Justícia revisa tot el Codi civil de Catalunya per suprimir-ne les expressions masclistes

Comparteix-ho amb els teus amics:

Els òrgans de govern de les associacions d’utilitat pública seran paritaris

Segons la redacció actual del Codi civil de Catalunya, “s’entén que les denominacions en gènere masculí referides a persones inclouen dones i homes, llevat que del context se’n dedueixi el contrari”. Fa 17 anys, aquest principi general estava socialment acceptat però, ara, s’ha convertit en una expressió clarament discriminatòria. Malgrat l’evolució cap a un llenguatge més feminitzat i igualitari, els sis llibres del Codi civil estan amarats de l’androcentrisme endèmic dels textos legals.

És per això que el Departament de Justícia n’està fent una revisió exhaustiva per identificar-ne totes les expressions sexistes i substituir-les per d’altres que acabin amb la invisibilitat de les dones. La feminització de l’articulat serà coherent amb una nova disposició al primer llibre, que inclourà “la igualtat i la no discriminació per raó de gènere” com una norma d’aplicació general en el conjunt de la legislació civil.

Reflex d’una societat heteropatriarcal

Les juristes hi han identificat els articles propis d’una visió heteropatriarcal, com la referència al “concebut”, que se substituirà per la “persona concebuda” o per una redacció alternativa com “es té la consideració de persona des de la concepció”. Altres articles obvien la dona en l’àmbit patrimonial, com si no actués en el mercat o no fos titular de relacions i drets. És el cas de la menció al “masover” o al “bon pagès”, que quedaran substituïts per “la bona pagesia” i “la masoveria”.

En relació amb les decisions sobre el propis cos, la nova redacció també posarà de manifest que “correspon a la dona la decisió sobre la interrupció voluntària del seu embaràs en les condicions que determinen les lleis”.

Més fundacions i associacions amb paritat als òrgans de govern

La revisió feminista té un impacte complet en alguns llibres com el tercer, dedicat a les persones jurídiques com les associacions i les fundacions. Els canvis hi tindran efectes tan pedagògics com legals. En relació amb les fundacions, la redacció actual només es refereix als “patrons” i a la diligència “d’un bon administrador”, que se substituirà per “persona bona administradora”.

D’altra banda, les associacions o fundacions amb participació majoritària de la Generalitat hauran de tenir una composició paritària en els òrgans de Govern, d’acord amb el principi d’igualtat entre dones i homes. La paritat també serà obligatòria per a les associacions o fundacions declarades d’utilitat pública. La paritat serà exigible, sempre que sigui compatible amb l’objecte social de les organitzacions.

Exceptio plurium concubentium

En relació amb les reclamacions de paternitat, el Codi civil dedica un article a les “relacions sexuals de la mare amb altres homes” durant el període de concepció de la criatura, cas conegut com a exceptio plurium concubentium. La norma protegeix les dones davant de pares que, amb aquest pretext, vulguin defugir de la seva responsabilitat. És a dir, que la prova de relacions sexuals de la mare amb altres homes durant el període de concepció és insuficient per qüestionar la paternitat.

Sense alterar l’objectiu, se suprimiran frases com “les relacions sexuals de la mare amb un home diferent […] durant el període legal de concepció” i se substituiran per una redacció que posarà èmfasi en les proves d’ADN per a determinar la relació de paternitat, deixant de banda l’evident irrellevància del nombre d’homes amb qui la mare hagi mantingut relacions sexuals. D’aquesta manera, la nova redacció subratllarà el dret al propi cos i a unes relacions sexuals lliures.

Estudi d’altres experiències internacionals

Per als supòsits que no es poden resoldre amb les fórmules anteriors, les expertes en dret civil encarregades de la revisió encara han d’analitzar i estudiar les millors propostes i estratègies per tal de superar les referències actuals, com desdoblar-les en femení i masculí o cercar altres possibles vies no discriminatòries. Durant aquest procés, tindran en compte les fórmules emprades en revisions en clau femenina d’altres textos legals internacionals.

De la nova redacció se’n fa càrrec el tàndem d’expertes civilistes M. del Carmen Gete-Alonso i Elena Lauroba, que són les codirectores del grup de treball de Gènere de la Comissió de Codificació de Catalunya, del qual també en formen part les professores Cristina González Beilfuss, Món Tur Rancero, Judith Solé, Esther Farnós i Albert Ruda González.

Gete-Alonso és doctora en dret per la Universitat de Barcelona (UB) i catedràtica de Dret Civil a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha col·laborat i format part de la Comissió de Codificació en diverses legislatures. Ara, a més de codirectora del grup de treball de Gènere, n’és la presidenta de la secció de Persona i Família. Es cofundadora i membre del “Movimiento Carmona para la feminización del Derecho privado”. Especialista en Dret de la persona, família i dret patrimonial, autora de nombroses obres, articles de revistes i capítols de llibres en aquests àmbits. També ha estat presidenta de la Junta Arbitral de Consum de Sabadell.

Lauroba és doctora en dret i titular de Dret Civil a la Universitat de Barcelona (UB). Ha col·laborat amb la Comissió de Codificació des de 2008 i ha format part de l’Observatori de Dret Privat. Ara, a més de codirectora del grup de treball de Gènere, n’és la presidenta de la secció d’Harmonització. També ha estat directora general de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia i la primera comissionada de polítiques de gènere de la UB. La seva recerca actual se centra en els drets reals, el dret de família i successions, el dret de les persones jurídiques i els ADRs. És la presidenta del grup espanyol de l’Associació Henri Capitant des amis de la culture jurídiques française.

La Comissió de Codificació de Catalunya

Els treballs de redacció de l’avantprojecte de llei per feminitzar el Codi civil van a càrrec de la Comissió de Codificació de Catalunya, que és un òrgan extern, expert i plural, encarregat de dissenyar, desenvolupar i revisar el dret civil propi de Catalunya. Totes les lleis que conformen el Codi civil de Catalunya han estat aprovades a partir de les propostes fetes per la Comissió de Codificació, que està formada per professionals de reconegut prestigi de l’àmbit jurídic. La presidenta d’aquest òrgan col·legiat, i paritari des d’aquesta legislatura, és la consellera de Justícia, i el vicepresident és el director general de Dret i d’Entitats Jurídiques.

Les propostes de la Comissió de Codificació les revisa l’Observatori de Dret Privat de Catalunya, un altre òrgan assessor del Departament integrat per tots els exconsellers i exconselleres de Justícia, pels representants de les principals institucions jurídiques i per una persona experta designada per cadascun dels grups parlamentaris.

Un Codi civil viu, adaptat als temps i al servei de les persones

El Codi civil és una norma d’aplicació principal, que converteix el dret civil espanyol en una regulació subsidiària a Catalunya. Aquest Codi és viu i el Parlament de Catalunya l’actualitza per dotar-lo de la màxima vigència, perquè doni resposta legal als reptes socials d’avui.

El Codi civil agrupa les normes jurídiques que regulen les relacions personals o patrimonials entre persones privades, tant físiques com jurídiques. El corpus legal vigent a Catalunya sobre dret civil el formen sis llibres dedicats a diferents matèries que regulen. El primer (2002) estableix l’estructura i sistemàtica del Codi civil de Catalunya; el segon (2010) està dedicat a la persona i la família; el tercer (2008), regula les persones jurídiques com les associacions i fundacions; el quart (2008), les successions; el cinquè (2006), la propietat; i, finalment, el sisè (2017), a les obligacions i els contractes. Per tant, del Codi civil en depenen tant els testaments com la compra d’un pis, la gestió d’una comunitat de veïns o el règim econòmic matrimonial, entre d’altres. Els sis llibres actualitzen i amplien la regulació que des de fa segles existeix a Catalunya en matèria de dret civil, que és testimoni d’una història mil·lenària.