La Fundació Moret i Marguí torna a l’activitat amb més accent garrotxí que mai

Comparteix-ho amb els teus amics:

Gairebé 15 anys després de la seva creació, la fundació signa nous convenis de col·laboració reforçant els lligams amb la Garrotxa

El passat 15 de novembre, la Fundació Moret i Marguí va renovar tots els càrrecs del seu patronat en el transcurs d’una assemblea general extraordinària celebrada a la seu del Col·legi de Periodistes de Barcelona. L’únic ordre del dia era la dimissió de tots els càrrecs actuals, i la composició d’un nou patronat, on només s’ha mantingut com a vocal el president sortint, l’exalcalde de la Vall d’en Bas, Miquel Calm. La nova junta està encapçalada per Laia Martí Buxó, Manel Mitjà com a vicepresident, Albert Batlle com a secretari i Andreu Reixach com a tresorer. També han ingressat com a vocals Gerard Serrat, Susanna Berga, Xevi Collell i Miquel Àngel Fumanal.

Una nova etapa per a la fundació

La Fundació comença una nova etapa que implica reforçar el lligam amb la Garrotxa i altres entitats culturals de la comarca. La fundació va ser creada pel doctor Moret i Marguí l’any 2007, i té com a objectiu principal la preservació de la memòria personal, centrada sobretot en dos eixos: la conservació de la memòria biològica (ADN) i la memòria professional (documents i arxius particulars). Per això, en els darrers anys s’havien establert nombrosos convenis amb altes institucions del país, especialment en els àmbits del periodisme, la medicina i l’arxivística. La nova junta ja va anunciar, com a novetat, la signatura d’un conveni de col·laboració en el foment de la recerca amb el Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca (PEHOC).

Qui fou Jordi Moret i Marguí?

Jordi Moret i Marguí va néixer a sant Esteve d’en Bas, l’any 1919. Metge de professió, va seguir la tradició familiar que havia encetat el seu avi i el seu pare. Precisament aquest darrer, havia estat conseller de governació de la ciutat d’Olot durant la República. Moret i Marguí va estudiar la primera part de la carrera a Barcelona i la segona a Salamanca on va fer amistat amb un fill de Miguel de Unamuno. Les pràctiques de Medicina les va fer a Madrid de la mà del prestigiós metge Gregorio Marañón.

Des de ben jove Moret i Marguí es va sentir fascinat per la idea de la recuperació de la memòria de personatges passats i, anys més tard, el 1992, publicaria el llibre Estartús, un general de la Garrotxa, vida i costums. Un recull biogràfic del general Josep Estartús i Aiguabella, parent de la seva mare i que va participar a les tres guerres carlines. Amb la publicació del seu segon llibre No fugir del món com uns espectres (1995) es fa encara més palesa la seva inquietud per mantenir viva la memòria enfront el pas del temps, sobretot la memòria de persones anònimes.

Decidit a fer realitat la seva passió, el primer pas va ser la creació de l’associació d’Arxius Personals i dels Avantpassats l’any 1998 i, nou anys més tard va néixer la fundació que porta el seu nom dedicada a la ‘memòries i llegats’ i que va comptar amb el suport de professionals del món acadèmic, científics, arxivers, professionals de mitjans de comunicació i polítics. Moret i Marguí va morir el 2010.