La Garrotxa, entre les comarques que més gent emigra a l’estranger

El nombre de catalans que resideixen a l’estranger és de 316.599 persones a 1 de gener de 2019, xifra que representa un increment de 14.074 persones i una variació anual del 4,7%.

Aquesta població segueix augmentant, però ha desaccelerat el creixement des del 2016, quan registrava increments anuals per sobre del 9%. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el nombre d’inscrits ha augmentat a totes les comarques i a l’Aran, a excepció de l’Alta Ribagorça, on s’ha mantingut pràcticament estable. Els creixements més elevats s’observen al Solsonès (11,6%), la Garrotxa (11,3%), el Pla de l’Estany (9,3%) i el Vallès Oriental (9,2%).

Els residents a l’estranger es localitzen fonamentalment al continent europeu (48,5%) i al continent americà (46,6%). En termes absoluts, Europa és el continent on més ha crescut la població catalana resident a l’estranger, amb un augment de 10.175 persones, mentre que en termes relatius destaca el continent africà, amb un increment del 15,9% tot i que la presència de catalans és minoritària (1,5%).

França, amb 42.952 catalans, és el país amb més residents per al conjunt de Catalunya i per a 31 comarques i l’Aran. L’Aran destaca amb el 62,1% dels residents a l’estranger a França, seguida de la Cerdanya (47,0%) i l’Alt Empordà (46,3%). L’Argentina és la primera destinació de 7 comarques, entre les quals destaca la Noguera, amb un 58,8% dels residents a l’estranger, seguida del Pallars Jussà, amb un 47,3%. Alemanya és la principal destinació dels residents a l’estranger de la comarca d’Osona, amb un 31,3%, i Andorra ho és dels habitants de l’Alt Urgell (85,2%) i del Pallars Sobirà (35,8%).

Un de cada tres residents a l’estranger són nascuts a Catalunya

Els residents a l’estranger que van néixer a Catalunya són 106.337 persones a 1 de gener de 2019, un 3,8% més que l’any anterior, i representen el 33,6% del total de residents a l’estranger. El lloc de residència d’aquesta població és, fonamentalment, la Unió Europea, que concentra el 48,9%. Per països, on hi ha més presència de població nascuda a Catalunya és a França, amb 17.455 residents, a Alemanya amb 10.730, al Regne Unit amb 10.250, a Andorra amb 9.382 i als Estats Units amb 7.598.

Els residents a l’estranger que van néixer al mateix país on viuen (153.845) també han augmentat un 3,8% en el darrer any i representen el 48,6% del total. Dels residents a Amèrica del Sud, el 75,3% van néixer al mateix lloc de residència.

Finalment, els nascuts en altres països (41.851) representen el 13,2%, i la població nascuda a la resta d’Espanya i que ara resideix a l’estranger és el 4,4%.

L’edat mitjana de la població resident a l’estranger és de 38,2 anys
Els menors de 15 anys representen el 20,7% de la població resident a l’estranger, els de 15 a 64 anys el 64,9%, i les persones de 65 anys i més són el 14,4%. L’edat mitjana de la població resident a l’estranger és de 38,2 anys, és a dir 4 anys més jove que la del conjunt de Catalunya (42,6 anys).

Destaquen per una alta proporció de població jove, els residents a l’estranger de les comarques d’Osona, el Solsonès i el Vallès Oriental, amb més del 30% de població menor de 15 anys. A l’altre extrem, la població resident a l’estranger de les comarques del Pallars Sobirà, la Terra Alta, les Garrigues, la Noguera i el Pallars Jussà és més envellida, amb proporcions de més del 30% de població de 65 anys i més.

Noves inscripcions

L’any 2018 hi va haver 27.656 noves inscripcions als registres consulars, un 9,5% menys que un any enrere, i corresponen a les altes produïdes per naixement, nacionalització, omissió o emigració a l’estranger. Aquesta disminució s’observa en tots els continents excepte a l’africà, que incrementa en 210 persones les noves inscripcions. El descens més important es registra al continent americà, amb 1.649 inscripcions menys que l’any anterior, de les quals 1.030 corresponen a Amèrica del Sud.

Per grans grups d’edat, el 42,0% d’aquestes noves inscripcions corresponen al grup de menors de 16 anys, el 54,7% a persones amb edats compreses entre els 16 i els 64 anys, i el 3,3% a persones de 65 anys i més. La proporció d’homes (52,3%) és superior a la de dones.

El nombre més alt de noves inscripcions es registra a Europa, amb una representació del 51,2% (14.173). El 43,8% correspon a la Unió Europea (12.105 inscripcions) i el 7,5%, a països no comunitaris (2.068). A Amèrica del Sud es concentren 6.399 noves inscripcions consulars (23,1%), i a Amèrica del Nord i Amèrica Central se’n van registrar 4.209 (15,2%).

En relació amb la composició per lloc de naixement, el 44,3% de les inscripcions registrades durant l’any 2018 correspon a persones que han nascut al mateix país on ara resideixen; un 34,2%, a persones nascudes a Catalunya; un 18,3% van néixer en altres països i un 3,1%, a la resta d’Espanya.