La CUP d’Olot insta l’Ajuntament a treballar de forma consensuada i participada per revertir la situació de l’habitatge a la ciutat

Comparteix-ho amb els teus amics:

La CUP d’Olot insta l’Ajuntament a treballar de forma consensuada i participada per revertir la situació de l’habitatge a la ciutat.

El Ple de la setmana passada va aprovar una moció de la CUP Olot perquè s’actualitzi el Pla Local d’Habitatge d’Olot, aprovat el 2010 i que es va acabar el 2016. Per a nosaltres, i després que hagin passat tres anys de la fi d’aquell pla i no se n’hagi fet ni cap valoració ni cap actualització, i molt menys s’hagin tirat endavant polítiques d’habitatge emmarcades en un pla estratègic, pensem que és el moment d’encarar la problemàtica de l’habitatge a la nostra ciutat.

Durant el passat mandat, la CUP i altres formacions de l’oposició vam presentar un total de 14 mocions vinculades a habitatges, de les quals 8 es van aprovar. Algunes d’aquestes mocions aprovades demanaven garantir el dret a un habitatge digne, crear un registre de pisos d’ús turístic, inventariar la situació dels habitatges i locals comercials, aconseguir pisos de lloguer social i demanar la gestió municipal dels pisos propietat de la SAREB. D’aquestes mocions aprovades, encara a hores d’ara no sabem què s’ha fet efectiu, però preveiem que alguna cosa de forma parcial, ja que les paraules del regidor d’habitatge durant el ple donaven a entendre que no se’n surten a l’hora d’actual sobre els grans i petits tenidors.

Per a nosaltres, a Olot hi ha tres problemes que cal abordar i que nosaltres hem vingut denunciant i explicant durant el passat mandat:

1. L’existència de molts habitatges buits o desocupats, propietat de petits i grans tenidors, que no s’estan posant al mercat del lloguer, ordinari i social. Les accions que s’han dut a terme no han funcionat; ho reconeixia el mateix regidor d’habitatge quan, amb una pregunta per escrit que també vam formular durant el passat ple, ens deia que el Pla de Mobilització d’Habitatges Buits i Programa d’Inspeccions només havia obert 11 expedients i cap s’havia conclòs satisfactòriament; ell mateix deia que calia replantejar-se el Pla i plantejava rebaixar expectatives i forma de treball. Al.ludia a deixar de fer servir eines més coercitives i buscar més el diàleg i l’acord amb els tenidors d’habitatges. Sigui com sigui, la realitat és que a Olot falten pisos de lloguer, sobretot per a les classes populars i treballadores, que no poden destinar gran part dels seus recursos a pagar l’habitatge. Cal recordar que durant el 2018, els preus del lloguer d’Olot havien augmentat un 11% i que no hi havia pisos assequibles per a les rendes més baixes. Aquesta situació continua encara avui.

2. El segon problema que veiem nosaltres és la manca de rehabilitació per destinar els habitatges a lloguer. Sovint veiem que s’expedeixen permisos d’obra per rehabilitar habitatges particulars o per convertir habitatges residencials en habitatges d’ús turístic; així, per exemple, veiem com de dos habitatges se’n fan tres i no costa gaire veure com el nombre d’habitatges d’ús turístic que s’ofereixen als webs no para de créixer. Pensem que des de l’Ajuntament s’ha d’haver detectat aquesta situació i que caldria exercir un control sobre quin és el destí d’aquesta rehabilitació, establir una moratòria en les llicències de pisos turístics, realitzar inspeccions i imposar multes als pisos il.legals, però també incentivar amb mesures fiscals que els habitatges rehabilitats es posin a lloguer i garantir que aquest lloguer es farà efectiu amb l’aval de l’Ajuntament. A més, la posada en marxa del programa HolaDomus no resoldrà aquesta situació perquè només cobreix la inversió per rehabilitació destinada a millorar l’eficiència energètica i té un topall de despesa; per altra banda, nosaltres pensem que pot comportar un procés de gentrificació dels veïns de determinades zones d’Olot que viuen en habitatges de lloguer que es puguin acollir a aquest programa, ja que potser els propietaris, un cop rehabilitats, els destinaran a pisos turístics o els apujaran els lloguers, que no podran assumir.

3. El tercer problema ve derivat dels dos anteriors: la manca d’habitatge de lloguer a la nostra ciutat, sobretot destinat a les classes populars i treballadores. Els lloguers no paren de pujar i les famílies i els joves que es volen emancipar no troben lloguers assequibles als seus ingressos. A més, les mesures que ha anunciat l’equip de govern no es concreten i encara trigaran, com és ara la construcció d’un bloc de pisos al terreny que hi ha prop de l’edifici de la Brigada Municipal, que ha de construir l’Incasol, i del qual no en sabem res.

Per tot això, des de la CUP pensem que sí que podem fer coses a nivell d’Olot i per això vam presentar la moció, vam fer una pregunta per escrit i també vam proposar durant la campanya electoral.

– Demanem que s’actualitzi el Pla Local d’Habitatge, conclòs des del 2010, a fi de recollir tota la informació que s’ha anat recollint fins ara, definir quina estratègia cal seguir a partir d’ara i incorporar totes les situacions i circumstàncies que s’han produït, com ara el fenomen dels pisos turístics, la definició de l’infrahabitatge i els nous marcs legals, com la llei 24/2015 i sobretot el decret 17/2019 de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge. Aquesta actualització del PLH s’ha de fer de forma participada i consensuada amb tots els partits de l’Ajuntament i tots els actors implicats, des de la PAH Olot fins als API i constructors.

– Defensem i demanem que cal reforçar l’Oficina Local d’Habitatge amb personal tècnic i recursos econòmics destinats a tirar endavant mesures d’urgència que posin en el mercat pisos de lloguer a preus assequibles. Això també ha de passar per un acord local sobre el preu dels lloguers: hem de poder acordar amb els propietaris i els seus representants el preu màxim per als lloguers i oferir garanties que aquests lloguers es pagaran i les propietats es respectaran. Per fer-ho, calen recursos econòmics, que ara mateix no estan disponibles. En aquest sentit, nosaltres som molt crítics amb els recursos econòmics que l’Ajuntament destina de forma directa a l’equipament de l’Espai Cràter i als altres recursos públics que s’han anat a buscar per finançar-lo; pensem que l’Ajuntament hauria d’haver prioritzat l’habitatge a l’hora de destinar-hi recursos i d’anar-ne a buscar. En canvi, l’equip de govern a prioritzat recursos per un equipament que ningú ha demanat i que tampoc cal.

– Finalment, que l’equip de govern faci efectives les seves promeses electorals en matèria d’habitatge, i que incloïen mesures com ara: fer complir els deures de la propietat amb ordres d’execució forçosa, imposant multes coercitives davant del seu incompliment, expropiació dels immobles un cop exhaurides les vies de foment i coercitives per incompliment del deure de conservació i rehabilitació, negociar amb les entitats bancàries per a la cessió d’habitatges destinats a cobrir necessitats socials, exercir el dret de tanteig i retracte en les transmissions de pisos provinents d’execucions hipotecàries amb posterioritat a l’abril de 2008, exercir el dret de cessió d’ús per a aquells habitatges que no compleixin amb l’obligació d’execució d’obres de rehabilitació dels habitatges buits provinents d’execucions hipotecàries o de dació en pagament, garantir, sense limitació pressupostària, les ajudes per fer front a les urgències socials greus que, a més de l’alimentació i la pobresa energètica també s’hi inclou l’habitatge.

Sabem que no és fàcil, que hi ha molts elements en contra (l’actitud bel.ligerant dels tenidors, la manca d’eines legals efectives, la manca de recursos tècnics i econòmics…), però només essent valents, plantant cara amb eines i recursos, posant-hi recursos públics i mobilitzant recursos privats, podrem fer front a l’emergència habitacional que té la nostra ciutat. Des de la CUP Olot ens posem a disposició de l’equip de govern per treballar colze a colze per revertir aquesta situació.

Info: CUP Olot