La crisi i la Grossa de Cap d’Any afecten les vendes de la Loteria de Nadal a les comarques gironines

RECOLONS, ÀLEX - ACN · ID 118444/937106 Imatge d'una compradora a l'administració de loteria número 4 de Figueres.
Comparteix-ho amb els teus amics:

Les vendes de números de loteria de la Grossa de Nadal i de la Grossa de Cap d’Any estan experimentant evolucions desiguals a Catalunya. Mentre algunes administracions de Loteria Nacional, consultades per l’ACN, han vist frenar el descens dels últims anys, punts de venda de Grossa de Cap d’Any han consolidat les vendes de l’any passat, primer del sorteig organitzat per la Generalitat, i les han incrementat. Els venedors de loteria espanyola atribueixen la fi del descens a la tímida recuperació econòmica però alguns admeten que la loteria catalana també fa que les vendes no repuntin més.

RECOLONS, ÀLEX - ACN · ID 118444/937106 Imatge d'una compradora a l'administració de loteria número 4 de Figueres.
RECOLONS, ÀLEX – ACN Imatge d’una compradora a l’administració de loteria número 4 de Figueres.

Lliçà d’Amunt, primera població on va caure la Grossa de Cap d’Any, també ven la de Nadal

A l’administració de loteria número 2 de Lliçà d’Amunt, l’Olga Merino assegura que les vendes “van bastant bé” i creu que hi haurà més facturació que l’any passat, tot i que es mostra prudent fins que es tanqui del tot. Explica aquest repunt per la influència de l’anunci del sorteig d’aquest any: “La publicitat ha estat molt bona i ha calat a la gent”. Merino creu que hi ha coses però que no canvien, com que “la gent se’n recorda a última hora” i per això els dies de més venda són els previs al sorteig de dilluns.

L’any passat el primer sorteig de la Grossa de Cap d’Any va fer caure el premi en un supermercat d’aquesta població però Merino assegura que ni això ni el fet que la loteria hagi de conviure amb aquest nou sorteig els ha afectat. “Amb la Grossa es fan compres més individuals perquè hi ha pocs bitllets de cada número i els grans col·lectius i les grans empreses no arriben amb un sol número de la Grossa”, apunta.

El supermercat que va repartir la sort el passat 31 de desembre sí que han notat un augment de les vendes de butlletes i a principis de setmana ja en portaven més de 8.000, xifres que asseguren són molt superiors a les de l’any passat. Reconeixen que tot i l’augment de vendes hi ha clients escèptics que els diuen que si l’any passat va tocar en aquest supermercat aquest any no repetiran.

Per si de cas els clients compren les seves butlletes, especialment aquells que l’any passat no ho van fer. Aquest és el cas de la Maria Jiménez, que a la sortida del supermercat explica a l’ACN que l’any passat no en va comprar cap tot i ser una habitual i per això aquest any es va afanyar i no ha esperat a que s’acabés. El mateix han fet Juan Blánquez i la seva dona Dora, que ja han comprat quatre butlletes al supermercat. Ells tampoc en van comprar l’any passat i expliquen que, en part, va ser perquè “hi havia poca publicitat”.

Sobre les possibilitats que la sort torni a caure al mateix lloc tenen visions oposades. El Pedro es pregunta “perquè no”, mentre que la Dora diu que no creu que es torni a repetir. “Al caure a prop de casa, aquest any n’hem comprat més però no crec que aquest any torni a tocar”, afirma.

La crisi i la Grossa de Cap d’Any afecten les vendes de la Loteria de Nadal a les comarques gironines

Com passa des de l’inici de la crisi, la venda de loteria de Nadal a les comarques gironines també baixarà aquest any. De fet, moltes administracions de loteria de la demarcació asseguren que en els últims anys les vendes han caigut una mitjana del 15% i que aquest any no serà una excepció. Ramon Casellas, de l’administració de loteria número 4 de Figueres, assegura que el descens de les vendes es deu, bàsicament, a la crisi, tot i que també hi influeix l’aparició de la Grossa de Cap d’Any. “La crisi ens està fent mal, molta gent no es pot gastar els 20 euros que costa un dècim i cada cop és més normal que un dècim se’l reparteixin entre dues o més persones, el que es nota molt a la caixa”, afegeix Casellas.

Del mateix parer és el Daniel, de l’administració número 2 de Figueres, que afegeix que cada dia es fa més difícil vendre dècims a 20 euros. En aquest sentit, apunta que la fórmula de la Grossa de Cap d’Any, amb dècims a 5 euros, “és una estratègia comercial molt més encertada en els temps que corren” i que són molts els que pensen que seria bo que en un futur es fessin particions més petites per “poder competir en igualtat de condicions amb la Grossa”.

Sobre la Grossa de Cap d’Any, en Daniel lamenta que, com en molts altres aspectes del dia a dia, també s’ha “polititzat” el sorteig de Nadal. “És una opinió personal, però jo crec que la politització de les rifes de Nadal ens està afectant molt”, apunta. Afegeix que molts clients, influïts pel clima polític que viu el país, li pregunten “si té la loteria catalana, que ja no en volen de l’espanyola” i marxen sense comprar un dècim quan fins ara era una tradició.

Pel que fa a les vendes de la Grossa de Cap d’Any, a molts dels comerços consultats ja s’han igualat o superat les xifres de l’any passat. Un d’aquests és la Llibreria la Ploma, situada al carrer de la Rutlla de Figueres, en ple centre de la ciutat. La Carme, la seva propietària, explica que enguany la venda de la Grossa ha estat més “progressiva” perquè es va començar a vendre a l’estiu i que no ha tingut el component d'”histerisme” de la de l’any passat quan molta gent pensava que se’n quedaria sense.

En aquest sentit, l’Abel Granda, de la Llibreria Low Cost, també de Figueres, creu que tots, Govern i venedors, “hem après dels errors de joventut de l’any passat” i que les vendes així ho reflecteixen. Com la Carme, creu que el fet de començar la seva comercialització a l’estiu, i que les sèries siguin de 50 números en comptes de 30 han impulsat les vendes que a mesura que s’acosti el sorteig “aniran creixent encara més”.

Les administracions del Camp i l’Ebre confien en salvar els mobles

A la ciutat de Tarragona el ritme de vendes de dècims de la Rifa de Nadal s’ha disparat a pocs dies del sorteig amb moltes compres d’última hora, que permetran igualar els registres de l’any passat. Aquesta és la previsió de Pere Sans, titular de l’administració número 1, a la Rambla Nova, que l’any passat va patir una davallada del 25%. Sobretot per la crisi i, en menor mesura, apunta, per la Grossa de Cap d’Any.

Precisament, la Botiga del Cafè de la Rambla Nova de Tarragona va repartir l’any passat 30 butlletes del segon premi del sorteig de la Generalitat i enguany ha augmentat les vendes. L’apoderada de la botiga, Rosa Borràs, explica que entre les anècdotes dels afortunats hi ha el cas d’una clienta que va comprar sis butlletes premiades amb 32.500 euros. “En va comprar una per a ella i una per a cadascun dels seus cinc fills, i els les va donar el dia Reis”, celebra.

Amb l’esperança d’esgarrapar algun pessic d’un gran premi que des de fa anys es resisteix, les Terres de l’Ebre també continuen jugant a la loteria de Nadal amb un ritme de despesa en dècims i números força similar als últims temps. Ho corrobora la venedora de l’administració de loteria número 2 d’Amposta, Vicky Roig. L’increment de demanda dels dies previs de sorteig determinarà la quantitat final. “La gent espera al final i es ven de valent”, apunta.

L’administració, coneguda també com La Bruixa del Riu, ja va repartir més de 22 MEUR d’un segon premi l’any 2001 i tres milions d’un cinquè l’any 2005. Reben trucades d’arreu de l’Estat buscant números concrets als quals estan abonats. Els que contenen el 13 o el 69, diu Roig, es troben entre els més sol·licitats. La venedora opina que la irrupció de la Grossa de la Generalitat no ha perjudicat el negoci de l’administració. “La gent diu que se’n ven menys que l’any passat quan va sortir”, apunta.

A Lleida, les vendes augmenten un 10% en algunes administracions

A Lleida, les vendes de loteria pel sorteig del 22 de desembre en algunes administracions han augmentat un 10% respecte a l’any passat. Així ho ha explicat la propietària de l’administració 11 de Lleida, situada al carrer del Carme, Maria José Rodes. “Sembla que la venda s’ha animat una mica, sobretot aquest mes”, ha explicat Rodes, que considera que un dels motius d’aquest augment és el fet que la seva administració va repartir l’any passat el segon premi en el sorteig de Reis.

Pel que fa als números més demandats, les terminacions amb 13 i 15 segueixen sent les més sol·licitades i ja estan exhaurides fa dies. “Hi ha gent que ve buscant un número concret com la data de naixement del nen, però és complicat”. En el seu cas, a més, han acabat els números finalitzats en 8.

La Bruixa d’Or de Sort augmenta les vendes de loteria de Nadal en prop d’un 13%

L’administració de loteria més famosa i concorreguda de les terres de Lleida ha augmentat en prop d’un 13% la venda de dècims de loteria de Nadal aquest any. Segons l’administrador, Xavier Gabriel, les vendes traduïdes en xifres representen uns 2,7 milions de dècims venuts i uns 54 milions d’euros facturats en loteria. L’augment més notable és en les vendes a través de la xarxa, un 87%.

On sí que ha notat descens és en la compra de participacions ja que, segons Gabriel, la marca de la Bruixa d’Or està tant consolidada que els clients volen un dècim sencer de l’administració de Sort. Les probabilitats que té aquesta administració de repartir algun dels tretze premis importants de la Rifa són del 18,5% per la qual cosa en un cap de setmana qualsevol del mes de novembre o desembre es fan llargues cues que poden arribar a les dues hores d’espera.

A Vic les manies dels “números lletjos” s’han deixat de banda

Aquests dies a l’Administració número 3 de Vic, el Cau del Drac, no hi ha grans cues per adquirir números del sorteig del proper 22 de desembre, però sí un degoteig constant d’entrades i sortides de clients. El responsable, Miquel Colina, ha explicat a l’ACN que el ritme de vendes s’ha disparat a principis d’aquest desembre “amb la febre de les compres de Nadal” i el Mercat Medieval de Vic, però també per la influència de l’anunci de la loteria d’enguany, “que sembla que ha agradat bastant i la gent s’ha recordat de comprar”.

Miquel Colina ha assenyalat que des de la seva administració, que l’any 2005 va repartir 510 MEUR, no ha notat que els ciutadans hagin deixat de comprar per la influència del sorteig de la Grossa. “L’any passat potser va afectar una mica per una qüestió de novetat”, però ara la gent “vol jugar-ho tot”. “Potser no en la quantitat que voldrien”, apunta Colina, “però es juga una mica de cada i no han deixat de comprar una per l’altra”.

El responsable de l’administració número 3 de Vic ha destacat que “les manies pels números lletjos s’han deixat de banda”, i ara els clients compren números que potser fa uns anys haguessin descartat perquè han vist “que també toquen”. Segons Miquel Colina, els clients han deixat enrere la tendència de compartir números i comprar més participacions com a conseqüència de la crisi -un model que s’havia instaurat en els últims anys-, i han passat “almenys a comprar un dècim cadascú”.

Augment de Grossa de Nadal i balanç desigual per la de Cap d’Any a Barcelona

A Barcelona tres de les administracions més emblemàtiques de Grossa de Nadal sembla que han aturat la davallada de vendes dels darrers anys. Al Gato Negro, al carrer Pelai, es veuen sovint les tradicionals cues i han crescut sobretot les vendes per internet, mentre que a la Valdés, a la Rambla, també han crescut lleugerament les vendes. Pedro Fortuño, de l’administració de la plaça Urquinaona, explica a l’ACN que les vendes van “una mica millor que l’any passat, com si l’economia s’hagués mogut una mica”, però tampoc ho assegura, perquè es podria deure al fet que l’any passat van vendre part de dos cinquens premis. “Com a mínim hem parat de baixar”, diu.

Cada any hi ha números emblemàtics, com la data de la visita del Papa a Barcelona o la del terratrèmol de Llorca (Múrcia), però aquest any li han demanat molt el 41014, un capicua pel qual no troba cap explicació, més enllà de la data del 4 d’octubre d’aquest any. “Però hi ha alguna cosa més al darrere que no sé, se m’escapa”, reconeix intrigat.

Respecte l’afectació que pot tenir la Grossa de Cap d’Any en les seves vendes, Fortuño admet un doble risc: la competència pura i dura, i un suposat boicot encobert de certs sectors sobiranistes en contra de la loteria estatal.

De fet, les vendes de la Grossa de Cap d’Any, han estat desiguals, almenys als punts de venda consultats per l’ACN. Al barri de les Corts, dues papereries molt properes han tingut resultats força diferents. Una ha venut una mica més que l’any passat, mentre la Maite, de la papereria Itziar, explica que les vendes de l’any passat van ser espectaculars però aquest any s’han reduït un 40%.

Segons ella, aquest descens és degut bàsicament al fet que la gent tenia moltes expectatives amb el nou sorteig, però els pocs premis repartits van decebre. A més, els consumidors encara no saben ben bé com funciona, ni el preu dels bitllets, que confonen amb els dècims de Nadal, o el fet que aquest any hi haurà més premis. Tot i així, l’any que ve seguiran venent bitllets de Cap d’Any.

Per contra, en un estanc de la cèntrica Porta Ferrissa, l’Anderson, d’origen brasiler, explica a l’ACN que les vendes van molt bé, millor que l’any passat, ja que se li han exhaurit dues vegades els bitllets i n’han tornat a demanar. A més, la gent compra diversos bitllets del mateix número per compartir-lo amb amics, família o companys d’empresa.