La Garrotxa ha perdut la meitat dels boscos madurs

Comparteix-ho amb els teus amics:

La Garrotxa, exemple de regressió

La comarca gironina de la Garrotxa és la que té més superfície forestal autòctona de Catalunya i l’única on s’ha valorat, quantitativament, la regressió dels boscos centenaris. És per això que s’ha pogut constatar que, aproximadament en menys de deu anys, s’han perdut la meitat dels boscos madurs inventariats. Segons els resultats presentats l’abril de 2013 a Santa Coloma de Farners en el marc de les Segones Jornades sobre Boscos Madurs, si aquesta tendència continua, durant la dècada que ve es podria veure com desapareixen més de la meitat dels boscos que queden, ja que només el 10% de la seva superfície està protegida. Actualment, s’han tallat pràcticament tots els arbres centenaris que quedaven fora del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, amb una única excepció: les quinze hectàrees (de 30) que es van poder salvar d’una fageda centenària al Bac de les Olletes, dins l’Espai d’Interès Natural del Collsacabra.

bosque

Paradoxalment, la crisi econòmica ha reactivat l’activitat forestal a Catalunya, un sector que va experimentar una forta caiguda fins al 2008 i que, ara, s’interessa per zones especials on es conserven la majoria dels boscos centenaris del país. Les organitzacions ecologistes n’estan notant les conseqüències i la Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural (Depana), Ecologistes en Acció, el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans-Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC), Greenpeace i la Institució de Ponent per a la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural (IPCENA) han denunciat públicament la destrucció dels boscos madurs que encara queden a Catalunya. Afirmen que les tales continuen i demanen a la Generalitat que posi fi a aquesta pràctica.

Els boscos madurs són molt minoritaris, però tenen un gran valor ecològic. Segons els estudis del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), els boscos més vells equivalen al 0,3% de la superfície forestal arbrada de Catalunya, tot i que estudis elaborats per l’Institut de Medi Ambient de la Universitat de Girona (que contemplen altres boscos catalogats a escala comarcal) eleven el percentatge fins al 2,3%.

Fins ara, s’ha constatat la desaparició de la quarta part dels 200 boscos centenaris inclosos a l’inventari del CREAF elaborat entre 2009 i 2010. En total, la superfície inventariada va ser de 2.355 hectàrees. Des d’Ecologistes en Acció, asseguren que, dels rodals analitzats, n’hi ha que s’han talat per complet. Jaume Grau, portaveu de l’associació, afirma que els informes elaborats fins ara “només han servit perquè aquestes zones s’explotin amb més intensitat”.

Patrimoni desprotegit

Tot i que la destrucció dels boscos es concentra, sobretot, a zones del Prepirineu, el Pirineu i les comarques gironines, les tales afecten tot el territori català. Actualment, la mirada dels grups ecologistes està posada en zones del Montsec i la Garrotxa, on s’ha acabat amb gran part de la massa forestal. “Aquest patrimoni era d’un valor irrecuperable i s’ha perdut per sempre”, lamenta Joan Vázquez, secretari general d’IPCENA. A finals de 2013, IPCENA també va denunciar la destrucció de l’arbrat al riu Segre entre la Seu d’Urgell i la població d’Alàs.

Segons dades d’Ecologistes en Acció, el 90% dels boscos més excepcionals de Catalunya es troben desprotegits, encara que estiguin integrats a la Xarxa Natura 2000, impulsada per la Unió Europea per protegir i la conservar les espècies i els hàbitats naturals. Tot i que alguns d’aquests boscos centenaris desprotegits són de titularitat pública, la majoria estan en mans privades, àmbit on l’administració no és competent.

El valor d’un bosc viu

La Comissió Europea ha donat carta blanca als estats membres perquè decideixin com gestionar la conservació dels ecosistemes. A Catalunya, les competències les té la Generalitat a través del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, que actualment no disposa de cap estratègia específica i planificada de conservació dels boscos madurs.

Segons Jaume Grau, les tales no estan basades en una planificació concreta, ja que els permisos “es donen improvisadament i no es tenen en compte les afectacions en el seu conjunt”. Des de Depana, defensen que el valor econòmic dels boscos vius és més elevat que el de la fusta que se’n pugui extreure. “Les característiques ambientals, estètiques i educatives dels boscos madurs els atorguen un valor econòmic molt alt, molt superior al valor de la fusta que es pugui obtenir d’ells”, apunta Joan Cuyàs, president de Depana.

En aquest sentit, a les Segones Jornades sobre Boscos Madurs que es van fer l’abril de 2013 a Santa Coloma de Farners, es va concloure que “el marc legal actual i les tendències socioeconòmiques no donen cap garantia de salvaguarda per la majoria dels boscos centenaris inventariats a escala nacional”. Durant les mateixes jornades, es va apuntar, també, que l’afebliment del vincle personal entre les propietàries i els seus boscos “és una de les causes de la desaparició de molts dels boscos privats”.

XAVI BOSCH LLUFRIU / @XAVIBLL
directa.cat