Joan Carles Folia: “ajudar a la gent a créixer és fantàstic”

Comparteix-ho amb els teus amics:

En Joan Carles Folia ha obert un centre d’assessorament a Olot per ajudar a famílies, docents, empresaris… A les persones en general.

Foto: Joan Carles Folia – COACH

Per què es dedica a fer créixer a tothom?
Un professor em va dir que tenia capacitat per convèncer a la gent i m’ho vaig creure.

I els convenç a tots?
Només als que estan disposats a canviar si una cosa no t’agrada busca un altre camí, segurament encertaràs.

I si t’equivoques?
Tots tenim dret a equivocar-nos i tornar a intentar una altra opció. Al que no hauríem de tenir dret és a resignar-nos. De vegades la vida t’obliga a fer-ho Les circumstàncies de la vida t’obliguen a adaptar-te. L’adaptació és una capacitat molt desitjable, la resignació és un estat emocional modificable.

I què els explica als pares sobre els seus fills?
Que els deixin utilitzar els ganivets per tallar la carn amb 5 anys, que els deixin creuar el carrer sols amb 7 anys després de mirar a banda i banda, que es planxin la roba a partir dels 12 i amb 16 que siguin capaços de mantenir una conversa amb qualsevol persona del món.

Què vol dir?
Que els pares i les mares confonen educar els seus fills amb aïllar-los d’una vida que presenta dificultats i èxits. Han d’oferir una gamma de situacions on aconseguir els objectius i no aconseguir- los vagin alternant-se.

Els sobre protegim
En els últims 20 anys hem multiplicat per tres l’índex de suïcidi juvenil, vostè veurà.

També parla amb els mestres.
Sí. Els animo a treballar les capacitats de cadascun dels seus alumnes. La cognició és important però també ho és, saber parlar en públic, respectar l’opinió de l’altre i treballar en equip quan la teva opció era la contrària.

Encara memoritzem massa, no?
Fa tres dècades estar preparat era disposar de molts títols, ara per estar preparat has de dominar les habilitats socials i tenir una actitud resilient. Abans era la societat del saber ara s’imposa el ser.

¿I els professors s’ho creuen?
Per descomptat, he compartit moltes hores amb tots ells i estan d’acord amb aquesta teoria. Només necessiten més reconeixement i més recursos per fer bé la seva feina.

També provoca empresaris i treballadors.
Els provoco perquè ells em criden perquè ho faci. Alguns caps volen saber como poden conduir millor als seus equips sense caure amb la imposició i el mal rotllo.

I això es pot fer?
Manar equips des de la imposició és fàcil però poc avantatjós i gratificant. Fer-ho des de la solidaritat i el reconeixement extern és productiu i plaent.

I com provoca als treballadors?
Anar a treballar es pot viure com una obligació o com una activitat estimulant i reconfortant. Només depèn d’on situem el focus de les nostres expectatives i de les nostres lamentacions. Somriu quan t’aixequis per anar a treballar, tot fluirà molt millor. Aixeca’t rondinant i sempre tindràs un treball immund.

En el seu llibre “21 dies buscant la felicitat” em provoca per ser feliç?
En aquest llibre li proposo diverses coses perquè quan vostè es trobi en el minut final de la seva vida pugui tenir la sensació real d’haver viscut i no d’haver sobreviscut. Si em promet intentar-ho no cal que es llegeixi el meu llibre.
Canviï el que no li agradi, no pensi mai que la situació anirà a pitjor, per l’experiència acumulada canviar és només canviar i generalment anem a millorar.

En el centre del carrer Mulleres, 36 et puc ajudar.

Joan Carles Folia – COACH (1967) Nascut a Terrassa porta més de 9 anys recorrent el món, parlant amb pares, professors, empresaris, assalariats, rics i pobres, … Intenta remoure consciències i convèncer a la gent que quan una cosa no et fa feliç o no funciona hem de provocar un canvi. Remoure l’interior de la gent i ampliar el focus són les seves estratègies.