAG adverteix marxar del codi de les bones pràctiques comercials

Comparteix-ho amb els teus amics:

L’organització agrària demana a la nova consellera més diners per un sector que s’està “ofegant”

Lourdes Casademont: (D'esquerra a dreta) El videpresident de JARC-COAG a Girona, Antoni Caulas, i el president a Catalunya, Francesc Boronat.
Lourdes Casademont: (D’esquerra a dreta) El videpresident de JARC-COAG a Girona, Antoni Caulas, i el president a Catalunya, Francesc Boronat.

JARC-COAG s’està plantejant sortir del codi de les bones pràctiques comercials en la cadena alimentària que va crear el Departament d’Agricultura el 2011 com una eina pionera. “Estem molt decepcionats perquè no s’aplica i ens estem plantejant marxar-ne amb un cop de puny a la taula perquè no volem ser còmplices d’aquelles empreses que no ho fan correctament”, ha explicat el seu president, Francesc Boronat. Afirmen sentir-se “totalment desemparats” amb les “pràctiques abusives” i les vendes per sota del preu de cost del producte. Per altra banda, demanen a la nova consellera, Meritxell Serret, que aposti per una major inversió al sector –es queixen que actualment el Govern hi destinava un 1% dels pressupostos-. L’organització agrària alerta que el sector està a “l’UVI” perquè s’està “ofegant”. En els últims vint anys Catalunya ha perdut gairebé la meitat de pagesos i ramaders, passant de 50.938 persones censades el 1994 a 26.031 aquest any, es a dir, prop d’un 49% menys.

JARC-COAG demana al Govern que faci una aposta clara per aquest sector estratègic que està vivint moments molt difícils. Segons paraules del seu president, Francesc Boronat, el sector està a l'”UVI” i s’està “ofegant”. Demanen més ajuts directes pels agricultors i ramaders professionals per tal que s’eviti el degoteig de tancament d’explotacions i les pèrdues per un “mal funcionament” de la cadena alimentària. Es queixen un cop més que els preus dels productes són baixos d’origen –fins al punt que no cobreixen el cost de producció- i de les “pràctiques abusives” de les grans distribuïdores que s’enduen un marge important.

Per tot això, s’estan plantejant marxar del codi de les bones pràctiques comercials al llarg de la cadena alimentària que va crear el Departament d’Agricultura l’any 2011 com a una eina pionera a l’estat espanyol. Segons Boronat, “estem molt decepcionats perquè no s’aplica i ens estem plantejant marxar-ne amb un cop de puny a la taula perquè no volem ser còmplices d’aquelles empreses que no ho fan correctament”. En aquest codi hi ha representat el sector agrari i també les grans distribuïdores així com les petites i mitjanes empreses i la seva adhesió és voluntària.

Demanen a l’administració que vetlli pel compliment dels terminis de pagament de les produccions així com les sancions de les pràctiques comercials abusives que perjudiquen els productors. Segons Boronat, l’actual llei que regula la cadena de l’alimentació espanyola és “incompleta” i no obliga a pagar per sobre del preu de cost. Per això creuen que caldria una normativa europea que els emparés i els protegís d’aquestes pràctiques.

Demanen als ajuntaments bonificar al màxim l’IBI

L’organització agrària ha enviat a tots els ajuntaments un comunicat on els demana que bonifiquin fins al 95% -el màxim permès per llei- l’IBI de les construccions agrícoles i ramaderes situades en sòl rústic. Segons diuen, no poden assumir una major pressió fiscal derivada dels nous criteris de valoració cadastral i entenen que el sector agrari contribueix a fomentar l’ocupació. A més a més, la setmana que ve es reuniran amb les entitats municipalistes –la FMC i l’ACM- per demanar que s’apliqui aquesta mesura.

Un 49% menys de pagesos i ramaders catalans que fa 22 anys

Relacionat amb les dificultats que viu el sector, JARC-COAG ha donat a conèixer l’evolució del cens agrari de l’Institut d’Estadística de Catalunya. El nombre de professionals des del 1994 s’ha reduït un 49% passant dels 50.938 que hi havia el 1994 als 26.031 actuals. Una altra dada que preocupa és l’envelliment. Així, un 38,2% dels titulars d’una explotació agrària té 65 anys o més quan fa vint anys només representava un 24,6%.

A la demarcació de Girona aquesta reducció ha estat més accentuada, amb un 57% menys de professionals del camp que fa 22 anys. S’ha passat de 8.889 censats el 1994 a 3.795 aquest any. Entre els sectors estratègics gironins hi ha el sector porcí, que ha passat de tenir 1.861 granges el 1999 fins a les 844 el 2009, és a dir, un 54,65% menys.

Davant aquesta situació, JARC-COAG reclama un “pla de xoc” amb urgència. Segons el vicepresident de JARC-COAG a Girona, Antoni Caulas, l’empresa familiar agrària desapareixerà en menys de cinc anys perquè la situació és insostenible si les administracions no aposten per aquest sector estratègic. I recorden que és una paradoxa que el sector agroalimentari sigui un dels motors més importants de l’economia catalana mentre el sector agrari lluita per sobreviure.